El passat dimarts dia 29 el tinent coronel Baena s'endugué tots els focus. Vam escriure que el sintagma estrella matinal, cercant la conspiració, era «clima insurreccional».

A la tarda, l'expressió roent esdevingué «estratègia concertada» (les concentracions i manifestacions eren organitzades i tot plegat «era un polvorí»), fet que els advocats van procurar desmuntar.

El judici esdevenia incòmode per a Marchena mateix, que tallà constantment l'advocada Bernaola de l'equip de Jordi Pina.

No volia deixar constància que es prengués com indici d'incriminació que Jordi Sànchez es presentés a les eleccions. «Els indicis que es recullen en aquells atestats després són traslladats a les tesis acusatòries de la fiscalia i a la resta d'acusacions.

I el que vull és desmuntar aquestes tesis», li replicà l'advocada. La tesi de Marchena era que, si les proves d'un suposat delicte s'haguessin obtingut d'una manera il·lícita, podrien ser considerades nul·les. Per què s'investigaren parlamentaris i membres del govern -eren aforats!- amb l'argúcia d'investigar gent del seu entorn? Marchena temia contaminacions i feia de tallafocs. Així i tot, el tinent coronel va haver d'admetre moltes coses: no va haver-hi cap detenció tot i el clima insurreccional; a l'agenda de Jové hi havia anotat que els Mossos sempre seguirien els decisions judicials; cap de les disset mesures previstes al document de Lluís Salvadó va desplegar-se; Sánchez no tenia res a veure amb el document EnfoCATs i s'ometien proves de descàrrec en els atestats... I, sobretot, que havia trigat més d'un any a comunicar que hi havia indagacions paral·leles d'un jutge i un fiscal. (Un fiscal sols pot actuar quan no hi ha cap jutge investigant els mateixos fets; si un jutge ho fa, el fiscal ha de finalitzar immediatament les seves indagacions, sota pena que romanen nul·les.) La jornada acabà quan el seu número dos (TIP N29100C), secretari dels atestats, no pogué declarar per una indisposició avalada per un metge forense.