27 de febrer de 2021
27.02.2021
L'Empordà

Els dilemes de JxCat

Un sector minoritari del partit no veuria amb mals ulls passar a l'oposició per reforçar-se davant d'Esquerra El paper de Laura Borràs genera interrogants tant sobre la seva ubicació com sobre el seu futur polític

27.02.2021 | 06:30
Laura Borràs sortint del Parlament.

Negociació pel nou Govern. Una de les claus de la negociació per formar Govern a Catalunya és el debat intern, de moment soterrat, que viu el partit de l'expresident Carles Puigdemont, Junts per Catalunya, que negocia amb Esquerra Republicana de Catalunya la confecció d'un executiu independentista. L'objectiu: superar la inestabilitat de la passada legislatura, que va viure uns últims mesos de retrets constants.

La negociació entre Junts i ERC avança lentament per les distàncies entre els fulls de ruta sobiranistes d'un i un altre partit, però també pels dilemes de JxCat, que compta amb un lideratge indiscutible però amb una heterogeneïtat que ara es posa a prova davant decisions de gran importància sobre el seu futur.

D'entrada, una part dels dirigents de Junts afirmen en privat que no seria negatiu per al partit, sinó tot el contrari, passar a l'oposició. Aquesta posició, clarament minoritària, es basa en el fet que seria millor per als seus interessos mantenir una posició combativa respecte a l'estratègia pactista d'ERC, i deixar que els republicans pateixin les conseqüències d'un Govern en minoria. En canvi, la majoria de JxCat té clar que el seu lloc és l'Executiu, perquè necessiten les estructures del poder per a desplegar-se pel territori, tenir recursos, poder i influència.

Una altra cosa és la negociació amb Esquerra. I en ella, les dues batalles d'ERC són un full de ruta clarament encaminat cap a la independència i una composició del Govern que superi les etapes de provisionalitat i generi eficàcia. Quant al soberanisme, la idea majoritària en Junts és acceptar un període negociador amb l'Estat, com pretén explorar Esquerra, però no indefinit. Per a això, hauran de modular la contundent declaració de Laura Borràs en campanya a favor de tornar a proclamar la independència en aquesta legislatura si se superava el 50% dels vots independentistes. Aquesta és una altra de les qüestions internes pendents en Junts, al costat de la de l'espai en l'eix-esquerra dreta i la falta d'implantació metropolitana.

A tot això s'afegeix la desconfiança amb els de Junqueras. A Junts estan convençuts que els republicans juguen amb doble baralla: pacte independentista o un Govern amb els comuns amb el suport directe o indirecte del PSC. Per això, els puigdemontistas vendran cars els seus vots. Volen la presidència del Parlament i un nou esquema de conselleries amb gestors eficaços on JxCat piloti àrees socials i econòmiques.

Puigdemont és el líder indiscutible de Junts. Però no el seu candidat. Ho ha estat Borràs, que aquests dies ha estat apartada per problemes de salut lleus. Seva és la decisió sobre quin paper ha de tenir. El xoc amb la realitat, la nit del 14-F, no va ser fàcil. No en va, JxCat va quedar per darrere del PSC i els republicans. Si assumeix aquest resultat, Borràs pot ser ser vicepresidenta de Pere Aragonès. Però haurà de donar-se contingut a aquesta cartera. L'alternativa pot ser la presidència del Parlament, que no la situaria a les ordres d'ERC. La tercera opció, si vencen les tesis minoritàries o fracassa el diàleg amb Esquerra, seria la de cap del grup de Junts en l'oposició. Tot depèn també de si JxCat veu en ella o no a una líder de futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook