Ghita Bergagui supervisa el tagín (tajine) de peix que ha posat al forn, mentre la sopa harira fumeja a l'olla. Li agrada dir que la seva cuina fa olor de Mediterrani. Té 51 anys, és cuinera professional en un restaurant de l'Escala i, només una estona després d'haver penjat el davantal de la feina, ja es corda el de casa per preparar el sopar. Abans d'entrar a la cuina, resa.
«El Ramadà compleix una funció religiosa, però en la pràctica suposa sotmetre el cos a unes rutines alimentàries i a un esforç al qual no està acostumat. Per aquesta raó, és important no saltar-se el sahur, que és l'àpat d'abans de la sortida del sol, ni tampoc l'iftar, el sopar que se serveix un cop s'ha fet de nit», ens explica.
Després de tot un dia de dejuni, a tres quarts de nou del vespre, la família pot seure a taula i assaborir els deliciosos plats salats i dolços que ha elaborat Ghita Bergagui. Comenta que li agrada estar sola a la cuina, tot i que a vegades l'acostuma a acompanyar la seva neboda, que viu amb ella. Amb allò que més gaudeix -hi afegeix- és quan fa pastissos i pa. L'herència gastronòmica li ve de la seva sogra, que li va fer de mestra entre fogons. «He de dir que, gràcies a ella, porto la cuina a la sang», assenyala.
Sabent que el dia 13 d'abril donaria inici el Ramadà, va ser molt previsora i va cuinar totes aquelles especialitats que es poden conservar al congelador. Per això, ens mostra que s'organitza bé a l'hora de decidir el menú nocturn, perquè bona part de la feina ja la té avançada des de fa dies.
Ghita Bergagui se sent contenta de poder celebrar el Ramadà de la mateixa manera que ho faria si continués vivint a la seva ciutat natal, molt a prop de Tànger. A l'Escala, hi ha dues carnisseries on pot trobar tots els productes que necessita per a l'elaboració de la cuina marroquina. «Aquí, tenim de tot», diu. I la seva casa està decorada, en cada estança i en cada racó, amb l'estil propi de qualsevol casa d'una ciutat del Magrib. «Em sembla que estic al Marroc», somriu.
Mentre parla sobre com n'és d'important per a ella cuinar, també considera interessant que coneguem la tradició del mes sagrat: «El Ramadà és un període de dejuni entre la comunitat musulmana que té lloc cada any i que, per a la religió islàmica i els seus practicants, suposa un temps de recolliment, un apropament a Déu i de purificació de l'ànima més gran mitjançant l'autodisciplina i l'autosacrifici».
La família, com tots els musulmans, resa també havent sopat. L'endemà hauran de matinar, perquè a partir de les cinc cal complir, de nou, amb el dejuni. Així, fins al 12 de maig, que és quan acaba el Ramadà. A les 4 de la matinada, quan es lleva, Ghita Bergagui en fa prou amb una torrada, formatge, te i aigua, però no tothom fa esmorzars tan lleugers en temps de Ramadà. Ens explica que el seu fill, per exemple, és d'àpats copiosos a les 4 de la matinada: «Ell es pot menjar un plat de pollastre al forn».
