09 de març de 2019
09.03.2019
L'Empordà

Els tuits del procés

09.03.2019 | 06:30

Durant els interrogatoris dels acusats, i fins i tot d'alguns testimonis, hem vist com, sobretot les acusacions, feien constants referències a tuits que els acusats havien publicat en els seus comptes de Twitter. Arran d'això, molts de nosaltres ens hem preguntat: quina càrrega probatòria s'ha d'atorgar als tuits i, en general, a les publicacions fetes a les xarxes socials? Aquest valor probatori és molt clar en delictes com el d'odi, que necessàriament es produeix a través d'expressions verbals o escrites, les quals poden fer-se a través de Twitter, convertint-se els tuits en el medi a través del qual es comet el delicte. En canvi, això no és gens habitual en la resta de delictes, motiu pel qual no hi ha precedents comparables.

És tal l'excepcionalitat del judici del procés que amb relació a aquesta qüestió cal que ens preguntem: Són els tuits prova suficient per fonamentar delictes tan greus com els de rebel·lió i sedició? Per respondre a aquesta qüestió, cal tenir en compte un seguit d'elements. En primer lloc, cal recordar que actualment el número màxim de caràcters, és a dir, paraules de què pot composar-se un tuit, són 280. No obstant, fins a finals del 2017, i per tant, fins passats els fets del 20-s, el número màxim era 140. Aquesta dada és molt important, doncs els membres del Tribunal haurien de tenir en compte que en un espai tan reduït, els missatges que s'hi publiquen, si és que volen tenir ressò, han de ser missatges concisos, que cridin l'atenció a primer cop d'ull, com ho han de fer els titulars d'un diari, i per això moltes vegades es fan servir expressions que parlant segurament no s'utilitzarien, doncs en aquest cas l'èmfasi ja ve donat pel to de veu o la gesticulació.

No hem d'oblidar que amb els tuits, igual que qualsevol publicació escrita a les xarxes socials, desapareixen per complet els elements d'anàlisi dels que disposem quan ens expressem oralment, i que ens permeten conèixer la verdadera intenció de l'emissor. D'aquesta manera, les múltiples interpretacions que puguin fer-se d'un mateix missatge depenen exclusivament d'elements externs com ara la ideologia dels seus receptors, tal com s'ha vist en el judici del procés: el que per les acusacions és una crida a la desobediència, a la convocatòria de les masses per impedir l'actuació de les autoritats judicials, per les defenses és la crida a un acte festiu, de reivindicació d'un dret tan fonamental com el dret de manifestació.

Així doncs, la resposta més òbvia a la pregunta plantejada al principi és que no, ja que uns tuits que per si sols no revesteixen el caràcter delictiu de què se'ls vol dotar, no haurien d'utilitzar-se com un element determinant per justificar l'existència de tals delictes. El Tribunal no hauria de permetre ni afavorir la criminalització que s'està fent de les publicacions en xarxes socials, ja que de fer-ho, un dret fonamental tan valuós com el de la llibertat d'expressió es veuria greument amenaçat.

Ara bé, també cal que recordem que el dret a la llibertat d'expressió no és un dret absolut, és a dir, aquest dret no pot servir de pretext per justificar els insults, les amenaces i la incitació a la violència cap a una persona, com ha passat després que es fes pública la fotografia de la secretària judicial que va declarar dimecres com a testimoni en el judici del procés. La llibertat d'expressió tampoc pot emparar atacs o ingerències a la presumpció d'innocència d'un processat, doncs publicar a Twitter un vídeo manipulat o parcial per tal de titllar de mentider a un dels acusats és inacceptable, i més quan ho fa una persona que acaba de declarar com a testimoni. De fet, mentre duri el procediment, tots els intervinents, ja siguin acusats o testimonis, sobretot aquets últims encara més, s'haurien d'abstenir de fer aquesta mena de publicacions, ja que posen en dubte les seves declaracions, i volent o no, poden perjudicar a les parts que els han proposat.

Com que avui en dia és impossible fugir de l'abast de les xarxes socials, cal que els jutges i tribunals vetllin perquè hi hagi un equilibri entre la llibertat d'expressió en les xarxes socials i la resta de drets fonamentals, i perquè la protecció d'un dret no suposi la vulneració de la resta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook