La Fiscalia va estar ahir contundent en manifestar que el procés va ser «un cop d'estat» articulat a través d'«una insurrecció» que va tractar de liquidar la Constitució per mitjà d'una «violència suficient» promoguda pels líders independentistes, que van actuar com «una organització criminal».
Ahir el tribunal va escoltar els al·legats finals de les acusacions amb relats creuats entre la Fiscalia, que s'aprecia una violència «evident» per recolzar la rebel·lió, i l'Advocacia de l'Estat, que va defensar un delicte de sedició.
Tant és així que els quatre fiscals no només van dedicar esforços a ampliar el concepte de violència per apuntalar la rebel·lió sinó també a desvirtuar la sedició, termes que va invertir l'advocada de l'Estat, cosa que va donar lloc a una paradoxal situació en què les dues parts van entrar en conflicte corregint i carregant contra els arguments de l'altre.
«Incitar a enfrontar-se»
La Fiscalia va insistir que hi va haver «violència física, compulsiva i intimidatòria», que va atribuir als acusats per no fer cas de les advertències de la cúpula dels Mossos al Govern i per «incitar els ciutadans a enfrontar-se, a defensar les escoles ia oposar-se a les forces de seguretat».
La seva responsabilitat es materialitza en els 1.093 ferits de l'1-O, de manera que la Fiscalia no delimita, com fan les defenses, els 93 agents lesionats dels 1.000 civils ferits.
La violència només va ser, en la seva opinió, l'eina final per culminar el «cop d'estat» que es va consumar el 27 d'octubre amb la proclamació d'independència, moment en què «la Constitució queda derogada de fet i de dret a Catalunya».
Dit d'una altra manera, es va perpetrar «la substitució d'un ordre jurídic per un altre per mitjans il·legals», fet que suposa «un atac contra l'ordre constitucional, no contra l'ordre públic, per això no pot ser una sedició», van dir els fiscals, que van recordar les paraules del rei en la seva intervenció del 3 d'octubre.
«Això és el que pretenien. Derogar, suspendre totalment o parcialment la Constitució i declarar la independència d'una part del territori nacional. Això és el procés», va dir el fiscal Javier Zaragoza.
El motor de la rebel·lió
Segons la seva opinió, «cap dels acusats ha volgut assumir responsabilitats», que es reparteixen en tres pilars, executiu, legislatiu i social, que van funcionar com una «organització criminal» el lideratge, en absència de l'expresident Carles Puigdemont, va exercir el seu vicepresident Oriol Junqueras, a qui es va referir com el «motor de la rebel·lió».
Del líder d'ERC va criticar «l'exercici de cinisme sense precedents» que va suposar la seva declaració; de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va dir que va ser «l'autèntic bastió des de la Taula» per aprovar les lleis de desconnexió; de l'exconseller Joaquim Forn va ressaltar que va controlar de forma absoluta el «muntatge» dels Mossos l'1-O; i dels Jordis, que van ser «els reis i senyors de l'ordre cívic de Barcelona».
Tots ells, al costat d'altres quatre acusats, van ser coautors de la rebel·lió, una acusació que se suma a la de malversació contra tot el Govern pel «immens malbaratament de fons públics» que no només va perjudicar a la hisenda publica espanyola i catalana, sinó que va anar un execrable atac a l'Estat democràtic social i de dret».
Per a la Fiscalia, «que la Generalitat no s'hagi personat per defensar els seus drets és una evidència escandalosa del control que l'entorn dels acusats segueix exercint sobre l'administració catalana», fins al punt de convertir-la en «la seva particular cortijo».
Deixant de banda la malversació, l'Advocacia -dependent del Govern- va intentar desvirtuar la violència «com un instrument nuclear» en no ser «idònia, suficient o proporcionada» per als seus fins.
Paral·lelament, la Comissió de Defensa de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) va carregar contra l'actitud «autoritària, discriminatòria i repressiva» de Manuel Marchena durant el judici al Tribunal Suprem, que s'ha vist agreujada, diu, en les últimes setmanes.
