La temporada alta s'acaba i les grans embarcacions, reconegudes a partir dels 24 metres d'eslora i que a la Costa Brava solen venir-hi només de passada, retornen a cap a punts de la Mediterrània com França, Itàlia o també Barcelona per tal de passar-hi l'hivern. I és que a la costa gironina aquest fenomen, tot i que és molt desitjat pels ports pels beneficis que comporta prestar serveis a embarcacions que costen 15 o 20 milions d'euros, encara no vol arrelar. Actualment, si bé la costa gironina té una cinquantena d'amarratges disponibles per aquestes embarcacions de gran tamany, només estan ocupades de forma puntual i generalment durant temporada alta.
Per aquest motiu, a l'abril l'aliança formada per quatre ports gironins (Roses, Sant Feliu de Guíxols, l'Estartit i Palamós) en la marca Costa Brava Yacht Ports van unir forces amb el Barcelona Clúster Nàutic per tal de buscar estratègies per atraure «superiots» als ports gironins durant tota la temporada.
Durant l'estiu les previsions són prou bones. Ports i clubs nàutics estan fent números per tal de fer balanç de com ha anat la temporada estival, i a primer cop d'ull els ports de Sant Feliu i de Roses asseguren que en tot cas s'ha mantingut el trànsit d'aquestes embarcacions respecte d'altres anys. En aquest sentit, el director tècnic del port de Roses, Juan Sáenz de Santamaría, afirma que la demanda del trànsit de iots té un increment d'entre un 3 o un 4% anual, tot i que efectivament «hi ha anys millors que d'altres». De fet, l'estiu passat els ports de Roses, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols van rebre una seixantena de «superiots».
Balanç positiu
El Club Nàutic Sant Feliu, que gestiona el port, té una capacitat de 430 amarradors, dotze dels quals estan destinats a «superiots» de fins a 80 metres d'eslora. Encara hi ha, però, una categoria més alta més enllà dels 80 metres, que es coneix com a «megaiots». El club disposa d'un amarrador que ha acollit algunes de les embarcacions privades més grans del món. El balanç d'aquesta temporada és similar a la passada segons la gerent del club Maribel Vela, que detalla que uns 30 grans iots han amarrat al port, amb una mitjana de tres dies i mig de durada. Els dies de més trànsit es concentren entre el 6 i el 15 d'agost. «Tot i el recorregut turístic de la Costa Brava, el segment dels grans iots és un destí deconegut, encara», subratlla la gerent, i valora que des de l'exterior veuen la costa de Girona «com un destí emergent».
A Roses, el port ofereix dos amarradors que estan destinats a superiots de fins a 45 metres, l'ocupació dels quals ronda el 50% i es concentra en temporada alta. Llavors en té deu més per eslores de fins a 30 metres, vuit dels quals són cedits a propietaris i els dos restants són a lloguer. «L'ocupació està al voltant del 60%», explica Sáenz, «aquestes embarcacions ja són professionals i cal un capità professional per poder-les conduir», explica.
Durant la temporada alta, un dels factors que més influeixen en el volum de trànsit d'aquest tipus de turisme, i que al mateix temps és totalment imprevisible, és la meteorologia. «Si un estiu la tramuntana bufa molt fort, la gent no ve, i cada estiu tenim de 4 a 5 tramuntanades amb vents de 80 quilòmetres per hora, i així no es pot navegar», conclou el tècnic. D'altra banda, el disseny dels ports i el calat del port (profunditat) són claus per determinar quines i quantes embarcacions hi poden fer un amarratge correctament.
Costa Brava, base hivernal
Dificultats tècniques a part, la vertadera «batalla» pels ports arriba durant la resta de l'any, quan el període estival s'acaba. Llavors, els propietaris dels iots deixen la cura de les seves embarcacions als capitans, que són els que hi passen tot l'any i es fan càrrec de fer-ne el manteniment. El que determina, doncs, el destí dels grans iots no és ni la meteorologia ni la blavor de la mar, sinó el servei de manteniment de què disposi el port escollit. La base d'hivernatge a la costa gironina, és, en paraules de Sáenz de Santamaría, «difícil» d'establir, ja que quan arriba l'octubre les embarcacions van a ports base com Barcelona o cap al nord, on troben «més seguretat, tranquil·litat i millors comunicacions», subratlla el tècnic. «El que realment ens interessa és la riquesa que genera el manteniment d' aquests iots durant l'any: pintura, mecànics, electricitat, reparacions de motors, subministraments...Hi ha molta dinàmica econòmica al voltant de tot això», explica el tècnic, i afegeix que «una embarcació de 30, 40 o 50 metres d'eslora té un manteniment d'un 10% del seu cost», rebla.
