13 de setembre de 2018
13.09.2018

L'agenda costumista del Molt Honorable

13.09.2018 | 06:30

La ruta oficial de Torra. De Washington a Berlín; d'Edimburg a Waterloo; de la Patum de Berga a la commemoració de la batalla de Talamanca; d'Estremera a Lledoners: quatre mesos de Presidència amb una agenda atapeïda, molt política i marcadament costumista.

nvoltat d'homes disfressats de soldats d'època, el 14 d'agost passat, el president de la Generalitat, Quim Torra, apel·lava a Talamanca (Barcelona) a l'esperit de la batalla –valgui la redundància– de Talamanca. Allà, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, feia 304 anys clavats que el marquès del Poal, el coronel de l'exèrcit austriacista –i, per tant, català– Antoni Desvalls i Vergós va inflingir una derrota militar a les tropes del borbó Felip V. Va ser l'última gran victòria catalana en la Guerra de Successió, que acabaria l'Onze de Setembre de 1714 amb un final tan conegut com nefast per als que defensen que Catalunya hauria de ser un territori escindit d'Espanya. «O llibertat o llibertat», deia el president, frase lapidària que fa quatre dies va repetir en la conferència política pronunciada al Teatre Nacional sota el títol El nostre moment. Talamanca, d'alcalde convergent, és una de les moltes parades (selectives) que Quim Torra ha fet per territori català des que és president.

Havaneres i Pompeu Fabra


La Patum de Berga, la Festa Major de Gràcia, la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, el monestir de Poblet (Vimbobí i Poblet) i la Festa del Càntir d'Argentona han comptat amb la presència del Molt Honorable, devot declarat de Pompeu Fabra –a qui va homenatjar al cementiri de Prada de Conflent (per a uns al sud de França, per a d'altres a la Catalunya Nord)– i seguidor del músic i actor Joan Dausà, a qui va escoltar al Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, on presentava el disc Ara som gegants, obra que, explica l'autor, tracta de la «superació personal i col·lectiva», qüestió que en el context polític present obre la porta a totes les interpretacions que es vulgui.

De puntetes per Tabàrnia


L'agenda presidencial fins ara ha passat de puntetes per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (Tabàrnia en l'imaginari espanyolista) i ha estat esquiva amb territoris políticament poc francs, amb les excepcions de Sant Adrià de Besòs i de Cornellà de Llobregat, la ciutat del president José Montilla, el duo rocker Estopa i el periodista Jordi Évole, governada pel socialista Antonio Balmón. A Cornellà va acudir-hi per donar suport a la mossa que va abatre l'home que va intentar atacar-la a cop de ganivet. Places com l'Hospitalet –la segona ciutat catalana més poblada–, Badalona –la tercera– o Santa Coloma de Gramenet esperen encara el president, que ha repetit visites a places més «grogues», com ara Vilafranca del Penedès; allà hi va anar pels castells de Sant Fèlix i per les Fires de Maig, la primera visita oficial en tant que màxim representant polític de la Catalunya encara autonòmica.

República... del Sàhara


Divendres passat, Torra va fer acte de presència a les cèlebres (i celebrades) Festes del Tura d'Olot. Abans havia passat per la Patum de Berga, emblema de la cultura popular nostrada. Governada per Mònica Venturós, condemnada a sis mesos d'inhabilitació per desobediència per un jutjat de Manresa per negar-se a despenjar l'estelada de la casa de la vila, i d'on és regidor Francesc Ribera 'Titot', que amb Brams cantava, per allà als anys noranta, «Jordi Pujol, sexe, droga i rock'n'roll», la ciutat patumaire demanava oficialment, dijous passat, el reconeixement de la república... del Sàhara Occidental.

La seva agenda oficial, però, la va iniciar a Girona el maig passat, quan feia poc que era president i hores després d'haver nomenat el seu govern. En aquell moment, el govern de Mariano Rajoy havia anunciat que no validaria els nomenaments i Torra, que va passejar pels carrers de la ciutat acompanyat de l'alcaldessa, Marta Madrenas, no va voler contestar a aquell comunicat. El president va preferir observar diversos quadres de l'exposició de flors durant una hora i mitja de visita.

A Argentona, a principis del mes passat, el president català bevia a galet en el marc de la Festa del Càntir; a Santa Coloma de Farners, participava en un taller de ratafia, licor cent per cent català que el 13 d'agost s'enduia fins a Waterloo, la seu de l'oficiosa Casa de la República que comanda l'expresident Carles Puigdemont. Fins a Waterloo, topònim pels segles dels segles associat a la derrota més clamorosa de l'emperador Napoleó, el Torra president hi ha viatjat en tres ocasions. La primera vegada va anar a rebre-hi Puigdemont després que la justícia alemanya decretés que no procedia extraditar-lo a Espanya sota l'acusació de rebel·lió i sí per presumpta malversació. Dimarts, l'endemà del discurs del Teatre Nacional, hi tornava per oferir una roda de premsa al costat del seu antecessor.

Smithsonian, Washington


De tots els viatges que ha fet a l'estranger –va ser també a Berlín quan Puigdemont hi vivia– el més llarg va tenir Washington, la capital de la primera potència occidental, com a destí. S'hi va estar tres dies, a finals del mes de juny , amb motiu de l'Smithsonian Folklife Festival, que programava exposicions i representacions diveres de cultura catalana en essència. A la capital dels Estats Units d'Amèrica el president va ballar danses araneses. En els primers quatre mesos al càrrec, Torra també ha volat fins a la capital d'Escòcia, regió on l'independentisme català és més que benvingut i on hi viu, en no poder fer-ho a Catalunya sota pena de presó preventiva, l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí, acusada d'un presumpte delicte de rebel·lió per la justícia espanyola.

La senyora Rossita


A Roses, a mitjan juny, el Molt Honorable va prendre un «vermut groc» en companyia, entre d'altres, de l'alcaldessa del PDeCAT Montse Mindan; l'acte es va organitzar per recaptar fons pels familiars dels polítics presos. A Sant Feliu de Guíxols, va honorar la memòria del president Josep Irla; a Sant Celoni (Vallès Oriental), va inaugurar una plaça dedicada a Muriel Casals i un carrer que duu el nom d'una tal Senyora Rossita; a Lleida, va participar en l'aplec del Cargol; a Cotlliure (França), va posar flors a la tomba d'Antonio Machado; a Blanes, el president va signar el llibre d'honor i, a Begur, va conèixer la ruta poètica Joan Vinyoli. A Perpinyà va rebre la Medalla d'Honor de la ciutat; l'alcalde de la Catalane, Jean Marc Pujol, el va rebre amb un llaç groc a la solapa de l'americana.

Presons... i més batalles


A Espanya, els primers mesos de la seva presidència, Quim Torra ha circumscrit les visites a la Comunitat de Madrid: s'ha reunit amb Pedro Sánchez a La Moncloa –allà va passejar amb el president espanyol fins a la font dedicada a Guiomar, l'amor i la inspiració d'Antonio Machado– i s'ha trobat amb els exconsellers i líders socials de l'independentisme quan es trobaven empresonats a Estremera, Soto del Real i Alcalà Meco. Més tard els visitaria a les presons catalanes del Puig de les Basses (Figueres), Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada) i el Catllar.

Una altra efemèride bèl·lica


A Corbera d'Ebre (Terra Alta), Quim Torra va participar en el vuitantè aniversari del combat més multitudinari i sagnant de la Guerra Civil espanyola: la batalla de l'Ebre, que va durar quatre mesos, que va minvar els efectius de les tropes republicanes i que va certificar l'inici del final de la II República. Acompanyaven el president català supervivents de la Lleva del Biberó, als que va saludar a l'Església Vella. Aquell 21 de juliol el Govern va donar a conèixer la identitat dels primers cossos enterrats en fosses comunes reconeguts als que s'havien practicat les proves de l'ADN.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook