16 de març de 2019
16.03.2019

Qui és Toni Molons?

Les dues últimes jornades del judici han tingut un protagonista absent d'una autèntica pel·lícula d'espies

16.03.2019 | 06:30
Antoni Molons sortint de la Ciutat de la Justícia

"Toni em va avisar que s'entregaria aquella remesa. Em va dir que em trucava de Presidència de la Generalitat". Qui era Toni? La tarda d'aquest dilluns al Suprem ha deixat una incògnita sense resoldre: el nom de la persona que va gestionar l'enviament de milers de cartes electorals per a l'1-O.

Francisco Juan Fuentes, que dirigia el departament de Producció d'Unipost, l'extinta empresa a la qual la Generalitat va encarregar el repartiment de les cartes del cens electoral, ha relatat avui davant el tribunal escenes dignes d'una pel·lícula d'espies.

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Fuentes ha explicat que "aquell senyor que deia anomenar-se Toni" el va trucar dues o tres vegades per anunciar-li l'enviament de la remesa de cartes darrere de la qual ja caminava la Guàrdia Civil, que s'enviaria el 18 de setembre.

"Com és possible que aquesta qüestió tan voluminosa la tractés amb una persona que no sap qui és?", li ha recriminat la fiscal, just després de donar per fet que era Antonio Molons, exsecretari de Difusió de la Generalitat. Fuentes ha aclarit que ell només el coneixia pel seu nom de pila. "Ha estat un lapsus", s'ha disculpat Madrigal.

Tonis a part, Fuentes va decidir aturar el lliurament perquè l'encàrrec no tenia ni tan sols albarà: "No ens va entregar res, ni un trist paper". Ho va fer ell i la seva decisió es va veure després avalada per Toni: "Dilluns 18 van passar més coses. A la tarda em va trucar a mi aquell senyor Toni per dir-me que la remesa no es repartiria i que vindrien a recollir-la".

Però aquella entrega portava cua. Uns dies abans, el 16 de setembre, dissabte, Fuentes va viure un episodi una mica rocambolesc: va anar a recollir ell personalment tres palets amb les cartes a un polígon de Barcelona.

Ho va fer, ha dit a preguntes de l'advocada de l'Estat, perquè li ho van demanar com a favor i la Generalitat era un client molt important com per dir que no:
- On els va anar a recollir?
- Pels voltants d'un bar que es diu Batlló (...) Me'ls van passar d'una furgoneta blanca a la furgoneta d'Unipost.

- No sap de qui era la furgoneta blanca?
- Eren transportistes, eren un home i una dona, de la meva edat o una mica més joves potser.

- És una forma habitual de procedir, recollir un material d'uns transportistes desconeguts en un punt del carrer?
- No, ja he dit que no, i ja he explicat les circumstàncies: que em van trucar, que no era a temps d'avisar ningú perquè anés a fer el servei, que tampoc podia avisar el servei de vigilància perquè autoritzés el lliurament d'un vehicle de tercers. Amb la qual cosa, per admetre'ls, o ho feia com ho vaig fer, o no podia admetre'ls.

Després d'aquest episodi, va portar els palets amb les cartes a la seu de Barcelona i els va posar "al costat de la màquina de cafè". Tenien el logo de la Generalitat i van aixecar sospites entre els empleats.

L'empresa estava ja travessant problemes i circulaven comentaris "no apropiats" dels treballadors arran de les notícies en premsa "que es buscaven enviaments relatius al referèndum".

"Dic: m'ho emporto a Terrassa". I així ho va fer, entre dissabte 16 i dilluns 18. Un dia després, dimarts 19, la Guàrdia Civil les va requisar: eren més de 40.000 certificacions per als membres de les meses electorals de l'1-O demanades per aquell misteriós Toni.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook