21 de octubre de 2018
21.10.2018
Figueres

Aina Tarabini: «Un 18% dels joves abandonen els estudis sense un títol»

L'experta en educació assegura que no es pot normalitzar una realitat tan preocupant com és el fracàs escolar

21.10.2018 | 16:32
Aina Tarabini és professora del Departament de Sociologia de la UAB.

La professora del Departament de Sociologia de la UAB Aina Tarabini és membre del Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials i del Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives, que té com a prioritat que les agendes de política educativa redueixen el fracàs i l'abandonament escolar.

Aina Tarabini ha estat convidada a pronunciar la conferència inaugural del curs 2018-19 per l'Ajuntament de Figueres i el Moviment de Renovació Pedagògica de l'Alt Empordà. Rere el títol de la seva ponència, «L'escola no és per tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar», hi ha tota una anàlisi entorn de l'exclusió i la desigualtat en l'àmbit de l'educació. Segons ella, escoles i instituts poden produir riscos de fracàs o poden generar oportunitats d'èxit. El camí a seguir és aquest segon.

Quina és la causa principal de l'abandonament escolar?

L'abandonament escolar, com en qualsevol dinàmica educativa, és multicausant. Té explicacions que venen des de dins dels centres i també des de fora. Si bé el que passa a fora dels centres importa, no ens imaginem els centres com un mer reflex del que passa a fora. Per acció o per omissió, els centres poden explicar coses, ja siguin experiències d'èxit o riscos de fracàs. La idea és trencar una mica aquesta distància entre allò extern i allò intern. Cal veure com els centres, amb les seves pràctiques, reforcen, disminueixen o canvien coses que passen des de l'exterior dins dels propis centres.

El fet que es demani un debat públic sobre aquesta qüestió demostra que estem davant d'una realitat preocupant?

Catalunya, que es troba en la mateixa situació que el conjunt de l'Estat, està en les pitjors posicions del conjunt de la Unió Europea. A Catalunya, tenim un 18% de joves que abandonen els estudis sense tenir un títol, quan un títol es considera un mínim per a qualsevol procés d'inclusió social i laboral. A més, sabem que hi ha processos de desvinculació i d'abandonament que no queden recollits en les estadístiques. És un problema preocupant, a escala quantitativa i també qualitativa, perquè l'abandonament és la punta de l'iceberg que ens crida l'atenció sobre la quantitat de nois i noies que s'avorreixen als instituts, que no troben sentit a allò que fan a l'escola. És per això que deixen d'anar-hi i acaben abandonant.

Quina és l'edat més freqüent en què un jove abandona els estudis?

En l'estudi sobre abandonament escolar, allò que mirem és la no continuació després del graduat de l'ESO o la no graduació en estudis postobligatoris de Batxillerat o cicles. Ens centrem en aquells factors que des de l'Educació Secundària Obligatòria poden explicar els perquèsde l'abandonament o els perquès, fins i tot, de graduacions devaluades.

Què són les graduacions devaluades?

Estudiants que es graduen sense les competències per sostenir amb èxit un procés d'estudis postobligatoris.

Que l'alumne pugui compaginar formació acadèmica i formació laboral en una Aula Oberta és una bona mesura?

Depèn. Les aules obertes es poden aplicar, i, de fet, s'apliquen, de formes molt diferents. Hi ha centres que fan una aplicació molt comprensiva d'una Aula Oberta, i n'hi ha que l'acaben utilitzant com a un argument de nivell més. Com a objectiu, a llarg termini, s'hauria de permetre una reestructuració de la nostra Educació Secundària Obligatòria per tal que la personalització de l'aprenentatge i la globalització de l'aprenentatge siguin una característica per a tothom. Perquè, si no, el que passa és que l'Aula Oberta acaba sent només un reducte per a aquells alumnes que no arriben.

Aleshores, tal com es planteja actualment, és o no és una bona solució?

L'Aula Oberta crec que és una bona eina. En moltes ocasions, garanteix que estudiants que ho haurien deixat a tercer d'ESO acabin graduats i, per tant, és una bona solució. Però és una solució que s'ha de posar en context, tenint en compte que genera efectes perversos.

A què es refereix?

Hi ha alumnes que gràcies a l'Aula Oberta es graduen, però tant ells com els seus docents saben que després d'allò no podran continuar uns estudis postobligatoris, perquè no tenen l'adquisició de competències que necessiten. Per tant, jo crec que seria injust criticar l'Aula Oberta per se, perquè ens soluciona un problema que tenim ara, però la mirada ha d'estar posada sobre la reestructuració de l'ESO. Crec que el que falta és la incorporació de diferents sabers en què allò manual no sigui només per a aquells alumnes que no arriben. L'Aula Oberta té una fita a mitjà termini, però no podem oblidar quina és la fita a llarg termini: que tots aprenguin i que tots tinguin una experiència escolar satisfactòria.

Però una reestructuració de l'ESO està subjecta a les lleis.

És clar. Seria injust dir que tot això depèn de la voluntat docent. Per desgràcia, en aquest país, són incapaços de tenir un pacte educatiu que ens permeti garantir que hi ha coses que s'estableixen i perduren independentment de qui governi. I crec que també hi ha qüestions fonamentals com el finançament. Sabem que Catalunya té un infrafinançament en educació. No es pot fer una reforma de l'ESO d'avui per a demà, calen condicions estructurals per ferho, però també calen qüestions actitudinals entre els docents. Cal creure que tothom pot aprendre.

Des del Departament de Sociologia són observadors d'allò que passa als centres educatius?

Jo faig recerca en sociologia de l'educació i el tipus de recerca en què crec ha d'interpel·lar els agents que estan en el territori. I, per tant, crec que docents i investigadors som copartícips en aquest procés d'aconseguir un sistema educatiu més just per a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook