Docents i estudiants universitaris han hagut de tancar-se a casa, obligats a convertir les classes presencials en virtuals. El director de l'E-learn Center de la Universitat Oberta de Catalunya, Lluís Pastor, parla d'aquesta nova situació, fruit d'un accident, i de les diferències amb el concepte de formació en línia.

A l'entrevista que li fèiem al mes de novembre

No. El món, si estem confinats tres mesos, no canviarà en res. Una altra cosa és que fossin deu anys, llavors t'asseguro que l'any que ve les universitats no farien aprenentatge online basat en videoconferències, ho planificarien, i buscarien altres mètodes. Ara sortirem com puguem de l'accident, ens curarem les ferides i hi tornarem l'any que ve.

Podran assolir els continguts a final de semestre?

Si tu vas a París i el cotxe se't trenca a Lió, arribaràs a París, encara que sigui caminant, però no serà òptim. Els professors de classes presencials tenen unes eines i uns mecanismes; les conferències, resolucions de dubtes a classe, exàmens presencials, que ara no poden aplicar igual.

Les videoconferències de classes presencials que fan els professors, s'emmarquen en el concepte de la formació en línia?

Una formació online pot ser qualsevol mena de metodologia d'aprenentatge que es faci a través de la pantalla.

Però és la recomanable perquè els estudiants aprenguin?

Com tot a la vida, hi ha diferents necessitats. Un professor que feia les seves classes presencials, i de cop es troba tancat a casa, el primer que se li acudeix és reproduir el model que feia fins ara. La construcció de l'online que fan no ha sigut meditada, és fruit d'un accident. Els experts en online sabem que no va així. La reproducció del model presencial davant d'una pantalla no aprofita totes les potencialitats que té l'online.

Però els estudiants que reben ara aquestes classes poden concebre un concepte erroni de la formació en línia

Han provat això, però s'adonaran que no és la manera de fer l'aprenentatge online. De tota manera, pot servir perquè l'estudiant es plantegi quin valor té agafar un tren durant una hora per arribar a la facultat i asseure's per prendre uns apunts que trobaria a Internet. Potser, després d'aquesta situació, l'estudiant s'adona que llegint recursos, articles, seguint dues o tres sessions, aprèn tant o més que abans i no ha de perdre hores de desplaçament. Així potser sí que pot canviar alguna cosa, en la línia que comencin a pensar que estar sis hores asseguts, més enllà de fer amics i anar al bar a fer dues cerveses, no té massa sentit pel que fa a l'aprenentatge, que potser hi ha altres coses que tenen més sentit al segle XXI.

Què té la formació per Internet que no té aquesta formació a través de les pantalles de les universitats presencials?

Parlem d'un aspecte diferencial: els cursos online tenen una planificació i un disseny més gran del procés d'aprenentatge. A la UOC, dediquem un any a preparar una assignatura, pensem quines activitats haurà de fer l'estudiant, com li farem el seguiment, a quins debats ha de participar, quins recursos ha de mirar, quant temps hi haurà de dedicar, quines dificultats es trobarà, i quines competències formarem. Això, amb un accident d'un cap de setmana que es declara l'estat d'alerta, no es pot generar. Fixa't que quan tu treballes, en el que farà l'estudiant durant catorze setmanes i li fas un guió de què vols que faci perquè n'aprengui, estàs posant l'estudiant al centre. A la formació presencial, l'estudiant no està mai al centre. El que està al centre és el professor. Està al centre de la classe, és l'únic que està o pot estar dret, el que pot sortir, saltar, projectar coses, el que està al centre és ell. A la formació online, poses al centre l'estudiant. És un canvi de paradigma que les universitats presencials no fan amb un accident. S'ho han de creure. Com que fins ara el sistema que utilitzen per a la presencialitat ja va bé, el trasllat a l'online no el faran voluntàriament.

De totes maneres, ara no hi ha temps de fer tota la planificació i disseny que requereix l'online. Com ho han de fer en aquesta situació inesperada?

El que va decidir la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), que és l'òrgan que coordina les universitats d'Espanya, juntament amb el ministre Castells, és posar una plataforma d'ajut als professors universitaris. Més enllà que cada universitat s'ha espavilat a i realitzar mesures, el ministre va considerar necessari fer una mena d'hospital de campanya educatiu. Amb els canvis imprevistos, hi ha professors que poden reaccionar més ràpidament i altres que no. Les dues universitats amb més experiència i que porten en el seu ADN la formació online, són la UOC i la UNED. Per això ens vam posar en marxa per crear una plataforma que ajudés els professors a resoldre els problemes que es poden trobar els professors per poder acabar el semestre. No es pot improvisar, però a través de la plataforma els donem recursos i pistes perquè puguin acabar el semestre dins la nova realitat.

Què s'hi troba a l'hospital de campanya?

Bàsicament, recomanacions per com, metodològicament, orientar les teves assignatures. Va dirigit a aquells professors que havien preparat unes assignatures per fer-les presencialment, i que de cop es troben sense poder sortir de casa. Exactament, com s'ha de planificar ara? Els donem molta feina als estudiants? O poca? Quina mena de feina? Faig classes presencials des del menjador a través d'una pantalla? Aquesta plataforma té el canal de metodologia orientat a explicar quines són les millors pràctiques, un canal d'avaluació per ajudar quines pràctiques avaluatives poden fer -perquè estaven acostumats a exàmens presencials-, un munt de recursos per fer les classes online, hem donat 1.800 recursos propis de la UOC i uns milers de la UNED, i orientacions tecnològiques per saber quines aplicacions poden utilitzar en funció de les necessitats educatives.

En termes d'avaluació les universitats es mostren preocupades. Quins recursos o eines se'ls aconsellen en aquest hospital de campanya?

De fet la plataforma de la CRUE està treballant-hi ara. Fins i tot nosaltres, per als estudiants de grau, fem proves presencials. En el nostre cas, representen un percentatge petit de l'avaluació final, ja que la nostra avaluació és contínua, formativa, la que considerem que hem de tenir si l'estudiant està en el centre. Si jo sospito de l'estudiant, li faig un examen; si jo crec en ell, l'acompanyo durant el procés d'aprenentatge.

I com ho farà la UOC?

Els 350 professors titulats de la UOC i els 5.000 que ens acompanyen, estem treballant per fer la conversió d'aquestes proves presencials en proves online. Però nosaltres som peixos de mar salada, i és com si ara a tots els haguessin tirat al mar, alguns estan boquejant perquè no saben com empassar-se i filtrar l'aigua. Per a nosaltres no són canvis qualitatius, sinó d'una petita quantitat d'avaluació. Les universitats online, encara que tinguem una part avaluativa presencial, som molt més ràpides i tenim molts més coneixements per fer una adaptació al nou escenari.