Les estadístiques apunten que un 20% de les dones treballen en el sector agrari. En realitat «són moltes més», assegura Raquel Serrat, ramadera i responsable del sector boví de carn d'Unió de Pagesos. La dona al món rural, molt masculinitzat, i en aquest cas a la ramaderia, ha estat molt invisibilitzada. Ara, però, també reclama el seu lloc com a agent estratègic que contribueix a la seva supervivència. Per Serrat, que «un/a jove s'incorpori de zero, sense una base territorial i econòmica, és gairebé impossible. Només se salven projectes petits, amb una inversió inicial menor i que acaben fent venda directa d'un producte diferenciador. Molts d'ells arriben de la mà de la dona». Aquest és el cas de Rocío Moreno, de Cabanelles, i Anna Puigmal, de Maçanet de Cabrenys. Les dues formen part del col·lectiu Ramaderes.cat que integra una seixantena de dones de Catalunya amb ramats en extensiu, és a dir, lliures.
Rocío Moreno va néixer a Barcelona fa 41 anys. Va estudiar biologia i, fugint de la ciutat, es va instal·lar a l'Empordà on va conèixer la seva parella i van anar a viure al mas Coll de Gomà, un veïnat força aïllat, a set quilòmetres de Lladó. Junts, fa deu anys, van trobar en la ramaderia extensiva un modus vivendi, començant amb un ramat de noranta cabres i incorporant, fa uns tres anys, una explotació d'ovelles i vaques. Tots els animals pasturen sols rotant per diferents finques i controlats amb GPS. «Som una explotació petita, familiar», diu. L'explotació és per carn. L'aïllament -no tenen aigua ni llum corrent ni gas natural- els limita «tenir més infraestructura». Ara, però, volen tancar el cicle, és a dir, criar també els seus vedells.
Rocío Moreno amb part del seu bestiar.
Aquesta ambició la comparteix Anna Puigmal, de 35 anys. Ella també, després de llicenciar-se en Psicologia, va decidir tornar a Maçanet de Cabrenys i amb la seva parella, que havia estudiat Empresarials, es van fer càrrec d'una explotació de vaques de l'Albera en extensió. Ara, cadascun mena una explotació. En conjunt, unes setanta vaques que pasturen soles tot l'any pels boscos de l'entrada del poble i les Salines. També tenen altres animals d'autoconsum. «Vam decidir tirar-nos a la piscina», diu Puigmal, que desitjaria que altres dones ho provessin. «Si jo he pogut, elles també, no per ser dones som menys», conclou.
Aprendre cada dia
Aprendre cada diaRocío Moreno reconeix que no li va costar gens adaptar-se a aquesta vida al camp. Els seus coneixements en plantes i animals la van ajudar i ara els aplica. «En ramaderia has de saber de moltes coses i més ara per gestionar una explotació», reconeix. Anna Puigmal assegura que «cada dia aprens una cosa nova». És un canvi de vida i mentalitat on vacances o festius no hi tenen lloc. «No ens sap greu, ja ens compensa», confirma Puigmal, sobretot perquè «contribuïm molt a la societat, tant en la prevenció d'incendis com amb una alimentació» ecològica i natural. Li sap greu, però, que durant el confinament van haver de treure dues vaques per les quals els van pagar un preu ridícul. «I després veies a les carnisseries que tot anava caríssim...», es lamenta. Això els ha portat ara a pensar a fer també l'engreix.
Anna Puigmal, amb les seves vaques a Maçanet de Cabrenys. Foto: Falgués Fotografia
Malgrat aquest paper essencial del món ramader, elles creuen que se les menysté, no se les valora. En el cas de Moreno, després dels darrers grans focs, que van patir personalment, va presentar a diferents ajuntaments projectes de neteja dels boscos, sense resultats. «No hi ha voluntat de crear franges al voltant dels pobles, de les cases», explica tot contemplant als seus peus els masos buits que l'envolten, és l'abandonament del món rural. «Abans, a cada mas hi havia vaques, cabres, ovelles i la gent utilitzava el que els donava el bosc; ara som pocs i no podem gestionar tant territori», afirma tot afegint que, si la gent pogués viure de la terra i els animals, tot seria més sostenible. «Estem en perill d'extinció, i més nosaltres, que som petits», diu Puigmal qui creu, personalment, que, a poc a poc, ha anat fent-se un lloc i demostrant del que és capaç de fer, com a dona ramadera. «Potser ho tenim més difícil perquè encara hi ha qui es pensa que no fem res», afegeix. Tot i això, ella té clar el valor del seu treball. De fet, si ells no haguessin pres el relleu, Maçanet es quedava sense ramaders. Tenint en compte la funció de neteja dels camps i el sotabosc que fan els animals, hauria estat nefast.
Un greuge: la manca de serveis
Un greuge: la manca de serveisLa manca de serveis al món rural, però, és un altre greuge. Moreno ho pateix vivament. Té tres fills i es veu obligada a fer cada dia cent quilòmetres per dur-los a l'escola, els calen plaques solars, bombes d'aigua i contractar internet via satèl·lit, tres vegades més car que la fibra. «Tenim moltes més comoditats que no fa cent anys, però segueix sent dur», comenta tot insistint que «s'han de posar serveis bàsics», si es vol atraure la gent jove.
