16 de febrer de 2021
16.02.2021
L'Empordà

Un grup molt heterogeni

Els 33 diputats de Junts inclouen nombrosos polemistes i mostren una divergència ideològica notable, amb figures procedents de sectors polítics liberals i democristians, alguns hereus de la moderació convergent i membres propers als postulats i dialèctica de la CUP

17.02.2021 | 06:30

una amalgama de candidats. 1 La presidenciable, Laura Borràs.

2 Joan Canadell, de la Cambra de Barcelona. 3 Josep Costa i la candidata de Girona, Gemma Geis.

4 La regidora de l'Ajuntament de Barcelona Elsa Artadi.

Les 33 persones que formen el grup parlamentari de Junts per Catalunya componen una amalgama ideològica i de procedències molt notable, que va des d'exdirigents de la democratacristiana Unió Democràtica a diputats pròxims a la dialèctica de la CUP.

El número dos de Laura Borràs (tot i que formalment ocupa el número tres de la llista) és l'empresari i expresident de la Cambra de Comerç Joan Canadell. D'ell es recordarà la frase, en plena pandèmia: «Espanya és atur i mort; Catalunya, vida i futur». El seu independentisme és de verb agressiu. Va cridar «bluf» al candidat socialista, Salvador Illa. En aquest terreny, Canadell és pròxim a una altra de les diputades més bel·ligerants de Junts, Aurora Madaula, que ha anomenat «feixista» a l'Exèrcit espanyol i que respon amb agressivitat atacant la ultradreta quan se li recorden les expressions de supremacisme independentista de Josep Sort, president de Reagrupament, que va acabar cessat. O la seva afinitat amb les teories revisionistes de l'Institut Nova Història, que reivindica la catalanitat del Cid, els germans Pinzón, Hernan Cortés, Garcilaso de la Vega, Pizarro, Magallanes, Velázquez, Leonardo da Vinci, Santa Teresa de Jesús, El Greco...

Però Canadell i Madaula presenten, sens dubte, diferències en l'eix esquerra-dreta, perquè el primer és partidari, per exemple, de la supressió de l'impost de successions enfront de la tesi de Madaula, que coincideix amb el secretari general del partit, Jordi Sànchez, en el seu rebuig a eliminar aquest tribut. El resultat final d'aquesta contradicció és que la qüestió no apareix en el programa electoral.

La llista de Junts conté també persones netament liberals, com la regidora de l'Ajuntament de Barcelona i exconsellera Elsa Artadi. La també portaveu del partit és contrària -o ho era- a impedir per llei l'augment abusiu dels lloguers. Per això, va defensar amb vehemència la seva oposició a aquesta mesura en la campanya de les eleccions municipals a Barcelona, en les quals va obtenir un pèssim resultat, a penes superant el 10% dels vots.

Un altre destacat diputat és Jaume Alonso-Cuevillas, de procedència moderada en la seva etapa com a degà del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, però que ha protagonitzat nombrosos atacs verbals, inclosa l'exigència de dimissió del ja exconseller d'Interior Miquel Buch, del seu mateix grup.

Els excessos de Costa

Però, sens dubte, en el capítol dels excessos, destaca Josep Costa, que quedaria fora del Parlament perquè ocupava el lloc 17 per Barcelona i Junts ha aconseguit 16 escons en aquesta circumscripció. Però Puigdemont no recollirà la seva acta i Costa podrà seguir a la Cambra. Aquest professor va carregar en tota la legislatura contra ERC, va reclamar cessaments i va llançar la cavalleria davant qualsevol estratègia independentista que no fos la de la confrontació i unilateralitat.

Costa ha dedicat un llibre a defensar les seves tesis i desplegar la seva bateria d'atacs contra Esquerra. En una entrevista a El Periódico, sostenia que «milers d'independentistes estan disposats a anar a la presó». Entre altres perles, va proposar la desaparició de les diputacions, fet que la de Girona va titllar d'«ignorant»; va maniobrar amb Ciutadans per evitar el protagonisme del president del Parlament, Roger Torrent; i va participar en una reunió telemàtica amb presència de la ultradreta independentista.

Tots ells compartiran escó amb altres perfils absolutament diferents, com el de l'encara conseller de Territori, Damià Calvet, de verb temperat i tarannà obert a posicions progressistes en àmbits com l'habitatge i el medi ambient. La seva aposta més dialogant va quedar clarament derrotada en les primàries per triar candidatura en favor de Borràs.

També Meritxell Budó, procedeix de la pedrera convergent, evita les estridències, però seva va ser la frase que amb la independència hi hauria hagut menys morts a Catalunya. Cal consignar també la presència d'Assumpció (Titón) Laïlla, que procedeix d'Unió, va passar pel grup d'ERC de la mà del seu partit, Demòcrates, i ara recala a Junts.

Fora de Barcelona, els tres caps de cartell també mostren perfils notablement diferents. A Tarragona, l'exalcalde de Reus Albert Batet es caracteritza pels seus dards a ERC. La cap de cartell per Girona, Gemma Geis, és un perfil més aviat tècnic i de gestió en àmbits de la seva competència que la situen en un espai de centre progressista. A Lleida, el candidat va ser l'encara conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, no resident en aquesta circumscripció. Segons un recent perfil del digital Crític.cat, acumula declaracions rotundes, com quan va afirmar el 2009 que «l'educació pública catalana no té glamur» .

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook