28 de gener de 2019
28.01.2019
Figueres

«Els professors estem per formar persones, no per formar estudiants»

Albert Masoliver imparteix l'assignatura de Castellà a l'Institut Narcís Monturiol de Figueres

28.01.2019 | 17:15
Albert Masoliver davant la frase de Narcís Monturiol: «Seré un temerari i el meu projecte, una il·lusió».

Albert Masoliver Pagès és professor de Llengua i Literatura Castellana a l'Institut Narcís Monturiol de Figueres, té 43 anys i és de Garrigàs.. Després de treballar a la Caixa i com a auxiliar administratiu a l'Ajuntament de Garrigàs, se li va obrir una porta al món de la docència quan el Departament d'Ensenyament el va requerir per fer una substitució en un institut de Blanes.

Va començar estudiant Dret, però el primer curs de carrera es va adonar que no li agradava gens. La bona influència del seu professor de l'Institut Ramon Muntaner Joan Manuel Soldevilla el va empènyer, aleshores, a triar una opció segura i en la qual podia confiar, Filologia Hispànica. Segons explica, aquesta elecció va ser un encert, igual com ho va ser convertir-se en docent.

En quin moment es troba la matèria de Llengua i Literatura Castellana?

És una de les matèries importants. Vulguis o no vulguis, el castellà és una llengua important i el nivell dels alumnes, molt alt. He de dir que políticament em vinculo més al món catalanista, però sempre he considerat que tinc dues llengües maternes: el català i el castellà, i ho dic sense vergonya ni rubor. Per a mi, és molt fàcil ensenyar tant castellà com català.

I si en sabéssim més, millor.

I tant. És evident que com més llengües saps, millor et pots comunicar. La característica que ens defineix com a humans és que som animals comunicatius.

Quines recomanacions lectores hi ha sempre a la seva llista?

Si els alumnes veuen que els imposes una lectura, aquella lectura no els agradarà. Destinem bastant hores a biblioteca, perquè els alumnes puguin llegir allò que els vingui més de gust i puguin treballar aquella lectura com si fos material de classe, i pugui'n treure profit a l'hora de pujar nota. Soc poc de recomanar. Sempre intento portar a classe el llibre que estic llegint perquè vegin que és un hàbit i s'interessin.

Allò important no és tant què llegeixen, sinó que llegeixin?

Sobretot. Llegir és la gasolina que ens mou. Que llegeixin en la llengua que vulguin i com més millor.

Les noves tecnologies hi ajuden?

Confesso que m'agradaria ser més un professor del segle XXI, perquè encara no acabo de saber integrar a l'aula les noves tecnologies.

Què sent quan veu un alumne tirar la tovallola quan encara no ha acabat els estudis?

És un tema difícil. A vegades, reconèixer que no pots fer res per aquests alumnes és dur. Jo tinc una idea de ser professor, i és que per a mi el menys important és la matèria. Aquí estem per formar persones, no per formar estudiants. Veure com alguns hi estan renunciant perquè no tenen una situació familiar o social que els ajudi em sap greu, perquè sovint són factors que no depenen d'ells, ­­i tu no hi pots fer res.

Se li ocorre alguna solució?

Convindria tenir molts més recursos. Estem desbordats. En molts casos, volem ajudar però no arribem a tots. Ja en salvem, d'alumnes, i aquesta és la part positiva. Alguns d'ells aprofiten l'ajuda, però n'hi ha d'altres que, per més que t'hi posis, no hi pots fer res. Costa assimilar-ho i acceptar-ho.

Creu que l'aula oberta és un bon recurs?

En el context d'un institut, no, perquè s'acaba segregant l'alumnat. Crec en l'escola inclusiva. Hem d'intentar que tots estiguin en el mateix grup. Aquests nanos senten contínuament que no es porten bé i que són mals estudiants, i potser necessiten que se'ls digui que són bons en alguna cosa i que també fan coses bé.

Què és el que més li agrada d'ensenyar?

Després de la crisi i les retallades de sous que hem patit, compensa veure alumnes, al cap d'un temps, que, primer, es recorden de tu amb un somriure a la cara i, després, veus que són feliços. Aquesta és una paga extra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent