Gairebé una trentena de dones i tres homes han format part de la sessió formativa per a la prevenció de Matrimonis Forçats, adreçada a professionals, que l'Ajuntament de Figueres ha organitzat entorn els actes del Dia contra la Violència Masclista.

Els matrimonis forçats son aquells en els quals la unió de dues persones, una d'elles (majoritàriament la dona) no ha atorgat el ple i lliure consentiment sinó que ha estat coaccionada pel seu entorn. Aquesta pressió es deu, normalment, per una qüestió de tradició i familiar, sobretot en aquelles comunitats on el rol de la família és molt important (Àfrica, Pakistan, Índia, etc.).

Durant la trobada feta al Casal Cívic de Figueres, per una banda, Ruth Rosique i Ariadna Vilà, de l'Associació Valentes i Acompanyades han donat a conèixer quina és la feina que realitzen des d'aquesta entitat saltenca, pionera i referent a nivell gironí i català. Treballen, en xarxa i coordinació, amb diferents agents territorials com els serveis socials, la policia, els centres de salut o la subdelegació del govern, per intentar prevenir els matrimonis forçats. «No volem jutjar mai la cultura ni la religió», Vilà explica la importància d'entendre que el seu objectiu no és que les dones que pateixen aquesta situació s'estigmatitzin i se'ls intenti qüestionar la seva cultura sino lluitar pel seu dret a ser lliures, «no han de decidir si son d'allà o d'aquí, han de ser elles les que triïn què volen ser», ha remarcat.

El treball de l'Associació Valentes i Acompanyades es defineix en tres eixos: Detecció - Prevenció. Intervenció - Acompanyament i Sensibilització. La primera fase moltes vegades es fa per la derivació dels agents territorials, sobretot Mossos d'Esquadra i Centres de Salut. La segona, és on es desenvolupa un pla de treball amb elles en diferents àmbits (habitatge, formació, salut, familiar, economia, atenció psicològica, etc.) i es divideix en:

  • Acollida: procés d'entrevista, valoració de la història personal i primers tràmits.
  • Intervenció psicosocial: en aquest punt es garanteix la protecció i la seguretat, amb un pla de treball personalitzat amb atenció psicològica, si la necessiten. Vilà especifica que aquesta no és tan una qüestió clínica sino social, «es tracta de parlar, si ho necessiten, de què els hi passa, per què creuen que és...».
  • Avaluació continua: esfa un seguiment i revisió dels objectius aconseguits.

Actualment tenen 39 casos però son conscients que sortiran més, «cada cop que gratem una mica van apareixent nous però no arribem a tot», expliquen. Els recursos humans i capitals dels que disposen no les permet abarcar tot el territori, que se centra més en Salt i rodalies. L'objectiu que es marquen és que el seu model s'extrapoli a altres zones.

Per una altra banda, a la trobada hi ha intervingut Rosa Negre, mosso d'esquadra, com a representant de la Taula provincial de la prevenció de Matrimonis Forçats i Mutilació genital femenina. Negre ha defensat que els matrimonis forçats no son una qüestió nova ni per la immigració, «fins a mitjans del segle XX en la nostra comunitat s'han produït matrimonis forçats i actualment encara n'hi ha a comunitats natives».

Per ella el més important és aprendre a fer camí, «ser conscients de la realitat que ens envolta, la indefensió d'aquestes noies i els riscos que tenim si trenquem vincles i no assumim la nostra responsabilitat com a societat», ha exposat. «A Catalunya tenim matrimonis forçats», afegeix.

Com a mosso d'esquadra s'ha trobat casos preocupants amb els que, com a cos, no han tingut eines, ni personals ni tècniques per fer-hi front. «Hi ha dones i nenes assassinades per netejar l'honor familiar», ha informat mentre resaltava la importància com a policies de prevenir els riscos que pateix la nostra societat, entre ells els crims d'honor.

En un context de cada cop més moviments migratoris, les societats plurinacionals amb les que convivim han fet que aquesta qüestió s'hagi posat sobre la taula i alguns col·lectius hi treballin per prevenir. A la comarca, es compta amb la Taula local de Figueres, Vilafant, Bàscara i La Jonquera per la prevenció de Matrimonis Forçats i Mutilació genital femenina formada per professionals del món sanitari, policial, educatiu i serveis socials, presents a la taula d'avui.

Entre les assistents, ha pres la paraula Abby, una dona figuerenca d'origen africà per denunciar la manca de recursos que moltes vegades s'hi troben les dones que intenten accedir a serveis socials, posant d'exemple un cas que coneix personalment. Ha remarcat, a més, la importància de treballar en comunitat amb altres cultures, «com a policia, fins que t'arriba el cas, s'ha passat mil i una», s'ha dirigit directament a Negre.