Un total de 26 dones han estat assassinades per violència masclista des del mes de gener passat, i 1.103 des de l’any 2003 (que és quan es van començar a comptar). Aquestes xifres esfereïdores són la punta de l’iceberg d’un problema estructural de la societat en la qual vivim. Les formes més visibles de violència de gènere són l’assassinat, l’agressió física, la violació, l’abús sexual o l’insult, però a la part submergida de l’iceberg, amagada sota l’aigua, hi trobem el gran gruix d’aquesta violència constant que pateixen les dones en el seu dia a dia, i que malauradament es tenen «com unes actituds normalitzades»: humiliacions, crits, control, publicitat sexista, desvalorització, invisibilització... i tota una llarga llista de micromasclismes.
Per tal de conscienciar la població i fer palesa l’existència d’aquesta problemàtica social, Vilafant compta des d’inici de juliol amb un mural feminista. Una obra col·laborativa que s’ha fet sota la coordinació de l’artista Marta Bellvehí i la participació de les noies de la Veu Lila, el grup feminista vinculat a l’Espai Jove, i alguns membres de la Revolució Jove de Vilafant. «Era la meva primera experiència treballant conjuntament en l’elaboració d’un mural, des del moment de pensar les idees com a l’hora de pintar-les. N’estic molt contenta perquè vaig comptar amb unes noies molt treballadores, amb moltes de ganes de participar i de què quedés un mural bonic per Vilafant» afirma Marta Bellvehí.
Suport del Ministeri d’Igualtat
Aquest mural s’ha pogut fer gràcies a una subvenció provinent del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere del Ministeri d’Igualtat, amb la qual s’han sufragat les despeses. «Ja fa temps que teníem previst fer alguna acció d’art urbà i va sortir la possibilitat de crear un mural feminista» explica Anna Amer, tècnica de joventut.
Amer afegeix que «crèiem que era tan important pintar i expressar, com tot el procés de reflexió que les noies participants podien fer entorn les violències que poden haver viscut amb companyes seves, de la música que escoltem, del que llegim, i tot el que ens envolta en aquesta societat». Per això, el 28 de juny es va dur a terme una sessió prèvia que va començar amb una dinàmica creativa que Bellvehí realitza quan fa tallers amb persones que no estan acostumades a dibuixar, i que consisteix a relaxar l’ambient per tal de «començar a dibuixar tot el que sentíem amb la música que teníem de fons» expressa Aina López, membre de la Veu Lila.
Posteriorment la il·lustradora i les noies participants en l’elaboració del mural van estar reflexionant sobre diferents situacions de masclisme que havien viscut, des de la pressió estètica pels cànons de bellesa establerts, fins a la violència de gènere, passant per les relacions. A partir d’aquí van estudiar diferents vies creatives per representar el que volien expressar i es va fer una pluja d’idees. «Ens va agradar el tema de la veu, de com el masclisme busca silenciar la veu de les dones fent que no siguin en llocs públics, tractant les feministes d’exagerades... i de com la nostra intenció amb la Veu Lila és la de fer-nos sentir i no callar perquè ens queda molta lluita per endavant, ja que els problemes segueixen essent allà mateix sense resoldre’s» afirma López. A més, una de les participants va tenir la idea que hi hagués un instrument trencat i entre totes van creure que es podia fer que així i tot sonés.
Després d’aquestes reflexions, Marta Bellvehí va veure què interessava a les membres de la Veu Lila, i va crear un disseny que fusionés totes les idees que les representaven. «Vaig fer un disseny que nosaltres poguéssim sentir com a nostre», explica l’artista.
El conjunt creatiu
La tarda del dijous 1 de juliol va ser quan entre totes van començar a pintar el seu mural en una de les parets de la piscina de Vilafant. En aquest mural hi podem veure en tonalitats grisoses una guitarra trencada i el rostre d’una dona cridant. De l’instrument trencat en broten diferents plantes i flors que creixen a través de la gola de noia representant que és la veu que surt. Aquest és l’estil de Marta Bellvehí, que diu que «sempre faig figures en escala de grisos i per destacar algunes parts les faig de color, en aquest cas vull donar color a la vegetació que representa la veu de les dones».
Un altre element del mural que té color, concretament el lila que està associat al moviment feminista, és el lema que «Fem sentir la nostra veu». Que acaba de donar sentit a tota l’obra, i que clarament es relaciona amb el grup la Veu Lila. La tarda del 2 de juliol van finalitzar el mural, i durant aquella estona van tenir l’acompanyament musical de la Dj Ryna, que només punxa música feta per dones. Per acabar l’activitat es va fer una xerrada de conclusió.
Anna Amer justifica que «s’està fent molta feina, no queda només en un mural». Vilafant està treballant en un esquema local d’intervenció per saber com actuar davant d’una agressió, entre altres accions.
