28 de febrer de 2020
28.02.2020

Enregistraran el so i el vídeo d'escorcolls, aïllaments i contencions a les presons de Catalunya

La documentació de les situacions d'estrès proporciona les màximes garanties als professionals i les persones internes

28.02.2020 | 16:57
La Consellera de Justícia analitzant el funcionament.

El Departament de Justícia eliminarà les zones cegues d'espais crítics dels centres penitenciaris de Catalunya. La millora de la videovigilància garantirà l'enregistrament de la imatge i el so de l'activitat a totes les cel·les d'aïllament provisional, les cel·les de contenció i les zones d'escorcoll. La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima instal·larà els nous dispositius progressivament. L'increment dels estàndards de seguretat culminarà en menys de dos anys.
 

Primer fase en marxa: un centenar de noves càmeres a Brians 1 i Ponent

L'ampliació i actualització dels sistemes de vigilància i enregistrament han començat amb la instal·lació d'un centenar de noves càmeres als centres penitenciaris Brians 1 (Sant Esteve Ses Rovires) i Ponent (Lleida). A Brians 1, les càmeres s'instal·len, per primera vegada, a les cel·les d'aïllament i a les sales d'escorcoll, que, a partir d'ara, comptaran amb el mateix sistema de captació i emmagatzematge d'imatge i so que els centres penitenciaris més moderns. A Ponent, que ja disposa d'aquest mateix model a les sales d'escorcoll, se n'ampliarà l'ús a les cel·les d'aïllament. Tots els centres penitenciaris de Catalunya enregistren imatges de les cel·les de contenció, però encara no en capten el so. Ponent i Brians 1 seran els primers centres a fer-ho. Aquesta primera fase que afecta les presons de Lleida i el centre de preventius de referència de la demarcació de Barcelona haurà acabat a finals d'abril.
 

Segona fase: enregistrament del vídeo i el so de les zones crítiques a totes les presons


En una segona fase, que començarà el juny de l'any que ve, Justícia completarà l'ús d'aquestes noves càmeres a la resta de cel·les d'aïllament, cel·les de contenció i sales d'escorcoll dels centres penitenciaris de la Generalitat.

Actualment, no tenen cap sistema de videovigilància les cel·les d'aïllament de Dones, Ponent, Quatre camins i Brians 1; ni les sales d'escorcoll de Dones, Quatre Camins, Brians 1, Brians 2, Joves i Lledoners. En canvi, sí que en tenen totes les cel·les de contenció, però només enregistren l'àudio les de Puig de les Basses i Mas d'Enric. 
 

Una inversió de més de 600 mil euros

A hores d'ara, el sistema de videovigilància és desigual, en funció de cada equipament. L'objectiu d'aquest pla és dotar els espais crítics de totes les presons amb sistemes homogenis. Per a fer-ho possible, el Departament de Justícia hi inverteix més de 600 mil euros des d'ara i fins a finals de l'any que ve.

Els últims centres penitenciaris construïts per la Generalitat són Puig de les Basses (2014) i Mas d'Enric (2015), amb una ràtio que se situa a l'entorn d'una càmera per cada persona interna. Això significa que són presons amb una dotació d'entre 800 i 900 càmeres. Entre elles, les ubicades a les cel·les de contenció, les cel·les d'aïllament i les sales d'escorcoll, que, a més de les imatges, també capten i emmagatzemen el so. Aquest estàndard de vigilància contrasta especialment amb el de centres construïts amb anterioritat com Ponent (1984), Quatre Camins (1989), Brians 1 (1991), Brians 2 (2007).
 

Els serveis penitenciaris estudien l'adquisició de càmeres unipersonals

Al marge de completar la instal·lació de càmeres de seguretat estàtiques, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima també estudia l'adquisició de dispositius subjectius, que enregistren les actuacions de forma dinàmica, instal·lades en l'equipament dels funcionaris. Es tracta d'unes càmeres que ja utilitzen algunes policies en actuacions d'ordre públic.
 

Documentar situacions d'estrès

Les persones internes s'escorcollen a les "sales d'escorcoll", expressament previstes per garantir la seva intimitat. Són habituals. Especialment, en un centre de preventius, on hi ha més ingressos i trasllats des de la presó fins als jutjats. Aquests escorcolls requereixen un nu integral. Es poden produir tant per evitar l'entrada de substàncies o d'objectes prohibits des de fora, com per comprovar que no n'hi hagi d'amagats a l'interior. Les imatges d'aquests escorcolls estaran encriptades i només en podrà autoritzar la visualització la direcció del centre.

En canvi, les immobilitzacions són excepcionals, per contenir presos que perden el control i que mostren una agressivitat extrema, que posa en risc tant la seva pròpia integritat, com la dels altres presos i la dels funcionaris. Es tracta de situacions estressants per als interns i els professionals, que poden requerir l'ús de la força per part de l'administració penitenciària. Aquestes immobilitzacions tenen lloc en "cel·les de contenció".

Els casos d'aïllament provisional es produeixen quan les persones internes són sancionades per faltes disciplinàries. Les sancions es compleixen a les "cel·les d'aïllament".
 

5 sancions de suspensió de sou i feina per actuacions irregulars des del 2017

Des del 2017, la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha obert 152 investigacions per suposats maltractaments a les persones internes per part dels professionals del sistema penitenciari. D'aquestes investigacions, se n'han desprès 5 expedients disciplinaris que s'han resolt amb suspensions de sou i feina. Es tracta, per tant, de 4 sancions en 4 anys, en un col·lectiu amb 4.500 treballadors i treballadores.

El sistema penitenciari de la Generalitat està altament escrutat pel Síndic de Greuges, el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, el Defensor del Poble i el Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, la Fiscalia i els jutjats de vigilància penitenciària, a més del Servei d'Inspecció de la pròpia Generalitat. Davant d'una conducta punible, la Generalitat és la primera d'informar-ne la Fiscalia.
 

Protegir la reputació d'uns professionals que afronten situacions d'alta complexitat

L'extensió i millora del sistema de videovigilància per acabar amb les actuals zones cegues dels centres penitenciaris construïts ara fa més d'una dècada, és la millor garantia de protecció dels funcionaris davant de possibles denúncies falses per maltractaments. A més, la incorporació del sistema d'enregistrament del so aportarà nous elements de context per interpretar correctament els fets i documentar els incidents. Les càmeres contribuiran a la protecció del prestigi i la reputació d'un col·lectiu que afronta situacions d'alta complexitat. L'experiència dels centres més moderns demostra que l'enregistrament del so i de la imatge són factors que eviten incidents i falses denúncies, alhora que proporcionen les màximes garanties a les persones internes i al funcionariat. Els professionals dels centres penitenciaris treballen per la reinserció i estan compromesos amb els drets humans i amb la dignitat de les persones. Des del 2016, més de 2.000 funcionaris han fet formació sobre el Protocol d'Istanbul.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook