Lluís Pastor, Director de l'eLearning Center, el Centre d'innovació d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en periodisme i màster en ciències de la informació, ha publicat una onzena de llibres sobre comunicació i educació. És conegut, sobretot, per col·laborar en mitjans de comunicació, encara que a Castelló el recorden d'abans. La setmana passada va tornar al municipi per explicar Les claus ocultes de la comunicació amb infants i joves.

Quina relació té amb Castelló d'Empúries?

És el meu poble de quan era petit. Quan vinc és com amb la magdalena de Proust, que quan la sucava recordava la infantesa. Em recorda els meus estius aquí, quan jugava a tenis amb la meva mare als carrers del Botxí. Castelló em remou.

Vostè té una llarga experiència com a docent. Actualment, entre altres coses, treballa a la UOC, una universitat singular, innovadora.

M'agrada que diguis singular. Ara dirigeixo el centre d'innovació d'aprenentatge de la UOC per posar al dia el model de la UOC - que és del 1994, primera universitat online del món-. Va tenir tant d'èxit que totes les universitats online del nostre entorn van acabar copiant el model. A l'any 2015 ens trobàvem que aquesta diferència que havia generat la UOC, ja no era tanta. En aquell moment jo treballava amb un equip en projectes per a grans corporacions i havíem fet coses noves, molt ben rebudes pels mercats, i ens van proposar posar al dia el model de la UOC.

Segons la seva experiència, com es capta l'interès dels alumnes?

Posant l'estudiant al centre. Fins ara, el món ha sigut molt lent. A les escoles, les metodologies i els sistemes d'aprenentatge s'aguantaven. El mateix que havia fet un professor fa mil anys, ho feia una professora fa quaranta. Però des d'un punt de vista d'educació, a les escoles tenim un problema molt gran, tres de cada deu joves no acaben els estudis bàsics. D'aquests tres, un s'ho repensa i els acaba. Això és que no estem enganxant els estudiants.El model en el qual ho és el professor ha funcionat durant segles, però ho està deixant de fer. Hem de donar el protagonisme a l'estudiant i procurar que tingui una experiència d'aprenentatge.

És el que fan a la UOC?

A la nova UOC, els recursos d'aprenentatge deixen de ser textuals i es potencien els audiovisuals. Volem que es visqui amb la potència del Netflix, però que a més s'aprengui. Hi ha un professor que acompanya, posant reptes aplicats. Els nostres estudiants tenen un avantatge competitiu respecte als que han anat a classe: saben la mateixa teoria, però ja han resolt reptes professionals.

Ara hi ha un canvi en l'alumnat, són nadius digitals.

Tots els estudiants quan veuen un sistema de seure i prendre apunts es frustren. No poden agafar el telèfon amb el qual viuen enganxats, quan en realitat, moltes coses les aprenen a través de vídeos tutorials. Hem d'entendre que el món canvia molt de pressa i, si tens el professor al centre de l'aprenentatge, res canvia. Si hi tens l'estudiant, evoluciones en funció d'ell.

Canviar cap a una educació més semblant a la «no formal»?

Per a mi és el mateix aprenentatge el formal que el no formal. Per a l'aprenentatge hi ha d'haver endomotivació, tot i que moltes vegades haurem de generar una exomotivació.

Introduir l'ús de les tecnologies a les aules, per exemple?

La immersió tecnològica és tan brutal, que buscar un espai on no existeixi, és artificial. Jo soc defensor d'eliminar les aules. Són gàbies i el que passa allà dins és mentida, i més si no tenen els elements tecnològics habituals. Però introduir-les té la dificultat que els docents i els equips directius pensin quin ús n'han de fer.

El risc és que dediquen molt temps d'oci a les xarxes socials.

La reflexió que hem de fer és: no farem res perquè això no es converteixi en l'únic oci dels nostres fills? Si van a flauta, juguen a futbol, miren les pantalles, i llegeixen un llibre, és fantàstic. Però quan es converteix en l'únic oci, cal que fem una reflexió.

Els canvis ens superen?

S'estan produint a una velocitat tan bèstia que no tenim temps de generar teories, paradigmes i solucions. Sempre dic que és un moment frontissa. Hi ha moments de «portes», que és quan passen les coses meravelloses, grans músics, grans escriptors. I moments frontissa, de grans canvis interns.

Hi ha més distància entre els joves d'ara i els d'abans?

Per definició, s'han d'enfrontar als adults, però ara s'hi suma que no entenem el seu món perquè canvia molt de pressa. Cal reflexionar, no podem tancar els ulls, perquè quan els tornem a obrir haurà canviat tot, i molt.

Què el porta a estudiar la comunicació entre vius i morts?

Estava fent un llibre de persuasió i intuïció. La clau de la comunicació està sempre sota el que és racional, els elements inconscients formen part del vincle entre humans. Vaig pensar que estaria bé treballar aquesta part, i ara ja fa cinc anys que ho estic estudiant.