Jaume Arnall (1970) és, des de fa gairebé 20 anys, l'alcalde del poble que el va veure néixer: el Far d'Empordà. Després d'estudiar formació professional agrària, va seguir amb la tradició familiar fent de pagès, gestionant terres agrícoles i una granja de vedells. Després d'un primer mandat que va durar tres anys, en va sumar quatre més, i ara encara el sisè.

- En les últimes eleccions vostè i el seu equip van canviar les lletres de partit. De PSC a ERC. A què es deu el canvi?

- El canvi va ser fruit d'una decisió conjunta i unànime de les 15 persones que formen l'equip de govern. Ens adonàvem que el partit socialista havia canviat molt respecte quan vaig començar, en l'època d'en Margall. Ens sentim molt més afins a les ideologies d'Esquerra. De totes maneres, tots teníem molt clar que el partit era un mitjà però no un fi, i no tenim cap dubte que el nostre objectiu és treballar pel nostre poble.

- En aquests quasi vint anys de mandat, quins grans projectes s'han executat?

- Cinc mandats donen per fer moltes coses! Algunes de les més destacables podria ser que hem aconseguit que siguem un dels pocs pobles petits amb depuradora; hem adequat el centre social i la rectoria, i diversos carrers i camins; vam crear el dispensari mèdic, el casal d'avis del municipi i una pista esportiva. Durant aquests anys també hem treballat per arreglar zones del nucli antic com l'església, la rectoria, la muralla o la part de dalt del poble, que estava molt deteriorada. Respecte a aquest tema, ara entrarem en una fase d'expansió del nucli, per seguir arreglant l'entorn.

- També vau arrencar, ara fa divuit anys, el Logis Empordà. En quin punt està?

- El tenim situat dintre del terme municipal, però a la perifèria, i no hi ha gaire relació amb el poble. Actualment hi ha quatre empreses establertes, tot i que hi hauria espai per a un centenar. La veritat és que no acabem de trobar com arrencar-ho del tot. Aquest mandat, si tenim sort, hi farem alguna cosa per trobar-hi solució. És un dels grans assumptes pendents, i ho farem bé. Estem en contacte amb la Generalitat perquè ens ajudin a fer que vinguin empreses grans a establir-s'hi. Si ho aconseguíssim, l'empresa esdevindria un pol d'atracció important.

- Avui dia, en quins projectes s'està treballant?

- Estem treballant en la creació de dos pàrquings al nucli del poble, molt a prop del centre. En un dels projectes, treballem l'adquisició de terrenys a la part baixa del poble, amb un pressupost de 150.000 euros. Un cop els tinguem, caldrà adequar-los. En el segon projecte, que estarà situat a la part alta del poble, ja estem preparant l'adequació pròpiament de la zona, i hi invertirem 300.000 euros. Entre tots dos aparcaments tindrien una cinquantena de places, però de moment estem pendents de subvencions. El nostre objectiu és esponjar la intensitat de vehicles al centre del poble. La idea tampoc és fer-ho totalment de vianants, perquè considero que en aquests casos converteixes el poble en un lloc molt bonic però també molt poc útil per a la gent que hi viu. Altres projectes en els quals estem treballant són la creació d'espais verds al nucli i a l'entorn; i en l'adequació del carrer Nou, una obra gran, on invertirem 300.000 euros, i on soterrarem serveis i arreglarem el paviment.

- El Far d'Empordà té un terme municipal molt ampli. Té molts diners, la partida que destineu a l'adequació de camins?

- Sí, i sobretot ho destinem a desbrossar o arreglar destrosses d'aiguats. Tot i això, val a dir que en aquest àmbit venim d'uns anys en què invertíem molt més del que ara hi destinem. El motiu era que durant uns anys ens vam dedicar a asfaltar els camins d'accés als masos. Ara com ara, diria que en tot el municipi només queda un mas habitat que no tingui asfaltatge fins a la porta de casa.

- A mitjà o llarg termini, quines necessitats té el Far?

- En són tres. La primera és que hem de crear una variant. El Far té cinc entrades, i som un poble de pas per a moltes persones que van des de Figueres als seus municipis, com ara Vila-sacra, Fortià o Riumors. També hi passa gent que va a treballar al polígon de Vilamalla o al Logis. Hem d'evitar els vehicles que passen per aquí sense parar-se, i cal fer un estudi per veure per on podria passar aquesta variant que proposem. Una altra mancança que cal solucionar és la situació de l'escola, que està en barracons en un espai inadequat i insuficient. Només demanem una escola com toca. Nosaltres tenim els terrenys per fer-la, i ja estem cansats que la Generalitat ens digui que ho té aturat per falta de partides pressupostàries. Penso que la sanitat i l'educació hauria d'estar per davant de moltes altres coses. L'última qüestió que cal abordar és la bassa d'aigua que es va construir fa molts anys per fer una xarxa de rec. Ja no preveiem aquest ús, i amb el Departament d'Agricultura estem mirant de donar-li una sortida alternativa a aquesta bassa.