L'expresident de la Generalitat Quim Torra ha estat jutjat aquest dijous en un jutjat penal de Barcelona per desobediència tot i que no s'ha presentat al judici. Com que la petició de pena no és de presó, la llei preveu que es pugui celebrar el judici, i ni les acusacions ni la defensa s'hi han oposat. La fiscalia li demana 20 mesos d'inhabilitació per no retirar una pancarta a favor dels polítics presos del balcó del Palau de la Generalitat tot i que ho havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el setembre del 2019. Dos testimonis, el mosso que va fer el requeriment i un assessor de Torra, han explicat que altres vegades hi havia pancartes al balcó i mai s'havien obligat a retirar.
L'expresident no assisteix al segon judici al qual s'enfronta aquest dijous per un presumpte delicte de desobediència per no retirar una pancarta que demanava la llibertat dels presos de l'1-O i lluïa un llaç groc, i que es va penjar a la façana del Palau de la Generalitat el setembre del 2019: "No legitimaré una nova farsa".
"El president Quim Torra no ha assistit a aquest nou judici i agraeix molt les mostres de suport que ha rebut durant tot aquest procés de persecució judicial i avui davant la vista oral", ha informat en un comunicat l'oficina de l'expresident.
Torra ha demanat empara als tribunals internacionals: "No reconec la legitimitat de la justícia espanyola que no respecta ni els tractats internacionals ni els drets fonamentals. Els independentistes només podem trobar justícia a Europa".
La causa parteix d'una denúncia d'Impulso Ciudadano per la qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar retirar la pancarta de manera cautelar; va donar a Torra 48 hores per fer-ho i quatre dies després va ordenar als Mossos d'Esquadra que ho fessin.
La defensa
La defensa de l'expresident -que porten els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal- sosté que els actes de Torra, com a membre del Govern i diputat, van estar emparats per la llibertat d'expressió i representació política i per la seva "inviolabilitat parlamentària".
Segons els lletrats, la pancarta "volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia dels drets humans", cosa que consideren que no pot ser un delicte, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
A més a més, adverteixen que la interpretació dels delictes de desobediència i denegació d'auxili en aquest cas "produeix una inseguretat jurídica resultant de l'arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que pretenia reprimir la llibertat d'expressió".
Aquesta és la segona causa contra Torra sobre aquesta qüestió: en la primera, el TSJC el va inhabilitar 18 mesos quan era president de la Generalitat per un delicte de desobediència per no retirar aquesta mateixa pancarta de la façana de la Generalitat en període electoral, durant la campanya de les generals l'abril del 2019.
