31 de març de 2021
31.03.2021
L'Empordà

El dèficit de Catalunya se situa en el 0,12% del PIB al gener, fins a 292 MEUR

A l'Estat, arriba a l'1,31% del PIB fins al febrer per l'impacte de la covid-19

31.03.2021 | 17:13
Pla curt de monedes d'euro

El dèficit de Catalunya s'ha situat en el 0,12% del PIB al gener, fins a 292 milions d'euros, segons dades del Ministeri d'Hisenda. En el total de les comunitats autònomes, el dèficit ha estat de 1.365 milions, un 0,11% del PIB, resultat d'un increment del 6,9% de les despeses i un creixement del 3,9% dels ingressos. A l'Estat, el dèficit ha arribat a l'1,31% del PIB fins al febrer per l'impacte de la covid-19. Els ingressos no financers han caigut un 12,9% davant un augment del 5% de les despeses. Fins al gener d'aquest any, el dèficit conjunt de l'administració estatal, els fons de la Seguretat Social i l'administració regional, exclosa l'ajuda financera, és de 8.139 milions d'euros, equivalent al 0,65% del PIB.

El dèficit de l'administració estatal ha arribat a 7.205 milions a finals de gener, el 0,58% del PIB. Per la seva banda, el dèficit de l'Estat equival al 0,54% del PIB, assolint la xifra de 6.697 milions. Els organismes de l'administració central han registrat un dèficit de 508 milions, davant el dèficit de 651 milions de gener de 2020.

L'administració regional ha registrat un dèficit de 1.365 milions al gener. Entre els ingressos, destaca l'augment del 24,5% dels impostos sobre la producció i les importacions, fins a 656 milions. Els ingressos per impostos sobre la renda i patrimoni s'han situat en 3.909 milions, amb una taxa positiva del 7%. Els ingressos per impostos sobre capital han estat de 193 milions, 110 més que el gener de 2020.

Per altra banda, les transferències entre administracions públiques han continuat la tendència a l'alça, amb un augment de l'1,3%, fins als 7.460 milions, provocat per l'augment de transferències rebudes per l'Estat.

Entre les despeses, la remuneració dels assalariats ha augmentat un 12,2%. Els consums intermedis han crescut un 5,9%, fins a 2.673 milions. En l'àmbit de sanitat, l'increment ha estat d'un 10%, amb un creixement especialment rellevant a Cantàbria, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i València.

Fins al gener, la despesa socio – sanitària derivada de la covid-19 ha arribat a 103 milions d'euros a Catalunya, per sota dels 190 milions de la Comunitat Valenciana o els 175 milions d'Andalusia. Tot i això, la xifra se situa molt per sobre de la despesa a La Rioja (5 milions), Navarra (8 milions) o Astúries (12 milions).

El dèficit de l'Estat

Els recursos no financers de l'Estat han caigut un 12,9% respecte al mateix període de 2020, fins a 21.840 milions d'euros. Aquest percentatge passaria a ser del 6,4% al descomptar els 1.745 milions de l'operació de reversió a l'Estat de les autopistes de peatge AP-7 i AP-4 en finalitzar la concessió el 2020.

Els ingressos impositius han baixat un 7,1% respecte a febrer de 2020, fins a 19.131 milions d'euros. Per la seva banda, els impostos sobre la producció i les importacions han caigut un 8,1%, dels quals 9.804 milions corresponen a l'IVA, amb un descens del 5,9%. Els ingressos per impostos corrents sobre la renda i el patrimoni han caigut un 5,5%.

Els ingressos inclosos a les rendes de la propietat han augmentat un 1,9% respecte a 2020 per més ingressos per dividends. Els ingressos procedents de la venda de béns i serveis mostren un creixement del 6,6%, passant de 258 milions el 2020 a 275 milions el 2021.

Els recursos no financers, amb 1.956 milions, han caigut un 2,8%, descomptada el 2020 l'operació de reversió. Les transferències rebudes d'altres administracions públiques han augmentat un 7,6%, fins a 1.638 milions.

En els dos primers mesos de l'any, les feines no financeres han estat de 38.087 milions, un 5% superior al mateix període de 2020. L'augment dels llocs de feina en 1.822 milions es deu fonamentalment a les transferències corrents, amb un increment de 2.555 milions.

Els Fons de la Seguretat Social han rebut 4.528 milions, un 43,4% més respecte a febrer de 2020. Aquest augment s'explica per l'abonament al SEPE de 794 milions corresponents a les dues mensualitats de la transferència aprovada per finançar el seu pressupost i a les majors transferències al sistema per 577 milions, fins a un total de 3.734 milions.

La remuneració dels assalariats ha crescut un 2,5%. Les retribucions salarials, amb 2.245 milions, incorporen una pujada salarial per aquest exercici del 0,9% davant un increment del 2% el 2020. Les prestacions socials de les diferents transferències socials han augmentat un 4,3%.

Els fons de la Seguretat Social

Els fons de la Seguretat Social han registrat un superàvit de 431 milions fins al gener de 2021. En termes de PIB, el dèficit de la Seguretat Social és del 0,03%, resultat de l'augment de l'11,5% de la despesa i la pujada del 3,9% dels ingressos.

Les mesures més significatives, aprovades el març de 2020, són l'establiment d'una prestació per cessament d'activitat o reducció de facturació dels autònoms, així com els ERTO per als treballadors per compte aliè. Aquestes mesures s'han complementat amb noves ajudes, com la prestació extraordinària per paralització o la suspensió temporal obligatòria de l'activitat, entre altres.

El Sistema de la Seguretat Social registra fins al gener de 2021 un superàvit de 1.080 milions, amb un augment dels ingressos per cotitzacions del 4,5%. El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ha obtingut un dèficit de 643 milions, conseqüència de l'augment de la despesa en prestacions socials en 641 milions.

El FOGASA ha presentat un dèficit de 6 milions, mentre que el 2020 va obtenir un superàvit de 18 milions. La despesa consolidada dels Fons de la Seguretat Social associada a la covid-19 se situa en 1.147 milions, d'acord amb la informació disponible fins avui.

Amb tot, la situació de pandèmia iniciada en el primer trimestre de 2020 tindrà previsiblement un impacte significatiu en els comptes públics de les administracions també durant aquest any. L'impacte no està només provocat per la pandèmia, sinó també per les mesures adoptades per fer front a la crisi sanitària.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook