15 de gener de 2020
15.01.2020

Un escocès, un anglès, un d'Amer, Europa i Catalunya

Nigel Farage: «És curiós que ara que me'n vaig jo arribi Puigdemont» al Parlament Europeu

21.01.2020 | 06:30

Westminster, Londres, seu de la Cambra dels Comuns, fa dos dies. El parlamentari escocès Ian Blackford, portaveu de l'Scotish National Party, reunit amb corresponsals estrangers, respon que «mai no ho faríem» quan se li pregunta si el seu partit secundaria la independència unilateral d'Escòcia, explica Rafa de Miguel a El País. «Una de les claus per tenir èxit és obtenir el reconeixement internacional i per aconseguir-lo has de recórrer als mètodes constitucionals», argumenta un cop coneguda la carta que el premier Boris Johnson havia enviat a la presidenta escocesa, Nicola Sturgeon, per dir-li que de segon referèndum d'independència res de res. Reconeixement internacional, «tan simple com això», insisteix el diputat Blackford.

Dilapidat per l'independentisme català el dia que va proclamar la separació d'Espanya per nassos i, sobretot, els dies 6 i 7 de setembre de 2017 quan va subvertir la legalitat vigent amb l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, el suport internacional és el gran passiu d'una causa que ara es reinvidica de nou a Europa a través d'un dels personatges centrals de la trama: Carles Puigdemont, fill d'Amer i eurodiputat fins que la justícia espanyola aconsegueixi el contrari, es discutia, ahir, amb la parlamentària del PP Dolors Montserrat, que l'acusava de ser «un pròfug de la Justícia que va atemptar contra l'Estat de Dret i va robar diners públics», recollia l'ACN. Després de repetir, de paraula i per carta enviada a tots els membres de l'Eurocambra, que a Espanya no respecta la jurisprudència europea i conserva «reminiscències» del franquisme, va proposar a Montserrat un debat «ple» sobre Catalunya i la situació de l'Estat. «És curiós que ara que me'n vaig jo arribi Puigdemont», afirmava, entre riure i riure, en una entrevista a l'agència Efe, l'eurodiputat britànic partidari fins al moll de l'os del Brexit Nigel Farage. «És curiós perquè una de les raons per les quals als separatistes catalans els han tractat tan malament [a la Unió Europea] ha estat perquè són euroescèptics». Sosté Farage –que creu que «ficar gent a la presó només por voler fer un referèndum és un error»– que seguirà «amb gran interès» el «periple» de Puigdemont a l'Eurocambra, «una plataforma estupenda» per a l'expresident català. Tot i que «el Brexit ha demostrat que mai es pot dir mai», no posa la mà al foc sobre si la separació de Catalunya d'Espanya és possible. Recorda, però, que fer realitat el Brexit «només» li ha costat «vint anys».

Farage enyorarà el Parlament Europeu: «El que més trobaré a faltar (...) és el teatre, el drama del qual he estat protagonista tot aquest temps». Això sí: el seu euroescepticisme no li impedirà cobrar en el futur la folgada pensió que li correspon com a exmembre de l'Eurocambra, que sense els britànics viurà «debats avorrits i tristos». Paraula de «Mr. Brexit».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook