12 de octubre de 2019
12.10.2019

El Suprem descarta la rebel·lió consumada en els líders de l'1-O

12.10.2019 | 06:30

Segons avançaven ahir els periodista Ernesto Ekaizer, al diari Ara, i també José Antonio Hernández, al diari El País, el Tribunal Suprem condemnarà per unanimitat els presos independentistes el proper dilluns dia 14 d'octubre per sedició i malversació. Segons aquests mitjans, es descartaria per tant el delicte de rebel·lió consumda.

La condemna per als delictes de sedició i malversació podria arribar a sumar, cadascun, fins a 12 anys de presó. També va transcendir que les condemnes seran esglaonades, és a dir, seran més o menys dures en funció del grau d'implicació dels acusats.


El que ve després del Suprem

El Tribunal Suprem és la més alta instància judicial de l'estat espanyol i, per tant, l'última instància ordinària. Per això, les seves sentències esdevenen fermes en el mateix moment de notificar-se a les parts.

En la immensa majoria de casos, les seves sentències resolen recursos presentats contra sentències d'instàncies inferiors, com l'Audiència Nacional, tribunals superiors de justícia autonòmics o audiències provincials. Però en el cas de l'1-O, com que els acusats eren polítics aforats, el Suprem haurà instruït la causa, celebrat el judici i dictat la sentència. Per això, els polítics catalans es van queixar al principi del procediment que no tindrien dret a una segona instància judicial, com la resta de ciutadans.

No obstant això, expliquen diverses fonts jurídiques davant la imminència de la sentència de l'alt tribunal, encara es podria posar un recurs de nul·litat davant del mateix Suprem per alguna vulneració de drets apreciada durant la celebració del judici o la sentència. El més probable, però, és que les defenses, i potser les acusacions, presentin recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional al·legant que s'ha vulnerat algun dret fonamental, principalment el dret a la tutela judicial efectiva o les llibertats de manifestació, opinió, pensament i expressió. Posteriorment, les defenses, no pas les acusacions, podrien recórrer la sentència del TC al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que seria l'última instància, extraordinària i internacional.

Pel que fa a la situació de presó, els ja presos no canviarien gaire el seu dia a dia, tot i que sí que podrien accedir a programes individuals de tractament recomanats pels equips de tractament de la presó corresponent. En tant que presos preventius no estan classificats en cap grau penitenciari i només poden participar en tallers ocupacionals o activitats culturals i d'oci. Com que a la presó de Lledoners hi conviuen presos preventius i penats, i el seu mòdul és dels anomenats «de respecte», molt probablement els set empresonats allà no haurien de canviar ni de mòdul ni de rutines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook