Aquesta setmana venç el termini perquè les juntes de tractament de les presons catalanes decideixin quin règim han de tenir els presos independentistes condemnats pel Tribunal Suprem. En aquest sentit, ahir JxCat i ERC van topar ahir pel tipus de permís penitenciari que han d'obtenir.
ERC preveu que la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Generalitat classifiqui els presos de l'1-O en segon grau o de règim ordinari, que inclou la participació en diverses activitats de la presó però sense sortir fins que no hagi complert una quarta part de la condemna.
Segons van explicar fonts jurídiques del partit, els advocats ja preparen la documentació per recórrer al jutjat de vigilància penitenciària per aconseguir el tercer grau o règim obert i, alhora, treballar directament amb les juntes de tractament de les presons per aconseguir que se'ls apliqui l'article 100.2 del reglament penitenciari dins del segon grau, que podria permetre sortides gairebé diàries de la presó. Aquest és el permís que el Govern va concedir a l'exdirigent de CDC, Oriol Pujol, empresonat pel cas de les ITV.
La decisió es podria allargar
Les fonts jurídiques republicanes expliquen que els tècnics responsables de la classificació poden tenir conclusions diferents sobre el grau de cada pres, però la proposta de la junta de tractament, encara que no sigui unànime, haurà de ser ratificada o denegada pel Departament de Justícia en un termini aproximat de tres o quatre setmanes, dos mesos com a màxim, cosa que significa que abans de les festes de Nadal els polítics presos no sortirien.
Si es confirma el segon grau la decisió serà recorreguda davant del jutjat de vigilància penitenciària, decisió que també podria ser recorreguda després davant del tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. Això significaria que la decisió definitiva es podria allargar uns quants mesos més.
Per això, mentrestant, es podria aportar documentació familiar, laboral, econòmica i social perquè els presos puguin gaudir de l'article 100.2 dins del segon grau, però això també trigaria unes setmanes. Les mateixes fonts veuen difícil el tercer grau perquè és molt poc habitual concedir-lo directament en una pena tant llarga, però no hi renuncien perquè la llargada de la condemna és l'únic argument en contra.
Per contra, l'advocat dels presos de JxCat, Jordi Pina, va afirmar que té el ferm convenciment que la classificació per a Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez hauria de ser de tercer grau, un règim de semillibertat, i va lamentar informacions «que pretenen justificar i normalitzar la classificació dels interns en segon grau».
«Circumstàncies personals»
En un comunicat, Pina va assegurar que defensa el tercer grau davant les «circumstàncies personals» dels seus clients: entorn social, possibilitat de trobar feina, no perillositat al no haver actuat amb violència (es va descartar condemnar per rebel·lió) i sense risc de reincidència a l'estar inhabilitats. Així mateix, va afegir el fet que no hi hagi cap responsabilitat civil subsidiària imposada i pendent de pagament, un dels arguments habituals que es fa servir per denegar els tercer graus.
El lletrat va recordar que, en les últimes setmanes, Turull, Rull i Sànchez van mantenir «un escrupolós respecte» cap a la tasca dels professionals dels centres penitenciaris que han d'emetre els informes sobre els graus.
Per això, va lamentar les informacions «que pretenen justificar i normalitzar la classificació dels interns en un segon grau penitenciari». Jordi Pina va emetre aquest comunicat davant de la «imminència» de l'informe de la junta de tractament de Lledoners, que preveu per a avui, respecte a la classificació dels seus clients, i segons afegeix, davant informacions que donen per segur un segon grau i suggereixen que hi estan d'acord, en referència als líders republicans empresonats.
Pina va ressaltar que la decisió final de la classificació correspon a la Secretaria de Mesures Penals de la Conselleria de Justícia del Govern català.
Marlaska descarta l'amnistia
Paral·lelament, el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, va recordar ahir que l'amnistia a presos no està contemplada a la Constitució, en relació amb les exigències que els CDR estan plantejant a ERC perquè mantingui la negociació amb el PSOE de cara a la investidura de Pedrp Sánchez.
«Des del punt de vista tècnic, l'amnistia no està precisament en el nostre marc constitucional», va deixar clar el ministre. Ahir els CDR van emetre un comunicat en el qual qualifiquen les negociacions com un «frau» i un «insult» i van apuntar que no hi hauria d'haver acord amb el PSOE sense abans amnistia.
