Montse Mindan (JxCat-Junts) va assolir la majoria absoluta, el 2019, gràcies als 4 regidors de JxCat, els 4 d’ERC i els 2 de Grup de Defensa del Poble de Roses (GDPR). Amb el Pacte de Canyelles, van acordar repartir-se l’alcaldia -dos anys cadascun- amb els republicans, de manera que el 26 de juny la vara passarà a mans de Joan Plana.
Després de ser nova alcaldessa l’agost de l’any 2013, substituint a Carles Pàramo (CiU), ara li toca abandonar el càrrec per donar pas a Joan Plana. Satisfeta de la feina feta aquests vuit anys?
Estic satisfeta d’haver treballat al màxim per assolir tota la feina possible, tot i que no podem oblidar aquest any i mig de pandèmia que portem i que ens ha obligat a renunciar a molts dels objectius que teníem en el programa que es va signar en el pacte de Canyelles. Quan un fa un programa de govern, el presenta amb la il·lusió de complir-lo i, si aconsegueixes un 85% dels objectius que t’havies marcat, has fet una bona feina, tal i com va passar en l’anterior mandat, en el qual vam superar aquest percentatge. Atesa la difícil situació viscuda des de març de 2019, tot i que molts projectes han pogut quedar endarrerits, estic satisfeta de com hem respost a un dels problemes més grans que hem hagut d’afrontar mai com a població, la Covid.
Al bagul dels records, què s’emporta amb més il·lusió?
Sembla mentida, però m’emporto anècdotes i coses petites. Projectes com el de la plaça de la Llotja, que milloren espais degradats, fent més agradable la vida dels barris i creant punts de trobada per als veïns, així com també moltes estones que he passat amb la gent o molt bons records de les visites dels alumnes de les escoles de Roses a l’ajuntament i, en general, tots els actes i festes que han fet gaudir i divertir-se a la gent.
En aquest període de pandèmia, com haevolucionat el municipi?
El municipi s’ha vist molt afectat, depenem del turisme i em preocupa moltíssim l’afectació que ha tingut en tantes i tantes activitats, negocis i famílies. Hi ha temes, projectes, obres... que si no es poden desenvolupar d’una manera imminent poden esperar cert temps, es poden posposar per al següent exercici. Però quan la gent no es pot guanyar la vida, quan les famílies es queden sense feina i sense recursos i han de recórrer als Serveis Socials per aconseguir arribar a final de mes, és quan els problemes esdevenen realment urgents i inajornables. Aquesta és la part realment dura de la situació que estem vivint. Qualsevol altra cosa, com una plaça, pot esperar, però el dia a dia de la gent, no.
Què no han pogut fer per culpa de la Covid?
La nostra prioritat ha estat fomentar totes les partides destinades a Serveis Socials per poder donar resposta a les necessitats que anaven sorgint. Òbviament, això ha repercutit en detriment d’activitats i accions que no hem pogut tirar endavant. Per exemple, quan parlem del Carnaval, que a Roses agrada tant, a darrere hi ha una partida pressupostària que ratlla els 150.000 euros. Potser poca gent se’n fa càrrec d’aquestes despeses mentre tot va bé, però enguany aquests diners s’han destinat a atendre i solventar un problema social.
Vostè, ara seguirà gestionant la promoció turística de Roses. Li queda feina, encara…
I tant que me’n queda, de feina. A part de ser la primera tinent d’alcalde, portaré la regidoria de Turisme, però continuaré essent presidenta del parc natural del Cap de Creus i del port de Roses, i diputada provincial. El que sí ja no notaré tant és aquesta pressió de responsabilitat que comporta el càrrec d’alcaldessa. Espero tenir una mica més de temps per dedicar a la família.
El pacte tripartit té recorregut, encara?
En aquests dos anys que queden, segur. El que estem fent, ara, és donar compliment a aquest pacte i sóc prou conscient del que vam signar a Canyelles. Hauria de passar una cosa molt extraordinària perquè el pacte trontollés, però crec que cadascú de nosaltres hem agafat el ritme amb responsabilitat i dedicació.
Faci’m una radiografia d’aquesta primera meitat del mandat...
Ens vam posar molt ràpid tots en marxa i cadascú es va fer càrrec de les seves àrees i responsabilitats. Com en tota convivència, no ha estat fàcil. Si prenem com exemple decisions que ha de prendre una família, on de vegades costa posar-se d’acord fins i tot per aspectes com què es menjarà per sopar, feu-vos una idea de com ha de ser la gestió d’una població amb un govern format per deu persones. No tot és un camí de roses ni és possible que estiguem d’acord en tot, però els temes es parlen i s’arriba a un acord. El consens és la clau de l’èxit i sempre tenim en compte què és el millor que es pot fer pensant en Roses, no en els nostres partits.
Què considera prioritari pel final d’aquest mandat?
Crec que ara hem de repassar i actualitzar el projecte que vam presentar, ja que amb la pandèmia no hem pogut anar treballant cadascun dels punts que teníem establerts.
Se sent ben valorada pels rosincs i rosinques?
Això òbviament ho ha de valorar la gent, i sóc molt conscient que mai plou al gust de tothom. He intentat atendre a tothom, tot i que no sempre es poden tenir solucions a tot. Independentment d’això, crec que puc tenir detractors, però crec que no tinc enemics.
Marxarà amb algun tema pendent?
Sempre he perseguit tenir cura de l’espai de la depuradora de marisc, perquè sigui un bon projecte per a la gent de Roses. Tenim pendent l’execució o no del parc eòlic Tramuntana. Roses té pendents diversos reptes importants i, de fet, la feina no s’acaba mai.
El parc natural es veu amb més bons ulls ara que temps enrere?
Sí. Hi ha un reglament, el famós PRUG, que temps enrere confrontava als ajuntaments i al sector privat amb el Parc. Amb la Marta Subirà, l’exdirectora general, es va desencallar. Ja fa un any que s’hi està treballant i parlant amb els diferents sectors que hi estan implicats. Crec que va per bon camí i aquest encaix passarà per prendre tots consciència de què és un parc natural, tant per part nostra com per part de qui el dirigeix. Ha de ser un parc natural a disposició de la gent, ha de generar economia, que la gent vingui per poder-lo visitar i, per altra banda, hem de regular les visites i l’accés perquè volem tenir un parc natural per molts anys. Estem obligats a trobar aquest consens.
Ha parlat amb el seu successor, Joan Plana, per al relleu que tindran?
Amb en Joan no hem deixat de parlar al llarg d’aquests dos anys. Hem mantingut reunions periòdiques entre els tres portaveus dels tres partits que integrem el govern. Estic segura que el diàleg entre nosaltres continuarà sent constant.
