L'any 1940 naixia en un mas de la vall de Bianya Plàcida Vidal Vila. Era la petita de vuit germans, cinc noies i tres nois. Va arribar a Vilarnadal, nucli que pertany al municipi de Masarac, l'any 1978. Després de pràcticament tota una vida dedicada al conreu de les plantes remeieres, els problemes de salut l'han obligat a abandonar aquesta activitat, però, a casa seva, hi guarda totes les essències per curar totes les malalties.

Plàcida Vidal va començar a dir, fa uns anys, en ser a Vilarnadal, que faria un hivernacle, amb el seu marit, natural de Molló, i hi va plantar unes cinquanta espècies. «Però, ara, he plegat, perquè ja soc gran i els meus nois no se n’han pas cuidat, perquè altra feina tenien, el meu home tampoc, i tot s’ha anat morint, morint», confessa la Plàcida, la qual té dibuixades les plantes en unes llibretes. «Amb 82 anys, ja ho he deixat», explica, mentre desitjaria escriure un llibre.

Ella i el seu marit van baixar de Molló arribant fins a Pontós, on van llogar una casa. «Després, en vam arrendar una altra a Ermedàs, però van fer l’autopista allà al costat i ens van agafar tot el regadiu», recorda. Posteriorment van anar a Arenys d’Empordà, on es van estar cinc anys i ja tenien els nois grans. «Llavors, vam comprar aquesta casa de Vilarnadal, on fa 43 anys que hi som», diu.

«Mentre tothom cridava el metge quan tenia mals, aquí ens aprofitàvem de les plantes medicinals. Aquestes coses ja les sabia de petita, perquè, a casa meva, érem de pagès i teníem vaques i ovelles i, quan érem petits, anàvem a talaiar les vaques i les ovelles i vèiem plantes i les començava a conèixer», recorda la Plàcida, els pares de la qual ho feien i quan vaig ser més jove, anava trobant llibres on veia per què servia tal planta. «Vaig començar a fer-ne col·lecció, agafant plantes i plantant-les. Si hagués tingut salut, hauria continuat, però ja no hi va haver ningú que volgués seguir-me. Ningú em deia que me les vindria a regar. Quan vaig començar, vaig dir al poble de Vilarnadal, el dia que fèiem la festa de la gent gran, que voldria tenir un hort aquí al poble, que es tanqués i cadascú tingués una clau, però que tothom es cuidés d’anar-lo a regar. No vaig tenir èxit», constata.

La Plàcida declara que «no m’he vacunat mai de la grip, mai, i fa tres dècades, em vaig cremar del tercer grau, al 50% i, a la Vall d’Hebron em van dir que, si en lloc de cremar-me les cames i les cuixes, m’hagués passat al cos no hauria tingut maneres d’anar a l’hospital».

Malgrat tot, Plàcida Vidal fa una essència de la flor de sabuc, «que va molt bé per al fetge i per als ulls. El sabuc –afegeix– és una planta molt medicinal», explica, afegint que també feia xarop. «Van fer un mercat de les plantes medicinals aquí al poble», recorda la Plàcida.