ENTREVISTA: Marta Felip diu que l'oposició no fa un govern alternatiu per «incapacitat»

Serà alcaldessa fins al maig del 2019?

No. Ha arribat el moment de fer el pas. Ha estat abans del que jo hauria volgut, perquè voldria haver acabat el mandat. Des que el 2 de juny va saltar la notícia que m'incorporava al Govern de la Generalitat, vaig dir que tenia la intenció de deixar el càrrec. Ara bé, no ho faré de qualsevol manera, perquè una responsabilitat així no es pot deixar d'un dia per l'altre i perquè marxaré tenint molt clar qui serà el relleu. M'agradaria que fos el candidat del PDeCAT, en Jordi Masquef, que està treballant molt en el govern i sé que ho pot fer molt bé.

Aquesta aposta tan clara per Jordi Masquef no genera discrepàncies amb el primer tinent d'alcalde, Francesc Cruanyes?

El primer tinent d'alcalde va dir, des d'un primer moment en un tuit, que a ell li agradaria ser el relleu i jo l'entenc perfectament. És primer tinent d'alcalde i és una persona vàlida, però, senzillament, aquest relleu no es fa ni a principi ni a mig mandat. Si fos així, la successió a l'alcaldia es faria amb el primer tinent d'alcalde, seria lògica, però aquest relleu, a pocs mesos per acabar el mandat, s'ha de fer en clau de futur. No té sentit que sigui alcalde ara, només uns mesos, una persona que no és el candidat a les eleccions del 2019. Per això, m'agradaria molt que Jordi Masquef fos alcalde abans que acabi el mandat. Aquesta tardor aquest tema quedarà resolt.

Quan es va saber que el càrrec a la Generalitat suposaria una possible marxa de l'alcaldia, alguns grups de l'oposició ho van aprofitar per buscar estratègies que els beneficiés.

Els grups de l'oposició, des del 28 de gener del 2017, si volen fer govern, poden fer-ho. Trobo que s'estan falcant molt en què el dimoni és la Marta Felip, quan jo crec que la situació no és altra que som cinc, un govern massa petit per a una ciutat com Figueres. Estem fent molta acció de govern sobre la base de molt de sacrifici personal i de molta dedicació. No poden falcar totes les crítiques contra el govern. Ells són setze regidors a l'oposició i hi ha uns mecanismes previstos per la llei, que són les mocions de censura. Des del govern, trobem que tota la seva acció com a oposició se centra en una crítica ferotge al govern.

Ha temut en algun moment la moció de censura?

Sempre he dit que qui es vegi en condicions de governar que governi. El que no es pot, quan hi ha aquesta incapacitat d'articular un govern alternatiu, com s'ha demostrat amb el temps, és seguir burxant el govern perquè plegui. Des del dia que vam trencar el pacte, sabíem que podíem anar a l'oposició i ho vam fer assumint aquest risc. El temps ha posat cadascú al seu lloc. Per tant, aquesta cantarella que «marxin del govern»; «que són pocs»; «que no fan res», i que «hi ha un desgovern», s'hauria d'acabar. Si no es fa un govern alternatiu, és perquè les dues persones que voldrien encapçalar-lo no inspiren confiança entre els diferents partits de l'oposició.

Què sent quan diuen que no fan res i que hi ha desgovern?

S'ha fet molt més aquest mandat amb menys regidors que no quan teníem majoria absoluta, a causa, és clar, de la recuperació econòmica general. El fet que tot el pes recaigui sobre cinc regidors no és una situació fàcil, però estem treballant molt.

Un exemple que no és fàcil es va donar en l'últim ple, quan van quedar frenades propostes que per a vostès eren importants.

Va ser molt trist l'últim ple. Es va confirmar aquesta dinàmica que es va iniciar el 28 de gener del 2017 d'obstaculitzar l'acció de govern sense tenir en compte allò que realment és important per a la ciutat. Aquests dos anys i mig hem procurat portar al ple temes que tenien una àmplia acceptació per part de la ciutadania, com aparcaments dissuasius i de proximitat, la renovació de la contracta del servei d'escombraries, un pavelló poliesportiu... Per tant, si alguna cosa es tomba al ple, és perquè preval aquesta dinàmica d'obstaculitzar el govern en lloc d'escoltar què vol la ciutadania. A molta gent l'ha sorprès que una proposta com fer un aparcament de 330 places a l'antic camp de futbol del Far s'hagi votat en contra.

En quina situació quedarà l'Ajuntament quan vostè marxi?

S'està fent moltíssima acció de govern, encarrilada fins a final de mandat. Al carrer, es veuen la quantitat d'obres de millora de l'espai públic que s'estan fent. En matèria de promoció turística, cultura i educació hem anat lligant tot allò que feia temps que s'havia de resoldre, el conveni amb l'Acústica, amb el Museu del Joguet, les obres a El Jardí, la quarta fase dels Caputxins. Crec que la nostra acció de govern desbanca el relat que ven l'oposició, que és de desgovern i de paràlisi. Les queixes que hi ha per les obres venen perquè s'està fent acció de govern, perquè hi ha una màquina engegada que seguirà en marxa amb un bon relleu.

Què creu que li ha faltat fer?

Ens queda pendent com atrapar el canvi social que hi ha hagut els últims deu anys a Figueres. És una dificultat que hem trobat nosaltres com a govern i que es trobaran els successius governs que vinguin. El gran repte és treballar per augmentar la riquesa de la ciutat des del punt de vista de la capacitat econòmica de les famílies que hi viuen.

La seva forma de reaccionar a comentaris a les xarxes socials desperta expectació. N'és conscient?

Considero molt injust que es permeti tot a les xarxes socials. Ja sé que em diuen que com a alcaldessa no hauria de ser jo qui respongués, però un tret meu característic és que soc molt directa, tinc un sentiment de la justícia personal molt gran i no suporto la mentida. Jo no tinc doble moral, i potser en política avancen millor aquells que tenen una doble moral. Aguanto molt, però no me'n puc estar de contestar quan veig que es diuen mentides flagrants.

Com afronta la Secretaria General d'Empresa i Coneixement?

És una oportunitat que crec que he d'aprofitar. El càrrec encaixa molt amb el meu perfil tècnic i polític i crec que pot ser beneficiós per a Figueres. En el dia a dia a la Conselleria, veig que, si jo hi soc, podem arribar a aconseguir beneficis per al nostre territori, com va passar amb Santi Vila sent conseller. Podem fer balanç de tot el que s'ha arribat a aconseguir i no és poc: la carretera C-260 desdoblada a Vilatenim; la plaça del Sol arreglada amb la rotonda; la sortida 3 de l'AP-7 al nord de Figueres. Aquestes eren tres demandes històriques que, en el poc temps que Santi Vila va ser conseller, va aconseguir per a la seva ciutat.