Catorze mesos són els que han passat d’ençà que el Govern de l’estat, juntament amb el Ministeri de Sanitat, va aprovar l’ús obligatori de les mascaretes per a tothom major de sis anys a la via pública, a l’aire lliure i, en espais tancats, però d’ús públic com bé són els transports, etc. Concretament, han estat quatre-cents un dies en els quals després d’exclamar un «Ai, la mascareta!», hem tornat a casa per agafar la que ens havíem oblidat.

Quatre-cents un dies que no només ens hem preocupat per agafar les claus, el mòbil i la cartera abans de sortir de casa. Quatre-cents un dies que hem baixat al carrer i hem observat que els somriures de la gent es transmetien a través dels ulls. Les nostres vides al 21 de maig de 2020 van fer un gir de cent vuitanta graus i, per a molts, aquest canvi fou més estrany que complicat.

«Per a mi va ser més xocant que difícil adaptar-me a aquest nou hàbit, ja que no estàvem acostumats a sortir de casa i veure gent amb una espècie de tela que ens tapava mitja cara», afirmava Carla Navarra Prat, estudiant d’Educació infantil i primària.

A més a més, durant aquests llargs mesos aquesta sensació també l’han tingut Montserrat Cardoner Suñer, administrativa de l’autoescola FPC i, l’hostalera Marina Mach Monasterio. «Ens trobàvem davant d’una situació complexa, ja que mai ningú l’havia viscut abans. Haig d’admetre que a l’inici se’m va fer molt estrany. Inclús em vaig arribar a preguntar com podia respirar la gent, ja que a mi em costava molt»,«al principi se’m va fer molt esgotador pel fet de no poder respirar bé, la calor…», opinaven respectivament Montserrat Cardoner i Marina Mach.

No obstant això, Maite Oliva Alsina, gestora cultural, juntament amb el metge estomatòleg Lluís Sanz Jou i la farmacèutica Marta Bosch Pujolar han aportat la visió contrària. En aquest cas, els tres han coincidit a dir que inicialment aquesta obligació la veien com una qüestió natural. A més, tant la farmacèutica com el metge han afegit que, per les seves professions, ja estaven acostumats a fer ús d’aquesta mesura, la qual cosa ajudà a fer que l’adaptació fos més ràpida i senzilla.

El 18 de juny de 2021 Pedro Sánchez, actual president del Govern d’Espanya, anunciava la frase que faria il·lusionar a gran part dels ciutadans: «Celebrarem un consell de ministres extraordinari en el qual proposarem a la ciutadania espanyola que no sigui obligatòria la mascareta en espais lliures a partir del dissabte 26 de juny».

Els mencionats anteriorment han volgut opinar sobre aquest aspecte i, en aquest cas, tots ells han coincidit que aquesta ha estat una decisió precipitada i amb la qual no se senten gens segurs. Pel que fa a Marta Bosch i Lluís Sanz, llicenciats en branques de caràcter més científic, han volgut afegir que aquesta decisió els sembla més econòmica que científica i, que les conseqüències ja les podem començar a observar amb tots els rebrots que s’estan manifestant.

També, l’estudiant de la Universitat de Girona ha insistit que encara queda molt per saber, molta gent per vacunar i no es troba gens entusiasmada en començar a deixar de banda aquesta mesura de seguretat.

Tall de tela

Tots ells han decidit continuar portant aquest tall de tela que avui en dia ja forma part de les nostres vides no només per qüestió de seguretat, sinó perquè ja és un hàbit, ja que com bé diu l’administrativa Cardoner: «Fa més d’un any que seguim aquesta rutina. Ja em surt dur-la sempre, és un costum». Quirúrgiques, higièniques, FFP2, de tela… són les mascaretes que tots hem anat col·leccionant al llarg d’aquests catorze mesos al penjador del costat de la porta del rebedor de casa.

Quatre-cents un dies han hagut de passar per sortir al carrer i tornar a veure els somriures, rialles, ganyotes… dels nostres veïns, amics i companys. Carla Navarra, Marina Mach, Maite Oliva i el doctor Lluís Sanz han volgut comentar que aquesta és una sensació indescriptible, però alhora estranya, ja que durant aquest temps ens hem acostumat a expressar-nos amb els ulls. Per altra banda, Marta Bosch i Montserrat Cardoner han afirmat que: «El somriure més pur i vertader que veurem serà quan realment tot això hagi passat».