Creus de Sant Jordi amb accent gironí

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica. En total aquest any, s'ha concedit a 29 personalitats i 24 entitat.

En l'inici de la seva intervenció, Borja de Riquer ha mostrat l'agraïment en nom de tots els reconeguts aquest dimecres. L'historiador ha assenyalat que si un s'entreté a mirar els guardonats des del 81 fins ara "es pot comprovar que hi són presents persones de diferents professions, ideologies i tarannàs polítics dispars". De Riquer ha ressaltat que "l'escena semipública" ha estat un dels principals valors i fonaments de país, "és la base que sosté tota la bastida de les institucions representatives i ha salvat la identitat" catalana i "mantingut la llengua en els moments més difícils i d'on han sortit les principals iniciatives cíviques i polítiques. Sense ella, el país no seria el que és avui".

De Riquer ha dit que Catalunya no ho ha tingut fàcil "amb uns veïns massa poderosos i intervencionistes, però ha progressat molt i s'ha manifestat com un país rebel quan veia els seus drets eren ignorats o trepitjats tant a l'Edat Mitjana, al segle XIX, XX i XXI". Ha recordat que els catalans han construït dues vegades un edifici institucional propi "arrabassat el 1714 i 1939". "El gran repte avui és assolir unes institucions que responguin als desitjos i la voluntat de la majoria dels ciutadans, la nostra societat necessita unes institucions que no siguin un obstacle ni un fre a les iniciatives i necessitats socials". "Els guardonats avui són una mostra de la capacitat d'iniciativa i de la persistència de la voluntat d'ésser. Estic segur que tots convindreu que ja que els catalans som una gent persistent i tossuda, no hi ha dubte que ens en sortirem".

En la seva intervenció, Puigdemont ha traslladat als guardonats que des de la seva pluralitat i diversitat amb la seva tasca, feina, compromís generositat i empenta han destacat pels serveis prestats a Catalunya en defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. "Un país que no reconeix la vàlua de la seva gent, no va enlloc i sabem on volem anar", ha recalcat. Així mateix, ha indicat que cal traure lliçons dels guardonats: "Que aprenguem a no defallir davant les adversitats per aconseguir allò que un es proposa, a fer realitats somnis, a sacrificar-se pels altres i a treballar pel bé comú. Els premis i els premiats ens interpel·len a ser activistes de la causa comuna, a mobilitzar-nos per allò que creiem", ha afegit.

Reconeguts

El Govern va decidir concedir la Creu de Sant Jordi a títol pòstum a l'exministra socialista Carme Chacón per la seva "dedicació als afers públics", en què va acreditar una "decidida voluntat de servei" i "preocupació constant pels problemes socials". L'executiu català també va decidir concedir la Creu de Sant Jordi a Víctor Grífols, l'actor i director Josep Maria Pou, l'esportista Gemma Mengual, el periodista Josep Cuní, l'actriu i model Teresa Gimpera, l'empresari Miquel Valls, el polític Joaquim Molins, el metge Jaume Padrós, l'historiador Borja de Riquer, la Fundació Privada Espai Guinovart, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges o la Llibreria Serret de Vall-de-roures, una referència al Matarranya.

Han recollit també la distinció, la filòsofa i docent Fina Birulés, l'enginyer industrial i directiu d'empreses Ramon Boixados, el músic Francesc Burrull, la farmacèutica Rosa Fabregat, l'activista contra el càncer Montserrat Freixer, la metgessa Anna Hospital, el filòleg Joan Martí, el cartògraf Jaume Miranda, l'artista plàstic Lluis Roura, l'empresari Josep Ildefons Suñol i el fundador de la Llibreria 22, Guillem Terribas. També han rebut la Creu de Sant Jordi el museòleg Eusebi Casanelles, la secretària del president Tarradellas i directora de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Montserrat Catalan, la modista Rosa Clarà, el numismàtic i historiador Miquel Crusafont i el dirigent esportiu i promotor cultural Romà Cuyàs.

A títol pòstum, el Govern ha distingit l'activista cultural i política Maria Pilar Busquet e Medan, el polític i historiador Joaquim Ferrer i Roca i el pedagog Xavier Melgarejo.

Entitats

Quant a les 23 entitats, l'executiu lliurarà la Creu de Sant Jordi als Amics de la cultura de Sant Martí de Llemena, l'Associació Centre Cultural El Social de Terrassa, l'Associació Projecte dels Noms, l'Associació de Víctimes de la Talidomida, les Caramelles de Tous, el Casino Prado Suburense, les Caves Llopart, el Centre Sant Pere Apòstol, el Club Balonmano Granollers, el Club de Golf Sant Cugat, el Club Natació Reus Ploms, l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà, l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Mataró, Col·legi d´Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d´Edificació de Barcelona, l'Elenc Artístic Arbocenc, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya - Sitges Film Festival, la Fundació ACIS (Agrupació Cultural i Social), la Fundació Joan Maragall, la Fundació Privada Espai Guinovart, la Fundació Provada Olga Torres i la Fundació Ramon Noguera.

Per la seva part, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha dit que entre els guardonats hi ha filòsofs, docents, enginyers, metges, actors, polítics, mestres, farmacèutics, periodistes i historiadors, entre d'altres. Així mateix, ha apuntat que tots ells "encarnen el pluralisme ideològic del país", al temps que ha remarcat el seu compromís en el bé comú i que són exemples. El titular de Cultura també ha valorat el talent i creativitat dels guardonats, que "han treballat de valent per ser fidels a ells mateixos i la seva vocació".