Fusionar el món real amb el virtual, o el que és el mateix, generar un model 3D del bosc on hi ha físicament un operari i sobreposar-hi informació virtual que li permeti comprovar que les distàncies entre la massa forestal i les instal·lacions elèctriques són les correctes. Aquesta és la darrera solució que Endesa vol incorporar per a protegir els boscos de Catalunya. És per això que la Companyia acaba d’adquirir 10 ulleres de realitat mixta d’última generació, amb cascs de protecció individual incorporats, i en desenvoluparà un programari perquè la tecnologia hologràfica estigui al servei de la natura.
D’aquesta manera, Endesa fa un pas més en I+D per a seguir protegint el medi natural amb mesures que van més enllà de la clàssica tala i poda selectiva de la massa forestal. L’obtenció de dades mitjançant l’ús de la tecnologia LIDAR en els darrers tres anys permetrà ara, per exemple, bolcar totes les dades obtingudes i fer possible la realitat mixta. I és que, la recerca constant de noves tecnologies que complementin les actuals, o inclús, en un futur, arribin a substituir-les, és marca de la casa.
En total, Endesa ha destinat enguany més de 2,5 milions d’euros a les comarques de Girona en el Pla anual per a la campanya de protecció dels boscos, presentat avui en un bosc de les Terres de l’Ebre, concretament al terme municipal de Tortosa, al Baix Ebre. Aquest es vertebra, bàsicament, en tres eixos principals: la neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica, l’ús d’helicòpters per a fer termografies i vídeos HD i inspeccions visuals amb la introducció de noves tecnologies, així com les revisions exhaustives de totes les instal·lacions de la Companyia. A tot el territori català, la inversió ha estat de prop de 20,3 MEUR.
Totes tres actuacions es realitzen de forma continuada i periòdica arreu del territori, però n’hi ha una que va realitzar-se de forma especialment intensiva durant tres anys i que justament va finalitzar l’any passat. Es tracta de l’escaneig làser del 100% de les línies aèries d’alta tensió amb una combinació de tecnologia GPS i sensors làser, anomenat LIDAR (Light Detection And Ranging). Mitjançant aquest sistema es va crear un fitxer informàtic amb un núvol de punts georeferenciats que, des d’una aplicació, permet mesurar quines són les distàncies entre els cables i la vegetació, així com fer estudis de creixement de la massa forestal, una informació molt útil a l’hora de preveure treballs de tala i esporga selectiva.
Ara, gràcies a la feina feta amb la tecnologia LIDAR, la Companyia introduirà el núvol de punts georeferenciats a un software específic que permetrà, hologràficament i mitjançant les ulleres de realitat mixta, desenvolupar continguts per assistir als operaris que estiguin fens inspeccions visuals a camp, els quals es col·locaran les ulleres i veuran, sobre el terreny, quina part del volum de vegetació proper a línies elèctriques s’ha d’eliminar. A més, els dispositius també permeten fer videotrucades per tal de tenir assistència d’altres treballadors implicats.
De fet, va ser l’any passat, en el marc del Mobile World Congress, que Microsoft va presentar les ulleres de realitat mixta més innovadores del mercat: les HoloLens 2. Endesa, a l’avantguarda de les últimes tecnologies, aviat en va interpretar el seu potencial per al sector energètic, i en especial de la distribució elèctrica. En concret, la Companyia treballarà, en un inici, amb 10 Trimble del model XR10 Microsoft HoloLens 2, un nou casc wearable (portable) que permetrà als treballadors de camp accedir a la informació hologràfica en seguretat. Es tracta d’una tecnologia que s’ha començat a testar a Catalunya i que un cop estigui desenvolupada s’aplicarà a la resta de l’Estat.
Control i neteja de la massa vegetal
Del total de 98.623 quilòmetres de línies elèctriques que Endesa té a Catalunya, el 53,4% són aèries -és a dir, 52.687 quilòmetres- i, per tant, estan subjectes d’alguna manera a zones boscoses o amb vegetació. L’especial orografia dels boscos, com a element viu, que creix i canvia constantment, fa que la Companyia -conscient de les dimensions de la seva xarxa- destini una inversió singular per protegir els espais forestals catalans, seguint les seves directrius de sostenibilitat i protecció ambiental. Es focalitzen els espais boscosos i d’altres especialment sensibles per a la societat, que reclamen una protecció i una dedicació màxima. En concret un 97% de les línies d’alta tensió (AT) que hi ha repartides pel territori són aèries, mentre que de mitjana tensió (MT) en són un 53% i de baixa tensió (BT) un 50%.
Tala i poda
Una de les tasques essencials és la tala i esporga selectiva de la massa forestal -arbres, sotabosc i arbustos- que creix al voltant de les línies elèctriques, tot respectant l’espai estipulat per l’administració entre el bosc i els cables més pròxims. Aquests treballs es realitzen seguint els criteris de col·laboració amb agents del territori, com el cos de Bombers, els Agents Rurals, Parcs Naturals de Catalunya o les administracions, totes elles especialment sensibles a les zones forestals.
Ús de drons i inspeccions visuals
Endesa utilitza, a més, i des de la campanya del 2012, drons per comprovar l’estat de la xarxa elèctrica. Aquests vehicles aeris no tripulats estan equipats amb càmeres d’alta resolució estabilitzades giroscòpicament que permeten captar imatges de les línies, especialment en punts de difícil accés, i sense haver d’interrompre el servei als clients. Es caracteritzen per ser molt estables en ple vol, la qual cosa permet fer gravacions d’alta qualitat.
Ús d’helicòpters: termografies i vídeos HD
Dins els programes de manteniment de les línies elèctriques, i com a excel·lent mesura preventiva, la Companyia realitza inspeccions amb helicòpter, on col·loca càmeres termogràfiques i enregistra vídeos d’alta definició per després inspeccionar-los en detall.
Com a mínim Endesa sobrevola i revisa a Catalunya un cop cada tres anys els gairebé 100 mil quilòmetres de línies elèctriques aèries d’alta, mitjana i baixa tensió -el que equivaldria a donar prop de 2,5 voltes al planeta-, així com altres infraestructures de rellevància, com per exemple les subestacions.
