Les eleccions catalanes del 14 de febrer, que la setmana que ve han de passar encara el filtre d'una pandèmia que sembla desbocada, ja no són només cosa de dos. L'intent de petrificar els blocs que han polaritzat el tauler polític a l'última dècada s'ha trobat amb una sorpresa inesperada. La irrupció de Salvador Illa com a candidat del PSC a la presidència de la Generalitat ha donat un tomb a la cursa cap a les urnes.

Recolzat en la seva gestió de la covid-19 i de les vacunes, l'encara ministre de Sanitat situaria al capdavant els socialistes, quan fa tot just un mes anaven tercers, cosaque estreny el pols electoral entre PSC, ERC i JxCat a poc més d'un mes dels comicis. Cinc setmanes que serviran per comprovar si Illa, que vol aferrar-se al càrrec en el Govern fins que comenci la campanya, és capaç de mantenir aquesta onada favorable, en la qual hi ha ni més ni menys que un 36% d'indecisos.

Segons l'enquesta preelectoral del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per a El Periódico, el PSC guanyaria les eleccions amb el 24,1% dels vots i 34-35 escons (ara en té 17). El relleu in extremis de Miquel Iceta per Illa com a presidenciable fa que els socialistes creixin 5,2 punts i set escons des del sondeig de desembre i sobrepassarien Esquerra i Junts, que perdrien força. Els republicans de Pere Aragonès aconseguirien el 20,9% dels sufragis i 32-33 diputats (avui en tenen 32), un punt i tres diputats menys que un mes enrere. Els postconvergents de Laura Borràs obtindrien el 19% de les paperetes i 29-30 parlamentaris (ara en tenen 34), quatre dècimes i un parlamentari menys que fa un mes. Al marge de la intenció de vot, el 45,3% dels catalans consideren que serà ERC qui guanyarà les eleccions i només un 11,3% opinen que vencerà el PSC.

Com s'explica aquest tomb? El desembarcament d'Illa en la precampanya catalana ha aconseguit que el PSC retingui major quantitat de votants dels que retenia Iceta, i al seu torn ha aconseguit atraure més electors de totes les seves formacions limítrofs, a la destra i a la sinistra. La fidelitat de vot socialista, del 71,5%, supera de llarg la de la resta de partits, mentre que totes les forces independentistes veuen ressentit, en almenys mig punt, el seu percentatge de fidels. Però els més perjudicats pel canvi de candidat del PSC serien els comuns, ja que gairebé tres de cada 10 votants de Catalunya en Comú-Podem escollirien ara la papereta del nou candidat socialista.

Jéssica Albiach, que fa només un mes aconseguia una fidelitat de vot del 62%, només conservaria ara el 38% dels que van votar Xavier Domènech el 2017. Per aquest motiu, els comuns, que avui tenen 8 escons i a l'enquesta anterior tenien expectatives de millora, perdrien un punt i mig en aquesta ocasió i retrocedirien fins als 6-7 diputats. A més de per l'esquerra, el PSC faria una bona mossegada per la dreta i atraparia un de cada quatre votants de Ciutadans i a una desena part de simpatitzants del PP.

El partit taronja, que va guanyar les últimes eleccions autonòmiques, no aconsegueix frenar la seva sagnia, que s'ha accentuat amb l'arribada d'Illa, i s'ensorraria fins als 12-13 escons, un menys que al desembre i un terç menys dels 36 diputats que va obtenir el 2017. Només un de cada quatre votants d'Inés Arrimadas fa tres anys donaria suport avui a Carlos Carrizosa, mentre que una desena part migrarien a Vox i els mateixos, al PP. D'aquesta manera, els populars aconseguirien una tímida recuperació, de 4 a 6-7 parlamentaris, però també cedirien a la ultradreta una quarta part del seu electorat. De fet, Vox esgarraparia un escó al PP des de desembre i se situaria en 5-6 representants, amenaçant de «sorpasso» la llista d'Alejandro Fernández i la seva flamant número dos, Lorena Roldán.

Entre l'electorat independentista, l'entrada d'Illa ha provocat certa desorientació, però no altera el pols que mantenen ERC i JxCat, tot i que la distància a favor dels republicans s'ha reduït set dècimes en un mes i ara és de 1,9 punts. La fortalesa de Borràs, que entre els votants secessionistes supera Aragonès en el cara a cara, indica que Junts manté les opcions d'imposar-se de nou a Esquerra el 14-F. No obstant això, amb aquests resultats, el president en funcions continuaria tenint a la mà la clau de la governabilitat: podria reeditar el Govern actual amb JxCat apuntalat per la CUP o il·luminar una alternativa amb socialistes i comuns . De fet, en la forquilla més alta, PSC i ERC sumarien majoria absoluta per si sols.

Enmig d'aquest pols, la nova candidata de la CUP, Dolors Sabater, debuta amb millors expectatives que el seu antecessor i podria duplicar els 4 escons actuals dels anticapitalistes.