El món de l'esport ha estat un dels més castigats, com molts altres, en aquests mesos de pandèmia. Arribant al primer aniversari de l'inici d'una nova era per a la humanitat, la incertesa continua marcant el dia a dia de la vida en general i de l'esport en particular. Les restriccions i mesures per intentar frenar l'expansió del virus impacten frontalment amb moltes de les característiques pròpies de l'esport, com el contacte físic, la pràctica en espais tancats o la seva part social i de masses. La realitat quotidiana i competitiva del món de l'esport ha canviat radicalment per a molts, però la necessitat imperiosa d'adaptar-se a la nova normalitat ha comportat grans canvis a escala general, que encara s'hauran de teixir conjuntament amb les necessitats del sector i la seva subsistència. «La situació actual és molt complicada, fa un any que estem amb tancaments i obertures. Em sembla que la normalitat que teníem no la tornarem a veure. Ens veurem evocats a una altra realitat, no només l'esport, sinó la societat en general», explica Jordi Pujol, gerent del gimnàs Trim, amb més de trenta anys en el sector. Una crisi «mai vista» que «ha deixat i deixarà» molts centres esportius i esportistes pel camí. I és que, tot i la davallada en els ingressos del sector, el manteniment de les despeses fan gairebé insuportable la situació per a molts, un patiment extrapolable a la resta del món de l'esport.
Més enllà de les conseqüències econòmiques, els costums en la pràctica esportiva han canviat radicalment en un any. Arran del confinament domiciliari i la necessitat de fer esport des de casa, la virtualitat dels entrenaments i els gimnasos domèstics han crescut exponencialment des del març del 2020. «S'intenta fer coincidir, com a màxim, un parell de persones per sessió. Després s'ha de netejar tot el material que es fa servir, a més que cadascú ha de portar la seva aigua i tovallola. Els entrenadors sempre portem mascareta i, al client, se li permet legalment que se la tregui», explica Marc Comamala, preparador físic, fisioterapeuta i entrenador personal, sobre els canvis dels entrenaments presencials que ha patit el gremi en els últims mesos. A més, la forta demanda d'entrenaments virtuals ha fet créixer una altra manera d'entendre els entrenaments personals. En paral·lel, Comamala també és el preparador físic del pilot internacional de Fórmula 1 Sergio Sette Camara. «Ell competia al Japó i vam haver d'adaptar-ho tot al format online. Amb el seguiment de la temporada passada, va ser molt complicat. Aquesta temporada va ser més senzill perquè ja era aquí, a Catalunya, però les restriccions ens impedien entrenar en gimnasos i ho havíem de fer a l'aire lliure. Però ens faltava material i podia ser una mica menys complet», comenta sobre la resiliència que ha hagut d'aplicar en els entrenaments d'un esportista de primer nivell mundial davant les restriccions actuals.
Nova realitat competitiva
«Bàsicament, ens ha tocat passar etapes en aquesta situació. Amb el confinament, no podíem entrenar enlloc i ens vam haver de buscar la vida amb el que teníem a casa, esforçant-nos al màxim per seguir en forma. En el meu cas, vaig tenir tot el temps del món i entrenava tot el dia, em vaig posar més en forma encara», explica el pilot figuerenc Guillem Pujeu, sobre la seva etapa d'entrenaments des de casa. Una realitat que, competitivament, també va afectar per la quantitat de viatges per disputar el Lamborghini Super Trofeo. «Ens va afectar bastant al món del motor per la quantitat de desplaçaments internacionals que tenim, però la veritat és que les organitzacions van fer una gran tasca, amb PCR i donant-nos un ambient segur on competir», afegeix. Una sort que molts esportistes a Catalunya no han pogut gaudir, ja que les restriccions han fulminat, per exemple, les categories amateurs o de base durant més d'un any, amb constants miratges d'obertura que, finalment, les dades de la pandèmia esvaïen ràpidament.
«El problema és estar pendent les setmanes que tinc campionat. He d'anar a classe i he d'anar amb compte per no haver-me de confinar per contacte estret. Si fos el cas, hauria d'estar deu dies a casa i no podria competir», explica Jana Brusés, del Club Atletisme Figueres, medalla de bronze als Campionats d'Espanya sub-18 de l'octubre passat. L'atleta pot competir, ja que ho fa en cites d'àmbit estatal o permeses per les autoritats sanitàries.
Un any després, la incertesa continua marcant l'agenda esportiva. Milers de nens i nenes, homes i dones de totes les edats han de renunciar a practicar esport de forma dirigida o federada per les restriccions actuals. Una via lliure que destrueix, dia a dia, el teixit esportiu català, que aguanta com pot la falta d'ajudes i solucions.
