En els primers dies de campanya electoral els partits han posat sobre la taula les seves cartes per als pactes postelectorals. Alguns ho han fet amb més claredat i altres es mouen més en l'ambigüitat. JxCat, Cs, PPC, PDeCAT i Vox coincideixen a alertar d'una reedició del tripartit d'esquerres (PSC-ERC-Comuns). Aquesta és l'aposta de la candidatura de Jéssica Albiach, però tant ERC com el PSC el neguen i es veten mútuament. El partit liderat per Oriol Junqueras ho qualifica "d'impossible" i els socialistes asseguren que no formaran govern amb independentistes. ERC aposta per un govern sobiranista de front ampli de cinc partits, amb JxCat, CUP, comuns i PDeCAT. Però tant JxCat com els comuns es neguen a governar junts.
Amb l'objectiu d'ampliar la base, la llista de Pere Aragonès proposa obrir les portes de l'actual govern a la CUP i als comuns. I centren totes les crítiques en el PSC i el seu candidat, Salvador Illa, ja que consideren que és l'adversari. De fet, volen plantejar les eleccions com una tria entre ERC i PSC i es presenten com el vot útil per evitar que l'exministre converteixi la Generalitat en "un despatx de la Moncloa".
Els comuns veuen la proposta de govern ampli d'ERC com un govern "frankenstein" i es neguen a formar part del mateix govern que JxCat. En canvi, aposten explícitament per un govern d'esquerres amb PSC i ERC que repliqui d'alguna manera la situació de la política espanyola, en què governa PSOE i Unides Podem, amb el suport extern d'ERC en temes clau, com la investidura o els pressupostos. La candidatura d'Albiach es dirigeix al PSC per recordar-los que, segons apunten els sondejos, socialistes i comuns no tindran prou escons per formar sols un govern.
JxCat ha deixat clar que vol un govern "nítidament" independentista, tancant així la porta als comuns. La candidata Laura Borràs argumenta que incloure partits no independentistes al govern no permetria avançar cap a la independència. Així mateix, la llista de JxCat també descarta formar part d'un govern amb els partits del 155 i, en aquest sentit, posen en dubte que ERC no estigui disposada a pactar amb el PSC. A diferència de l'actual govern independentista, que JxCat admet que no ha fet passos per avançar cap a la independència, la candidatura de Borràs aposta perquè després del 14-F hi hagi un executiu "per fer la independència".
El candidat del PSC, Salvador Illa, ha començat la campanya electoral assegurant explícitament que no pactarà amb ERC i que no formarà govern amb partits independentistes. D'aquesta manera, ha respost les reiterades al·lusions de diversos candidats, que diuen que Illa ha tornat a Catalunya per reeditar el tripartit. Els socialistes catalans volen un govern PSC-comuns a Catalunya, replicant així la fórmula de coalició del govern espanyol.
Cs s'erigeix en l'única garantia perquè no es reediti un tripartit d'esquerres i s'ofereix per liderar un govern que deixi enrere el procés. De fet, el partit liberal creu que un govern liderat per Cs i integrat pel PSC és la fórmula que aconseguiria més suports externs del constitucionalisme, tant de partits d'esquerres com de dretes. Segons les enquestes, però, la suma d'escons de PSC i Cs quedaria lluny de la majoria absoluta dels 68.
El PPC alerta que només un Partit Popular fort després de les eleccions podrà condicionar el PSC, que veuen disposat a reeditar un tripartit que qualifiquen de "coalició frankenstein". En aquest sentit, la candidatura que lidera Alejandro Fernández també avisa que si Illa lidera un eventual tripartit "manarà l'independentisme". I argumenten que sempre que han pogut pactar amb ERC ho han fet encara que en campanya deien que no ho farien.
El PDeCAT es reivindica com a partit "clau" en la governabilitat per evitar que ho sigui la CUP. També alerten de "l'amenaça real" d'un tripartit presidit per Illa. La candidatura de l'exconsellera Àngels Chacón es presenta com garantia per recuperar el "prestigi" de Catalunya davant l'actual "desgovern" de JxCat i ERC.
Pel que fa a la CUP, en els últims dies hi ha hagut confusió sobre l'estratègia postelectoral de la candidatura que lidera Dolors Sabater. El Consell Polític dels anticapitalistes ha qüestionat la porta oberta a entrar en un govern. En l'acte d'obertura de la campanya, Sabater ha dit que la seva candidatura vol "condicionar" la governabilitat de Catalunya "des de l'oposició" o bé "des del Govern" però deixant clar que no participaran d'un executiu català "autonomista" que defensi el règim del '78.
I a Vox també hi ha hagut canvis de criteri en els darrers dies pel que fa als pactes posteriors al 14 de febrer. Primer el secretari general de Vox, Francisco Javier Ortega Smith, va assegurar que la seva formació estaria disposada a investir Illa si servís per evitar que governin els partits independentistes. Però uns dies més tard, la portaveu de Vox a l'Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, ha assegurat que el partit d'ultradreta no facilitaria la investidura de qui consideren "soci del colpisme". Vox també se suma a l'espantall del tripartit d'esquerres i diu que Illa ha tornat a Catalunya per reeditar aquesta fórmula.
