«La decisió d'entrar al govern ha sigut compartida, jo soc un instrument»

Quin perfil de votants anava a buscar la CUP i quin creieu que vau obtenir?

Jordina Daniel (J.D.): Anàvem a buscar l'elector més jove, el que podia començar a votar. Crec que és una franja que se sentia òrfena de partit. Veient el panorama, fora de la cup, no hi havia cap partit que presentés polítiques factibles de joventut. Tota la resta eren paraules buides que es deien perquè s'acostaven eleccions. A l'hora de la veritat, mai s'ha fet cap política juvenil al poble. Un dels factors claus per presentar-nos a les eleccions va ser aquest, recollir el nou vot que sortia al carrer. A més, hi ha molta gent al poble cansada de la vida política, i hi ha hagut el factor novetat.

Joan Basí (J.B.): Una part important era interpel·lar els joves, però com a no tant jove, crec que hi ha un cert electorat que potser s'ha decantat per la sinceritat. Volíem aportar aquest valor afegit.

Es plantejaven entrar a l'equip de govern?

J.B: Potser durant la nit electoral érem conscients que ens trucarien, però tampoc sabíem quin interès tenien de l'altra part. Estàvem oberts, però no perdíem el cap per entrar a governar. De fet els electes, els regidors, ens vam mantenir al marge d'aquesta decisió i vam crear una comissió de negociació.

És cert que des de la CUP es va censurar l'entrada d'un tercer al pacte de govern?

J.B: No s'ha d'entendre com una censura. Les matemàtiques eren les que eren. És sabut que nosaltres creiem que ens podíem avenir més amb un partit d'esquerres que amb un partit de centre o més de la dreta. Per tant, no enteníem el valor afegit de pactar a tres.

Tothom estava convençut del pacte? Potser qui va votar a la CUP buscava un canvi i no un pacte.

J.B: Vam tenir clar que no havíem d'escoltar les veus externes. Uns deien que havíem d'entrar a governar i els altres deien que millor a l'oposició. Nosaltres vam parlar les opcions dins de l'Assemblea. Ens semblen molt bé les opinions de fora, però no podem acceptar que ens diguin què hem de fer. L'òrgan de decisió és l'Assemblea i és allà on es decideix.

J.D: En aquest sentit, vam fer dues o tres assemblees obertes, per poder expressar les inquietuds i actuar en conseqüència. Vam reunir allò que s'havia dit en aquestes obertes i en les nostres assemblees internes. A partir d'aquí vam fer el que vam creure millor pel poble, que era fer feina política real. No hem d'oblidar que estem fent política municipal, no nacional, som a Castelló. Vam valorar que nosaltres podíem fer més feina a dins de l'Ajuntament que a l'oposició. Si des del minut zero havíem fet un programa per fer feina real, i vam treure dos regidors, hem d'estar aquí per treballar.

Arran de les votacions pel que fa a les obres de les voreres del carrer Marinada amb l'absència del carril bici, des de SOM deien que esperaven una política més rupturista al govern per la presència de la CUP.

J.D: Abans de portar quelcom, creiem que és millor treballar-ho bé prèviament, i després plantejar-ho. Tranquil·litat, que no se'ns retregui no haver fet res pel carril bici. No podem fer les coses a correcuita perquè després surten malament.

J.B: No hem aparcat el carril bici. Creiem que Empuriabrava és perfecta per anar en bicicleta, però caldrà estudiar les opcions perquè és complicat fer-lo passar per allà. Alguna idea ja tenim, i intentarem portar-la a terme de manera participativa. D'altra banda, no hem frenat la construcció de la vorera perquè també és una necessitat a Empuriabrava.

Notarem la presència de les polítiques de la CUP en els pròxims projectes?

J.B: Nosaltres n'estem convençuts. Cal recordar que som set a dos, però estem fent molta pedagogia. Com aquell qui diu, el soci de govern també els hi va bé, perquè portem idees noves que potser ells no havien previst. No es tracta de veure qui estira més, sinó de parlar i arribar a consensos en postures d'esquerra i sostenibles.

Quines grans propostes tenen entre mans els dos regidors de la CUP?

J.B: De moment volem ser prudents i no comentar massa res. Sabem que tenim coses potents, però cal treballar-les més per poder-les anunciar. Hem de veure com ho articulem.

Com funciona la CUP de Castelló?

J.D: Som un conjunt de persones que ens reunim periòdicament, amb un ordre del dia. Ens componem per grups de treball o comissions amb un funcionament independent, posant en comú els resultats a l'assemblea. No tenim jerarquies. És una forma de treball que dona veu a tothom, i a la vegada descarreguem de feina els regidors. A vegades és difícil d'entendre, però és senzill.

Com es gestiona un govern d'aquesta manera? Per exemple, si hi ha ple, amb uns punts de l'ordre del dia que porten uns expedients associats, l'assemblea o la comissió, de quina manera ho pot treballar?

J.B: Hi ha coses que prioritzem per portar a l'assemblea i parlar-ho, amb la prudència de la protecció de dades, sobretot aquells que són més estratègics. I altres temes que la mateixa assemblea delega als regidors.

Però si no hi ha jerarquia, qui decideix què es delega a regidors i què va a assemblea?

J.B: Els mateixos regidors tenen el criteri, per la necessitat de consensuar temes en assemblea. No som experts, ens hem de formar i és l'oportunitat de formar a l'assemblea i sentir-se acompanyat amb la presa de decisions. El volum de feina d'un regidor és molt, i hi ha coses que no podem traspassar a l'assemblea.

A vegades és complicat i arriscat que tanta gent estigui al corrent de les informacions.

J.D: Aquí és on entren els grups de treball. A vegades no es porta el tema a l'assemblea, sinó a la comissió específica, que ho gestionarà. En tot cas, l'assemblea local és un òrgan tancat i de confiança absoluta. Estem compromeses en què significa. Si tractem un tema estratègic, és obvi que no sortirà d'allà.

Com van les primeres setmanes treballant amb el soci de govern?

J.B: Hi ha regidors nous, que potser hi tens més empatia perquè et trobes en les mateixes condicions, i altres que tenen molt coneixement de com funciona l'estructura i l'administració. En tot cas, em fa la sensació que fa molts mesos. Tot va molt de pressa, però l'aprenentatge també. Crec que en poc temps tindrem força rodatge.

Després dels primers plens, què en penseu de la relació amb l'oposició per als pròxims anys?

J.B: M'agradaria que alguna part de l'oposició fos més constructiva. Tenim la intenció de tenir els braços oberts, però és més difícil si veus una actitud agressiva. No ho entenem, perquè les coses es poden parlar tranquil·lament abans del ple i no d'aquesta manera.

És una posada en escena?

J.D: No hi ha hagut cap sorpresa.

J.B: A mi sí que m'ha sorprès una mica, però crec que es pot revertir. Som a principi de legislatura i seria bo que poguéssim parlar-ne.

En l'àmbit personal, què ha significat passar de ser ciutadà a regidor?

J.B: Vaig sentir molt d'orgull per la nostra candidatura, pels resultats de les eleccions. Però la decisió d'entrar a govern ha sigut compartida per tots, jo soc un instrument de l'assemblea. Compatibilitzar-ho amb la família i la feina, com que es fa amb il·lusió, es porta bé.