El calendari sobre els judicis del procés comença a confirmar-se. Fonts del Tribunal Suprem esperen que el judici a Junqueras i els disset processats que estan a l'Estat es faci a finals d'any. La Fiscalia i l'acusació particular confien fer els seus escrits d'acusació (on diran quants anys demanen per a cadascú i per quins delictes) a finals de setembre i també ho hauran de fer després de les defenses. Llavors, la sala ja podria obrir judici oral i fixar dates. Fonts de la Fiscalia General de l'Estat reconeixen que els escrits encara no estan fets i que estan a l'espera que la Sala Penal del Suprem els doni trasllat per poder fer unes qualificacions que seran individualitzades. Les mateixes fonts no han confirmat que mantindran l'acusació per rebel·lió (el mateix delicte pel qual es va interposar la querella el novembre de 2017) ni si es podria també demanar rebel·lió per a Trapero, processat per sedició a l'Audiència Nacional. En tot cas, apunten que l'estratègia serà «coordinada» i que en el moment de fer els escrits hi haurà comunicació entre les fiscalies implicades.

La voluntat del Tribunal Suprem és que el judici sigui «ràpid» i que no «s'eternitzi». Des del tribunal reconeixen que el judici serà un trasbals per a un tribunal de cassació on no es celebren judicis, i menys amb aquest nombre d'acusats. Per això, apunten que caldrà «habilitar» l'espai per al judici. A més, l'objectiu és que les sessions siguin de matí i tarda de dilluns a divendres. Ara bé, també dependrà de l'estratègia que adopti la defensa, si vol que el judici es faci amb celeritat o si, per contra, volen «dilatar-lo» demanant més proves. Des del tribunal reconeixen que és un judici amb «connotacions polítiques» i que, per tant, desconeixen quina serà l'estratègia de la defensa. D'altra banda, no esperen que hi hagi canvis pel que fa a Puigdemont i la resta de líders independentistes que estan a l'estranger. I per tant, els judicis es celebraran sense que se'ls pugui asseure al banc dels acusats després que el jutge instructor, Pablo Llarena, retirés les euroordres.

Després, Audiència Nacional

Les mateixes fonts han confirmat que primer serà el judici al Tribunal Suprem i després el de l'Audiència Nacional. Els motius són diversos. En primer lloc, hi ha més persones processades (nou d'elles en presó preventiva) que han de passar pel suprem. En segon lloc, la sentència que es dicti serà ferma i no es podrà recórrer. Una eventual sentència de l'Audiència Nacional sí que es podria recórrer al Suprem. Per això, probablement, el tribunal s'esperarà a conèixer la sentència del Suprem abans d'asseure al banc dels acusats a Trapero, Laplana, Puig i Soler.

Grande-Marlaska

Per la seva part, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska va declarar ahir en una entrevista amb Radio Euskadi que no veu una «possibilitat seriosa» que el president Quim Torra obri les presons si hi ha sentències condemnatòries als presos del procés. «Vaig estar amb ell la setmana passada i no ho va plantejar com a possibilitat seriosa», va reblar. També va afegir que l'únic que pot alliberar un pres és l'estament judicial. «Les claus les tenen les autoritats judicials de qui depenen els investigats, ningú més», va sentenciar.

Sobre el desplaçament de 600 antiavalors per la Diada i l'actuació de l'Estat si hi ha mobilitzacions permanents, el ministre va afirmar que no es poden repetir les imatges de l'1-O. Grande-Marlaska va defensarn que el dret a la mobilització i la protesta és «legítim» però també va deixar clar que no es pot «limitar» els drets i llibertats de la resta de ciutadans. «Les imatges de l'1-O no es poden repetir però tampoc vull una societat que violenti», va manifestar. També va dir que els 600 efectius desplaçats treballaran coordinadament amb els Mossos en cas que calgui i que s'han mobilitzat no perquè sigui la Diada sinó per garantir la seguretat «en qualsevol esdeveniment públic d'aquestes característiques». Va afegir també que vetllaran pels edificis de l'administració de l'Estat.