El diputat escalenc Rafel Bruguera ha tancat una altra etapa política de la seva vida. Bruguera va pujar, fa pocs dies, a la tribuna d'oradors del Parlament de Catalunya, quan es feia la cloenda d'aquest mandat. «Potser m'acomiadaré d'una manera poc ortodoxa. Ha estat un plaer i un honor acabar sent diputat d'aquesta cambra», va començar dient Bruguera en la seva intervenció a la cambra catalana. I va arrencar un discurs d'uns cinc minuts parlant d'aires escalencs i de país.

«A l'Escala, a Empúries, és on es va practicar la democràcia, fa més de 2.000 anys», va recordar l'exalcalde de la vila de l'anxova. Bruguera es va centrar en diversos noms, com ara Amadeu Colldeforns, diputat per Lleida, que el 19 de juliol de l'any 1936 va morir a les Drassanes de Barcelona a causa d'un obús republicà. L'1 d'octubre següent, el ple del Parlament aprovava col·locar una placa al Saló de Sessions en memòria seva.

Aquesta placa, però, no es va materialitzar fins al cap de vuitanta anys, el 19 de juliol del 2016. «La placa està col·locada allà a dalt, a l'entrada a la tribuna», va apuntar, afegint que «hi ha un altre personatge que mereixeria un reconeixement, Martí Rouret i Callol, el qual, malgrat ser empordanès, va iniciar la seva carrera política a Móra d'Ebre, on es va traslladar l'any 1926 per exercir la seva carrera de mestre».

Rouret va fundar la Federació Republicana Federal Socialista de la Ribera d'Ebre. Va ser diputat de la Generalitat provisional el 1931, i el 1932 va sortir escollit diputat per Tarragona. Va ser el primer secretari de la mesa presidida per Lluís Campanys. Tenia trenta anys. També seria portaveu del seu grup parlamentari i secretari general d'ERC entre el 1935 i el 1937. Al principi de la guerra civil, el president Companys el va nomenar conseller de Sanitat. Va ser la mà dreta de Companys. Després de tres anys d'exili, a França, l'any 1942, va anar cap a Mèxic. Va ser un dels impulsors de l'elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat, que es va celebrar a l'ambaixada espanyola de Mèxic, l'any 1954.

«El migdia del 23 de gener del 1939, mentre l'aviació italiana bombardejava el seu poble natal, l'Escala, on va causar 15 víctimes mortals i essent casa seva una de les afectades, el president del Parlament, Josep Irla, i el vicepresident, Antoni Rovira i Virgili, que es trobaven a l'hotel Magestic, li van encomanar dues delicades i arriscades missions», seguia explicant Bruguera.

D'una banda, va idear un pla per la salvació de la dotzena de diputats que encara eren a la cambra, marxant cap a l'exili tot passant pel mas Perxés d'Agullana. «Li van encomanar salvaguardar l'arxiu del Parlament, aquells documents que, si passaven a mans dels franquistes, podien ser el pretext per a l'inici de represàlies polítiques», recordava l'orador empordanès. Una part d'aquest arxiu va ser localitzat, l'any 2000, al mas Perxés d'Agullana i ara torna a ser dipositat a l'arxiu del Parlament.

«Són motius suficients per recordar la tasca del senyor Rouret, en aquells moments delicats, i Artur Bolader va ser la persona que va conèixer millor aquells instants», va dir Bruguera posant més dades a sobre de la taula. Bolader va explicar que « Martí Rouret fou un empordanès típic. Inquiet, federal, simpàtic, abrandat i amb un toc de tramuntana. Mestre de minyons, amant de l'esport i el teatre, de la tertúlia i la cançó popular, fou també un lletraferit».

Abans de finalitzar el discurs institucional de comiat, Bruguera va llegir unes de darreres paraules de Rauret: «Si per unir els catalans, cal alçar banderes d'irresponsabilitat, pobra Catalunya».