26 de setembre de 2019
26.09.2019
L'Empordà

La pancarta dels presos es manté a la Generalitat

El president català invoca el seu dret a la llibertat d'expressió i al·lega que és una «manifestació política»

26.09.2019 | 06:30
La pancarta dels presos es manté a la Generalitat

La façana del Palau de la Generalitat va seguir lluint la pancarta a favor dels presos polítics, amb el llaç groc, una vegada transcorregut el termini que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar al president català, Quim Torra, perquè la retirés.

A les 18 horesd'ahir, moment en què expirava el termini establert pel TSJC, la pancarta seguia sense ser retirada, tal com va anunciar el propi Torra quan dilluns passat va rebre la notificació de l'alt tribunal català.

Prèviament el president català havia invocat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el seu dret a la llibertat d'expressió i va defensar que la pancarta de suport als independentistes presos és una manifestació «política» que no ha de ser «fiscalitzada» per la jurisdicció contenciosa. Torra va presentar ahir un recurs, al qual va tenir accés Efe, contra l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li va donar 48 hores per retirar la pancarta de suport als polítics presos de la façana del Palau de la Generalitat, un termini que expirava a les 18 hores d'ahir.

De fet, en el seu escrit, l'advocat de la Generalitat demana al TSJC que suspengui l'efectivitat de l'ordre de retirar la pancarta, fins que resolgui el recurs presentat.

En el recurs, el president de la Generalitat equipara la pancarta de la façana del Palau amb d'altres «manifestacions de tipus polític», com els cartells contra la devolució dels «papers de Salamanca» que va exhibir l'ajuntament d'aquesta localitat o d'altres a favor dels refugiats, penjats a diversos consistoris catalans i espanyols. En aquest sentit, sosté el recurs que penjar una pancarta de suport als presos no és «cap activitat administrativa susceptible de ser fiscalitzada per la jurisdicció contenciosa, sinó una manifestació de tipus polític emparada per la llibertat d'expressió del president de la Generalitat».

L'escrit manté que, a la llum de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, negar al president de la Generalitat «el seu dret a formular manifestacions polítiques» suposa una vulneració de la llibertat d'expressió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook