22 de novembre de 2020
22.11.2020
L'Empordà

El sector immobiliari figuerenc, afectat per la falta de promocions

El mercat interior es troba més preocupat pel model de ciutat de la capital comarcal que pels afectes adversos de la crisi de la pandèmia

22.11.2020 | 16:24
El sector immobiliari figuerenc, afectat per la falta de promocions

El sector immobiliari a l'Alt Empordà ha patit inevitablement els efectes de la pandèmia, però no tan profundament com en la crisi financera de l'any 2008, on el sector va viure una redimensió accentuada i sense precedents. Tot i les restriccions i efectes derivats de la crisi sanitària de la Covid-19, el mercat immobiliari a la comarca ha aguantat l'envestida de la pandèmia molt millor que altres sectors, com l'hostaleria. Aquesta lectura optimista en aquests moments tan complicats impacta frontalment amb un problema que s'ha identificat des de fa uns anys: el model de ciutat de Figueres.

Abans de la pandèmia, la demanda i els preus a la capital de l'Alt Empordà encara s'estaven recuperant de la crisi econòmica de fa més d'una dècada. Des de l'any 2010, la desacceleració en el creixement de la població figuerenca ha coincidit amb el balanç en les migracions internes a la resta de la comarca. El balanç negatiu de les últimes dues dècades és de 2.128 persones, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, un diferencial que indica l'èxode cap a altres municipis més petits de la comarca, tot i els baixos preus per adquirir un habitatge a l'única ciutat de la comarca.

«La tendència abans de la pandèmia era vendre l'habitatge de Figueres i anar a viure a la rodalia o als municipis veïns. Aquesta encara continua», explica Marc Roig, gerent d'Habitam.Comprarcasa, amb dues dècades d'experiència en el mercat immobiliari a l'Alt Empordà. En la mateixa línia s'expressa el president del Consell Català de Col·legis d'APIs i director de Ceigrup, Joan Company. «La gent de Figueres ja fa anys que està sortint de la ciutat, no és conseqüència de la Covid. Té més a veure amb les seves problemàtiques i el model de ciutat, que és força preocupant», explica. Un testimoni real que il·lustra aquesta transició des de la capital cap a municipis veïns és la de Xavier Geronès i la seva família. Després de viure a Figueres des del 1998 en dues etapes, el nucli familiar es va traslladar a un altre municipi pròxim, buscant «unes condicions que la ciutat no ens podia donar en aquell moment». De fet, factors com la seguretat, l'educació o la neteja van influir en la decisió de traslladar-se. «La nostra filla havia de començar l'escola, però no ho vam veure clar. Se'ns va fer complicat viure a Figueres, no és la ciutat on vaig venir a viure fa vint anys», explica Geronès sobre una situació que s'està convertint en un dels justificants de la migració interna a la resta de la comarca de l'Alt Empordà. «Més enllà de la tranquil·litat que et dona un poble, no ens vèiem vivint a Figueres gaire més temps», afegeix.

En paral·lel a tota aquesta situació i al mercat interior, es troba el mercat costaner, on el sector ha pogut aguantar el cop, tenint en compte el segment de compradors. «En el mercat costaner anàvem molt bé i la pandèmia ho ha frenat tot. Vam repuntar una mica a l'estiu i ha tornat a frenar», explica Roig sobre el mercat de costa, on s'ha notat un increment en compres d'habitatges de segona residència i lloguers per a la resta de l'any. «Hem notat més demanda interna. Gent de Girona, però sobretot de Barcelona que estan demanant lloguers més llargs. També ciutadans francesos, ja que es troben a pocs quilòmetres de la frontera», explica Joaquim Falcó, agent immobiliari de Llançà, sobre la creixent demanda de segones residències derivades de fora la comarca.

Una de les grans diferències respecte a la crisi econòmica de la dècada passada es basa en les possibilitats de finançament. En aquell moment, l'aixeta monetària es trobava completament tancada, mentre que en aquests moments s'està buscant incentivar la inversió. «La crisi ha afectat en la mesura que hi ha alguns segments de població que estan patint».

La clau: el finançament

«Aquells que depenen del finançament i treballen en sectors colpejats per la Covid no poden assumir una compra, ara mateix. Es nota menys demanda en aquests trams de fins a 100.000 euros, per exemple» explica Roig, considerant que «el perfil de feina estable continua comprant, ja que disposa d'estalvis i millors condicions de finançament».

D'altra banda, una de les conseqüències lògiques en la caiguda de la demanda d'aquests clients és la necessitat de llogar un habitatge, ja que a l'Alt Empordà «falta producte» i continua el seu ritme. Tanmateix, la manca d'inversions privades en rehabilitació i obra nova, principalment a Figueres, obren una perspectiva a revisar per als pròxims anys.

La poca demanda de locals comercials preocupa

La baixada en la demanda de locals comercials a la ciutat de Figuers és una tendència que ha anat afectant el centre amb el pas dels anys. En context de pandèmia i amb unes restriccions que ofeguen molts dels sectors econòmics, el centre de la capital de l'Alt Empordà compta amb un bon grapat de locals comercials buits, a la venda, per llogar o, simplement, abandonats pels seus propietaris.
 
Segons els mateixos agents immobiliaris de la ciutat, la demanda d'un local comercial a Figueres és «baixa» o gairebé «nul·la». Una situació que ha anat de la mà amb la crisi del sector serveis i la baixada en el rendiment comercial de la ciutat de Figueres com a capital i centre neuràlgic de la comarca de l'Alt Empordà. 
 
El poc interès dels inversors, els baixos rendiments i la manca de promocions o rehabilitacions privades del centre han precipitat una estampa que contrasta amb la capitalitat que il·lustrava Figueres fa dues dècades. En aquests moments, encara sense un horitzó clar respecte a la pandèmia de la Covid-19, molts locals comercials estan disponibles, sinònim de desacceleració econòmica.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent