08 de novembre de 2020
08.11.2020
L'Empordà

La llarga ombra de Madí i Vendrell

Els excàrrecs de CDC i ERC segueixen movent fils a la política

08.11.2020 | 06:30
David Madí dirigint-se a l'edifici d'Aigües de Catalunya durant el seu escorcoll.

David Madí i Xavier Vendrell van ser dos caps dels seus respectius partits, CDC i ERC, amb un enorme influx sobre les decisions més importants de la política catalana. La seva tasca entre bambolines els va suposar algun que altre disgust. Madí, el col·laborador més fidel d'Artur Mas, va haver de dimitir el 2003 com a secretari de Comunicació de l'últim Govern de Jordi Pujol després de destapar-se que la Generalitat havia manipulat diverses enquestes a favor de CiU. Vendrell, home fort d'ERC durant 15 anys, va aprofitar els seus 33 dies a la Conselleria de Governació per dirigir-se per carta als treballadors per reclamar-los una part del sou, a manera de quota, per al partit.

Fa una dècada que tots dos havien decidit passar a l'esfera privada. O això semblava, perquè l'operació Volhov, que investiga un suposat desviament de fons al procés per part del cercle més proper a l'expresident Carles Puigdemont, ha demostrat que les seves ombres han seguit sent tan allargades com per continuar movent fils. Un cop fora de la primera línia política i allunyats dels focus mediàtics, Madí i Vendrell es van tornar a trobar i van forjar una relació que, segons el sumari, es basava en una barreja d'interessos empresarials i polítics, ja que tots dos formaven part de l'estat major del procés.


Sota sospita


El jutge d'instrucció Joaquín Aguirre indaga en diversos projectes empresarials dels investigats per dilucidar si van aprofitar la seva trajectòria i contactes per afavorir els seus negocis privats.

Pel que fa a Madí, posa la lupa sobre si va maniobrar per eludir l'obligació legal de precontractació de 15 minuts d'antelació de les llicències dels vehicles amb conductor (VTC), si com a president d'Aigües de Catalunya va activar els seus contactes per adquirir Agbar, si va intentar influir en l'Agència Catalana de l'Aigua per obrir un concurs al seu favor sobre la detecció de la covid-19 a l'aigua i si pretenia obtenir una comissió del 10% de la compra de tests a través de la contractació directa sota criteris d'emergència.

Pel que fa a Vendrell, el jutge sosté que va aprofitar els seus contactes a ERC per al seu negoci de laboratoris de biomecànica amb contractes «irregulars» de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, que ha intercedit en la gestió de la crisi sanitària a les residències de gent gran contractat per la patronal i que ha donat un «cop» urbanístic per doblar el valor de la finca Villa Bugatti per mantenir l'activitat de banquets i desenvolupar una escola concertada d'educació especial.

Sense poder aclarir encara si aquests indicis són constitutius de delicte, les escoltes telefòniques suposen una radiografia de la influència que els dos líders han tingut a l'ombra. Vendrell, que va ser militant de Terra Lliure, va exercir com a regidor a Sant Joan Despí i com a diputat al Parlament, etapa després de la qual va passar a ser secretari general del conseller primer, Josep Bargalló, i després va ser nomenat conseller de Governació.

Les punxades al seu telèfon mostren com després de deixar la política, immers ja en el sector privat, va intentar pressionar alts càrrecs de la Generalitat i consellers per aconseguir la requalificació urbanística de Villa Bugatti, un solar de 48.000 metres quadrats a Cabrera de Mar, per «revaloritzar les seves finques, passant el seu valor de cinc a 10 milions».

«Amb tot el que jo he fet pel país sense demanar res a canvi i m'estan tocant els collons pel tema del concert (educatiu), m'estan fent perdre el temps hòstia! Agilitza això una mica... Truca la consellera de Salut pel tema dels laboratoris, truca el [Josep] Bargalló i truca el Chakir [El Homarani] per tot el tema de Villa Bugatti, que em desencallin el de les subvencions de l'escola i tal», etziba en una trucada a Marta Rovira. Segons la conversa, també va buscar el conseller de Territori, Damià Calvet, per agilitzar aquests tràmits.

La capacitat d'incidència de Madí no és menor. Arriba al punt d'advertir el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, a través del llavors encara secretari general de la Conselleria, Brauli Duart, que no mogués fils sense el seu consentiment el mateix dia en què va prendre possessió del càrrec. «Ahir li vaig dir (a Sàmper) que aquest senyor (Torra) té en contra Carles (Puigdemont), Artur (Mas), Jordi (Sànchez), a mi i la seva puta mare, d'acord? I el dia que s'acabi això hi ha una avioneta que sortirà disparada cap a Guantánamo (...). Durant aquests sis mesos cal conviure amb aquest (Torra), que ja ha cremat el seu cartutx, que podia fer amb la putada de les eleccions. Aquesta és la composició general. A partir d'aquí ens hem d'entendre, i tu has d'entendre algunes coses d'un món del qual no en tens ni punyetera idea. No facis res fins que parlem», assevera.

Contra Torra


Els empresaris acudeixen a Madí per traslladar-li el seu enuig pel cessament d'Àngels Chacón com a consellera d'Empresa, davant del que ell assenteix i assenyala que ja ha demanat explicacions a Jordi Sànchez. I no escatima retrets contra Torra, a qui admet haver pressionat perquè no convoqués eleccions abans de la seva inhabilitació: «[Torra] No està preparat, li ve gran, no entén que no té legitimitat, és una cabra boja que ara va per lliure».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook