21 de febrer de 2021
21.02.2021
L'Empordà

Del foam al canó d'aigua: la gestió dels disturbis, de nou a revisió

El conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper (JxCat), ha urgit aquesta setmana a reformar el model d'ordre públic català, en plenes negociacions per a la formació del Govern

21.02.2021 | 06:30
Un agent dels Mossos d'Esquadra dispara una bala de foam en el marc dels aldarulls per l'empresonament del cantant Pablo Hasel el 16 de febrer del 2021 a Barcelona

Les protestes per Pablo Hasél han ressuscitat el vell debat de l'ordre públic a Catalunya: amb les bales foam en dubte pel seu potencial lesiu, les alternatives sobre la taula van des de mètodes de dispersió indiscriminats, com a canons d'aigua o so, a la dissolució dels antidisturbis.
El conseller d'Interior en funcions, Miquel Sàmper (JxCat), ha urgit aquesta setmana a reformar el model d'ordre públic català, en plenes negociacions per a la formació del Govern, que la CUP supedita a un gir de 180 graus en les polítiques antidisturbis i l'eliminació de la brigada mòbil de Mossos.

Amb la policia catalana atrapada de nou en tempestes polítiques, els sindicats de Mossos tanquen files en defensa de la seva gestió dels disturbis, mentre les entitats pro drets humans adverteixen que, més urgent que revisar el model, ho és reforçar el control i les sancions per mala praxi en el cos.


EL FOAM, UN SUBSTITUT VÀLID DE LES PILOTES DE GOMA?

Les lesions causades per un projectil de foam a una manifestant, que ha perdut la visió d'un ull en una protesta a favor de Pablo Hasél, han posat ara en el punt de mira aquest tipus de munició, que es va generalitzar en els Mossos després de la prohibició de les pilotes de goma en 2014.

Va ser arran d'Ester Quintana, la manifestant que va quedar cega d'un ull en una vaga general i el cas de la qual va propiciar una crisi en el Departament d'Interior dirigit per Felip Puig (CiU), pel seu entossudiment en negar que aquest dia es disparessin pilotes de goma, al mateix temps que reobria el recurrent debat de l'ordre públic.

La pròpia sentència que va absoldre al sotsinspector i a l'escopeter acusats de rebentar l'ull a Quintana assumia que no estava clar si la manifestant havia rebut l'impacte d'una pilota goma o d'un projectil de foam, amb el que el tribunal ja sembrava dubtes sobre el potencial lesiu de les bales de viscoelàstic.
Les mobilitzacions d'octubre de 2019 per la sentència del procés no van fer més que alimentar aquests temors: quatre manifestants van perdre la visió en una zona on els Mossos d'Esquadra van disparar projectils de foam, encara que no s'ha pogut descartar que resultessin ferits per les pilotes de goma que llançava la Policia Nacional.


MATERIALS DE DISPERSIÓ: DE LES TANQUETES Al CANÓ DE SO

En la comissió parlamentària que acabaria per prohibir les bales de goma, el llavors comissari cap dels Mossos i ara major, Josep Lluís Trapero, ja va defensar en 2013 que el model d'ordre públic de Catalunya, basat en la progressió de la força i l'especialització de les seves unitats, era "tècnicament" el més adequat.

De fet, defensen fonts del cos, es tracta d'un pla pioner a Espanya que preveu un ús gradual de les tàctiques de dispersió, sempre precedides d'avís per megafonia: aguantar dins dels furgons i iniciar la intervenció solament quan cal mantenir la línia policial, dispersar a violents o evitar un llançament massiu d'objectes.
El primer recurs és l'ús de les defenses -opció que obliga a un cos a cos amb els manifestants i que ha deixat no poques imatges de violència policial en l'històric de protestes- i, si això no és suficient, s'acudeix als projectils de precisió i al tret de salves amb escopetes, sense munició però que causen alarma pel seu fort soroll.

Una altra controvertida tècnica usada pels antidisturbis que ha suscitat controvèrsia és el "carrusel", que els furgons policials es desplacen girant a tota velocitat per dissoldre una manifestació, amb el conseqüent risc d'atropellament.
I tampoc està exempt de crítiques el gas pebre, un esprai irritant combinat amb colorant que causa sensació d'angoixa i ofec: el sol anunci per part d'Interior que s'usaria per aturar incidents violents en les protestes després de la sentència li va costar la destitució al que era el cap de comunicació de la conselleria.

Precisament, en aquests disturbis d'octubre de 2019, els Mossos van recórrer, per primera i única vegada, a la tanqueta d'aigua, un vehicle que llança dolls d'aigua a gran potència i que la policia es reserva per obrir pas entre les barricades, quan la situació és a punt de desbordar-se.
Com a eina antidisturbis, els Mossos també disposen d'un canó de so, capaç de dispersar pel soroll atronador que emet, però mai ha donat els resultats esperats, així que ara solament s'utilitza per difondre per megafonia els avisos d'actuació immediata.


CONTROLS MÉS ESTRICTES I SANCIONS ALS AGENTS

Tan urgent com revisar els mètodes de dispersió és, segons les entitats de drets humans, enfortir els mecanismes per prevenir i sancionar la mala praxi entre els antidisturbis i garantir que es recorri a ells solament en moments de risc real, no com a reacció o càstig a provocacions.
Els moviments socials han lliurat una batalla d'anys fins a aconseguir l'any passat que els antidisturbis portin visible un nombre d'identificació fàcil de recordar -ara de sis dígits, abans alfanumèric- en l'armilla i el casc, amb la finalitat de facilitar les recerques en casos d'abusos policials.

Després d'aquest pas, demanen ara que es faci pública la instrucció que regula l'us de projectils foam per analitzar si compleix amb els estàndards internacionals, que estableixen que ha de disparar-se únicament a la part inferior del cos -per sota de l'abdomen- i per neutralitzar persones que posin en risc la integritat d'unes altres, tal com remarquen des d'Irídia i Som Defensors els advocats Anaïs Franquesa i Andrés García.
No obstant això, al seu parer, el més important és crear un grup de treball en el Parlament que suposi tant la modernització dels mecanismes de control de la policia, com de les armes que empren perquè, quan es produeixin situacions d' "excessos", sigui possible i efectiu identificar i sancionar als responsables.

EL DESPLEGAMENT POLICIAL EN LES PROTESTES

El disseny dels dispositius policials visibles en les manifestacions és un altre dels recursos en què confia Interior per evitar altercats, pels seus possibles efectes dissuasoris, encara que l'experiència confirma que blindar la protestes amb antidisturbis no sempre prevé els incidents sinó que, sovint, els encén.

El desplegament més dràstic és l'anomenat "encapsulamiento", que un cordó d'agents envolta als manifestants i els acompanya al llarg de la marxa per evitar que grups aïllats s'escindeixin i provoquin disturbis, encara que aquesta proximitat dels policies sol deslligar una alta tensió en l'ambient.

Des dels postulats més radicals, com els de la CUP, s'aposta obertament per la desaparició del cos d'antidisturbis, al que consideren el principal element provocador d'altercats, de manera que siguin els agents de seguretat ciutadana els que assumeixin la gestió de l'ordre públic.


UN CONVIDAT INCÒMODE EN LA NEGOCIACIÓ DE LA INVESTIDURA

El debat sobre la gestió dels disturbis s'ha colat com un convidat incòmode en la negociació de la investidura després del 14F, fins al punt que JxCat ha censurat la "inacceptable resposta policial" davant les protestes pro-Hasél.

Després de reunir-se dijous passat amb la CUP, que demana la dimissió de Sàmper, JxCat va valorar "críticament" les situacions de "violència" en les manifestacions i els "errors comesos" per alguns agents antidisturbis, i va demanar que no quedessin impunes.
En aquesta tesitura, Sàmper ha urgit al fet que el nou Parlament abordi un debat "serè, rigorós i profund" sobre el model d'ordre públic i sobre l'ús dels projectils de foam, com el que es va dur a terme en 2013 per prohibir les pilotes de goma: "Això no pot tornar a passar", ha recalcat.
Per la seva banda, el portaveu del sindicat SAP-Fepol, Toni Castejón, adverteix que després de la prohibició de les pilotes de goma els Mossos estan "molt limitats" a l'hora de guardar la distància amb els esvalotadors en les protestes, perquè manquen d'eines.

A més, recorda que l'auditoria que va encarregar el Govern després dels disturbis post-sentència -presentada com "la major de la història"- plantejava canvis a escometre en el model d'ordre públic que no s'han abordat.

L'informe advocava per mesures genèriques sobre com avançar en el model d'ordre públic i apostava per més agents antidisturbis, potenciar l'ús de tecnologia audiovisual i d'eines com el gas pebre i nous projectils llançadora per a la dispersió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook