Antoni Egea Codina (Girona, 1957) és l’autor del llibre 'Toponímia històrica del terme de Figueres'. Aquesta publicació, acabada de sortir del forn, és un aplec de més de 2.000 noms de places, carrers i comerços dels antics termes de Figueres, Sant Pau de la Calçada i Vilatenim.
Egea, historiador de mena, em cita per fer l’entrevista a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, a la plaça de l’Escorxador. No és casualitat que quedem aquí, ja que bona part de les fonts del seu nou llibre romanen en aquest temple de la documentació històrica de la comarca. I, la veritat, només entrar-hi descobreixo que encara té corda per estona: el trobo rere un gran llibre, molt antic, llegint-lo, concentrat, investigant el passat de la ciutat. Em veu, ens saludem, i m’hi acosto. Em sap greu interrompre la seva lectura, però hem de començar l’entrevista; una autèntica lliçó d’història figuerenca...
D’on neix la idea d’escriure aquest llibre?
Jo havia escrit força coses de Figueres anteriorment, i si estudiava un determinat període sobre la història de la ciutat, sempre hi havia un apartat on posaves els topònims que havies trobat esmentats. Però era una cosa resumida i dispersa. I un dia vaig fer com una espècie de fitxer més complet, sense intenció que anés a més. Però li vaig ensenyar a un amic, i em va dir que ho havia de publicar. Ell era soci de la Societat d’Onomàstica, els va proposar aquesta idea, els hi va semblar bé, i es van posar en contacte amb l’ajuntament. I de tot plegat ha sortit aquest llibre.
Aquest és un recull de més de 2.000 topònims. La recerca deu haver estat molt extensa... Quina mena de fonts ha utilitzat?
N’he utilitzat diversos tipus. He fet servir els capbreus, que és el reconeixement que fan els que paguen uns censos, i això són llibres on hi ha tota una relació de cases, de terres... I després també he fet servir escriptures notarials i premsa històrica, així com fonts literàries i informadors orals.
Encara hi ha gent gran que recorda els antics noms dels carrers?
Sí. Hi ha gent que recordava que, per exemple, a tals horts els deien així, aquell mas es deia tal... Altres deien: ‘aquí ara no hi ha res, però abans hi havia un trull d’oli...’ Són detalls que et serveixen per fer aquest inventari.
L’ha sorprès l’origen d’algun nom de carrer o plaça?
No, perquè normalment pots arribar a saber perquè es deien així. Per exemple, el carrer d’en Primfilat, abans es deia Panfilat, perquè era l’àlies d’un senyor que hi vivia a principis del segle XVI allà. O unes terres del terme antic de Vilatenim que en deien Farapastell, i curiosament em vaig trobar un document del segle XIV que deien que el propietari era, curiosament, un tal Farapastell...
És clar, en aquest sentit, en què es basaven antigament a l’hora de posar un nom en un espais públic?
Depèn. Si hi havia algun propietari important, el carrer portava el seu nom. El carrer de les germanes Massanet, per exemple, s’havia dit carrer d’en Pals, el del Tint de N’stranya... També alguns espais havien portat noms de personatges polítics. Per exemple, el carrer Nou s’havia dit d’Alfons XIII, de José Antonio... I va acabar tornant al nom original. I una de les coses que es feia és que els quatre carrers que sortien de la plaça central portessin el nom del lloc de destinació. De fet, a Figueres encara passa: trobem el carrer de Peralada, de Girona, de la Jonquera i de Besalú.
Però el cert és que aquests carrers no sempre s’han anomenat així, no?
No. Per exemple, el de Besalú s’havia dit «de la Porqueria», perquè hi havia hagut el mercat dels porcs. També s’havia dit «de la Fusteria», però va tornar el nom de Besalú, l’original.
Una cosa que sí que sobta és que, alguns carrers o places han canviat de nom molts cops, oi?
Exacte. Per exemple, el carrer Joan Maragall, s’havia dit de la presó, de la Torre Nova, i abans encara d’en Milleroles. O per exemple, el carrer dels Tints d’ara. Mires la referència i veus que antigament el carrer es deia de N’Stranya, després dels Tints, i també es va dir d’en Marcer. La plaça de l’Ajuntament també havia tingut molts noms...
I per què es canviaven tants cops els noms?
Perquè no eren noms oficials, i això feia que a vegades coexistissin a la vegada dos o tres noms per un mateix carrer.
És curiós que sempre tornessin els noms originals de les places i els carrers. Per què passava això?
Perquè la gent no havia deixat de dir el nom original. Per exemple, si mires la publicitat de la premsa, veus que posava: ‘Plaça Prat de la Riba, abans plaça de la Palmera’. No tenien clar que la gent identifiqués els llocs amb els nous noms . I normalment per això han tornat sempre als noms primitius. Alguns no han tornat, com el Joan Maragall, que havia estat el de la presó. Jo encara he conegut avis que em deien que aquell era el carrer de la Presó.
I després d’una bona estona xerrant, ens acomiadem. La veritat, la conversa m’ha semblat enriquidora. I quan surto de l’Arxiu, veig que els carrers estan ben atapeïts. Veig persones que passegen pel carrer Nou, pel carrer Peralada, per la plaça de l’Ajuntament... I penso, aquesta gent deu saber per què es diuen així aquests espais? O quins eren els noms que tenien abans? Ho dubto... Però penso, «mira, ara ho podran saber gràcies a la feina incessant de persones com l’Antoni Egea, que estimen les seves arrels».
