15 de gener de 2020
15.01.2020

Eleccions a la vista i negociació a tocar

21.01.2020 | 06:30
El president Torra, en posat reflexiu.

Que la inhabilitació del president Quim Torra conseqüència de la seva obstinació desobedient de no retirar la pancarta en suport als presos del procés que l'autoritat electoral li va requerir tindria efectes en l'atapeït tauler polític català no era cap secret. Ahir, l'afectat donava més pistes i declarava en una entrevista a Ràdio 4, a preguntes de la periodista Gemma Nierga, que en el supòsit que el Parlament complís la norma i acatés una sentència ferma d'inhabilitació per part del Tribunal Suprem –de moment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja l'ha condemnat, però el president ha elevat un recurs contra la decisió–, hi haurà eleccions a Catalunya. L'advertiment de Torra es produeix en un context en què les relacions amb el soci de govern, ERC, s'han enrarit arran de l'acord dels republicans amb el PSOE per fer president Pedro Sánchez i el mateix dia en què els juristes de la Generalitat emetien un informe que diu el que ja va dir, abans-d'ahir, la mesa del Parlament: que Torra, en continuar la causa contra ell oberta, és diputat i, per tant, no pot ser cessat de la Presidència fins que no hi hagi sentència en ferm. En cas que el Suprem ratifiqui la condemna, correspondria al Parlament iniciar el procediment per a una nova investidura, que s'hauria de concretar en el termini màxim de dos mesos. En cas de no haver-hi candidat o de no resultar investit, les eleccions serien inevitables, explicava la consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó.


Taula preparatòria de la taula

A ERC contemplen aquest escenari de fa mesos; de fet, republicans notables han manifestat sotto voce que si Quim Torra acaba inhabilitat, el deixaran «caure»; altra cosa és que en públic expressin suport i comprensió amb el president, que se sap políticament amortitzat i calcula que la inhabilitació, al capdavall, l'acabarà convertint en un nou màrtir de la causa. I tot per una pancarta. En aquest context, ahir, al Palau de la Generalitat, juntaires i republicans, amb Torra i el vicepresident econòmic, Pere Aragonès, al capdavant, s'asseien a la taula preparatòria de la imminent taula de negociació amb el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, pensada per desllorigar l'embolic català sense que ningú més prengui mal. L'autodeterminació, l'amnistia per als polítics presos i el final de «la repressió» són tres dels elements que els independentistes inclouran a la llista de demandes. En la trobada d'ahir també hi havia representació de la CUP i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural.


Confirmat el permís dels Jordis

També ahir, el Departament de Justícia confirma la concessió del primer permís per sortir 48 hores de la presó de Lledoners a l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i al líder d'Òmnium, Jordi Cuixart. Des de la Conselleria, però, no precisen quins dies podran abandonar temporalment el centre penitenciari per «preservar la intimitat» dels reus. D'altra banda, l'ONG Human Rights Watch inclou la condemna als líders independentistes en l'informe de drets humans del 2020 i assenyala que hi ha hagut condemnes per «actes no violents».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook