Durant aproximadament dos mesos, els serveis tècnics de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries han efectuat visites als habitatges del municipi en els quals es té constància que es practica l'autocompostatge. Es tracta d'aquells habitatges que en alguna ocasió han sol·licitat a aquest Ajuntament la cessió d'un compostador així com la d'aquells altres que l'han adquirit per iniciativa pròpia i que han comunicat a l'Ajuntament l'exercici d'aquesta pràctica en la gestió dels seus residus.
Per a Joan Basí, regidor de Medi Ambient, és important fer aquesta tasca d'inspecció i comprovació dels compostadors «perquè, d'una banda, s'ha de fer un acompanyament formatiu, i de l'altra, s'ha de fiscalitzar». A Castelló d'Empúries, les 130 famílies que utilitzen correctament el compostador reben un 20% de bonificació de les taxes d'escombraries municipals. Aquestes tasques d'inspecció s'efectuen per constatar que es realitza correctament l'autocompostatge de la fracció orgànica domiciliària.
El tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries explica que «potser per recursos humans no hem pogut fer aquest seguiment cada any, però la voluntat és fer-ho» i, a més, promocionar, als veïns i les veïnes del municipi, la possibilitat de tenir compostador a la seva llar, fent el seu propi adob de qualitat per al jardí ajudant així a reduir el volum de residus que es dipositen als contenidors i, a la vegada, alleugerint al servei públic d'uns evidents costos de recollida i tractament d'aquesta fracció de residus.
«Des de la primera campanya, sempre ens hem mantingut amb el mateix nombre de compostadors» lamenta el tècnic. «Hi ha gent que es dona de baixa i altres que es donen d'alta, però solen ser al voltant de 120 llars». Segons Basí, «el compostatge casolà és el paradigma del reciclatge i dels models circulars que ara són tan en boca de tothom. Reciclem la fracció orgànica i això està molt bé, però a més ho fa cadascú a casa seva i el producte final acaba anant al mateix lloc on s'ha generat el residu». Els motius per donar-se de baixa són variats, i no sempre responen a un desinterès. Segons el tècnic, algunes veus apunten que «el compostador genera males olors». Això, però, no és del tot cert. Si el compostatge es realitza correctament, amb una aportació equilibrada de matèria seca i humida, no ha de fer pudor. Altres apunten a la presència d'animals com ratolins o talps a l'interior, fet que es pot evitar col·locant una malla metàl·lica a la zona inferior de l'andròmina.
Convivència amb la recollida
Tot i que recentment es va iniciar la recollida d'orgànica en el contenidor marró, segons el tècnic, no ha afectat al nombre de llars que continuen compostant. De fet, el que fa és complementar el compostador, ja que «si no vols tirar el peix o les restes de carn al compostador de casa, es pot dipositar en els contenidors de la via pública i es continua reciclant», explica el regidor Joan Basí. D'altra banda, reconeixen que «hi va haver uns anys que no es van fer campanyes ambientals de cap mena, i fins i tot es va eliminar el servei de recollida de residus porta a porta», lamenta el tècnic de medi ambient, Ramon Fortià. Això va fer que no hi hagués campanyes de difusió actives i el nombre de compostadors s'estanqués. Segons Fortià, l'objectiu del nombre de compostadors es podria aproximar als 400, «130, que són els que tenim ara, el considerem un nombre realment baix» explica el tècnic de l'Ajuntament de Castelló. Joan Basí recorda que qualsevol persona que tingui un mínim de jardí pot fer compostatge, i mostra la voluntat de tirar endavant campanyes de difusió.
A Castelló d'Empúries, hi ha un espai urbanitzat de cases amb jardí que mostren un gran potencial per a liderar aquest augment de compostadors. Fortià detalla que «hi ha cases, com les del barri de Ponent, Castelló Nou, l'Hort d'en Negre, el Temple o el Botxí, on gairebé un sí, un no, haurien de tenir compostador». Alhora, «la gent participa menys del que voldríem a la recollida d'orgànica» confessa el tècnic i, per tant, hi ha un alt percentatge de la població que no recicla la matèria orgànica de cap de les dues maneres. El cert és que aquesta fracció que també es pot dipositar en un contenidor marró a la via pública, aquest s'ha d'obrir amb una clau, i això, que fa que només hi hagi un 5% d'impropis als contenidors, també provoca un menor percentatge de participació en la separació. «Caldrà fer una campanya per augmentar el percentatge de reciclatge de la matèria orgànica» afegeix Fortià.
La resta de fraccions
«Cal tenir en compte que les taxes de tractament del rebuig - residus sense seleccionar- van en augment. Per això ens hem de conscienciar, no només per temes del medi ambient, sinó també per la factura que suposa el no reciclatge», per això el regidor considera que el reciclatge és un tema d'urgència i de coherència.
Fortià avança que ara que tenen personal, han pogut dedicar una persona a fer inspecció a grans productors, assegurant que tots tinguin contenidors de les diferents fraccions i participin activament i de manera correcta a la recollida selectiva. «Hem fet un gran salt en grans productors, sobretot gràcies al control efectuat».
Des d'Europa i en l'àmbit autonòmic s'han d'assolir uns objectius de reciclatge, que pràcticament cap municipi compleix. Castelló d'Empúries és un dels municipis amb un percentatge de reciclatge més elevat, però cal tenir en compte que la recollida i el tractament de poda i restes vegetals és tan elevat que provoca un augment global de la taxa de reciclatge del municipi que desvirtua la realitat. Si s'analitza per fraccions, no s'assoleixen els objectius. «La manera de complir és recollir porta a porta» declara el tècnic. «És el futur» afegeix el regidor. Fa 15 anys, el Botxí, el Temple, l'Hort d'en Negre i l'Hort d'en Mayor, feien porta a porta assolint fins al 85% de reciclatge, malgrat que només hi participava el 30% de llars que podien participar. L'any 2013, es va suprimir el servei. Aquest és un dels reptes que tècnic i regidor tornen a tenir sobre la taula. «A vegades quan has fet un pas enrere, costa tornar-lo a fer endavant», però tenen clar que és el sistema que cal recuperar, i més ara «és una oportunitat. Se'n parla molt i, potser temps enrere no es tenia tanta consciència, però la necessitat de fer-ho cau pel seu propi pes».
Altres iniciatives
Basí no vol oblidar, però, que s'ha de treballar també en la prevenció de residus «el mercat d'Empuriabrava és un mar de plàstics, i precisament per la seva ubicació caldrà plantejar de quina manera es redueix o es prohibeix l'ús de bosses de plàstic». Precisament en aquesta línia, l'Associació Canalitzem ha explicat a les seves xarxes socials la problemàtica generada pel mercat en dies de vent. Per a conscienciar d'aquesta problemàtica, ha engegat i participat en iniciatives com la neteja de la zona, la jornada del Park(ing) Day o la col·laboració amb l'artista Timothy Parrant en el marc del Burning Spring Festival en una escultura feta amb plàstics recollits a la zona. Malgrat aquestes i altres iniciatives d'altres col·lectius locals, Canalitzem assenyala que «és una problemàtica mediambiental palesa i reiterada a Empuriabrava i cal engegar mesures des de l'Administració que vagin més enllà de la conscienciació ciutadana i que vetin l'ús del material en àrees sensibles», com han fet altres ens.
