19 de desembre de 2020
19.12.2020
L'Empordà

«Confrontació», via unilateral i mobilitzacions per «desbordar l'Estat»

Pugidemont presenta a l'Assemblea de Representants un nou pla estratègic

20.12.2020 | 06:30
L'expresident Carles Puigdemont, durant l'acte del Consell per la República a Brussel·les.

L'expresident Carles Puigdemont va presentar ahir un nou pla estratègic per descongelar la declaració unilateral d'independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre de 2017, un full de ruta que recepta «confrontació», via unilateral i «mobilització massiva» per a «desbordar» l'Estat. Un «desbordament» que, segons Puigdemont, ha de començar «a les urnes» el 14 de febrer amb una majoria absoluta de l'independentisme, no només en escons sinó també en vots. Aquest desbordament «democràtic i no violent», va remarcar, haurà de continuar després en les institucions i en la societat, de manera que «en el moment oportú es produeixin mobilitzacions massives» i sostingudes en el temps per «defensar la democràcia».

A tan sols tres dies de la convocatòria automàtica d'eleccions per al proper 14 de febrer, Puigdemont va llançar aquesta proposta estratègica en l'acte fundacional de l'Assemblea de Representants independentistes, una de les estructures -al costat del Consell per la República, que ell presideix -paral·leles a la Generalitat autonòmica ideades per JxCat i ERC al principi de la legislatura.

Assumpció Laïlla, diputada de Demòcrates de Catalunya integrada al grup d'ERC al Parlament, va estar nomenada presidenta d'aquesta Assemblea de Representants, celebrada en una doble seu, al Palau de la Generalitat i el Press Club de Brussel·les, i a la qual estaven convidats tots els diputats independentistes a Catalunya.

En un reflex de la divisió interna en l'independentisme, l'assemblea només va reunir 37 dels 70 diputats possibles: ERC va renunciar a anar-hi per considerar-ho un acte «partidista» de JxCat, mentre que la CUP hi va enviar Carles Riera com a «observador».

El Consell per la República (CxR) va demanar ahir «reflexió» a ERC, després que els republicans rebutgessin assistir a l'acte de fundació. En una roda de premsa en paral·lel des de Brussel·les i Barcelona, el vicepresident de l'organisme, Toni Comín, va apuntar que al CxR li és «difícil d'entendre» que ERC mantingués el veto a l'acte, perquè ha tingut lloc abans que s'esgotés la legislatura. Comín va argumentar que el Consell va aprovar una resolució interna perquè l'assemblea es fundés abans que s'iniciés el procés electoral el dimarts que ve.

És per això que l'eurodiputat defensa que el CxR ja ha complert «els requisits» que demanava ERC per evitar qualsevol «interferència» amb la campanya electoral. «Haguéssim preferit que hi haguessin estat», va admetre Comín, que va remarcar que el Consell no fa cap «ús partidista». Comín espera que els republicans tornin a la dinàmica de l'ens després del 14-F. El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat) va criticar que ahir no tothom assistís a l'acte, en al·lusions a ERC. El diputat de la CUP-CC Carles Riera va criticar que el Govern contribuís a la «repressió» de l'Estat, ja que la Generalitat consta com a acusació particular en diversos casos: «És un fet intolerable i insostenible».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook