L'exconseller de la Presidència i líder de DiL al Congrés de Diputats, Francesc Homs, ha assegurat aquest dilluns al matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la fiscalia té intencionalitats "polítiques" en el cas del procés participatiu del 9-N i està al servei del govern espanyol. Homs ha anat a declarar voluntàriament davant del magistrat instructor del cas, però, segons fonts jurídiques, no ha respost detalladament a les preguntes jurídiques sobre la qüestió, ja que, ha dit, s'ho reserva per si ha de declarar davant del Tribunal Suprem com a investigat. En tot cas, ha citat el nou president del TSJC, Jesús María Barrientos, assegurant que cal separar les qüestions polítiques i jurídiques.
Francesc Homs ha arribat poc després de les 9 del matí al TSJC acompanyat d'alts dirigents polítics i aclamat per més d'un centenar de simpatitzants independentistes. Ha començat la seva declaració poc abans de les 10 del matí, amb una mica de retard, i ha durat aproximadament una hora. Inicialment ha fet un discurs basat en unes notes que portava escrites on ha apuntat que la fiscalia actua per motius polítics i al servei del govern espanyol. De fet, ha insinuat que el magistrat del TSJC li fa el joc al ministeri públic, cosa que han negat els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres.
Homs s'ha negat a respondre preguntes de la fiscalia i de l'acusació popular, Manos Limpias, i ni la seva ni les altres defenses li han fet cap pregunta. L'exconseller només ha respost algunes preguntes del magistrat, Joan Manuel Abril.
Així, el diputat de DiL ha opinat que el "60 o 70%" de la querella presentada per la fiscalia pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, tenia intenció política. Per a Homs, l'anul·lació que va fer el Tribunal Constitucional del procés participatiu el 4 de novembre era "ambigua" i que no es pot comparar la suposada desobediència del Govern amb la de l'expresident del parlament basc Juan María Atutxa, ja que aquest va rebre diversos avisos concrets sobre la il·legalització de Batasuna.
En tot cas, ha dit que ell sempre va actuar legalment i creu que el govern espanyol podia haver actuat d'altres maneres abans d'acudir als tribunals. Segons ell, la reacció de l'executiu de Rajoy és una "acció de mal perdre" i creu que la seva possible investigació pel 9-N arriba justament ara que és portaveu de DiL al Congrés, i en el marc de les negociacions per formar govern espanyol. En aquest sentit, ha dit que totes les seves actuacions com a conseller de la Presidència eren públiques i per tant no entén perquè és ara quan se l'investiga.
Responsable polític, però no "màrtir"
La fiscalia veu indicis de delicte en el paper de l´exconseller de la Presidència en la contractació del sistema informàtic que va servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis electorals. En les últimes setmanes s'han aportat a la causa unes cartes intercanviades entre T-Systems i la Generalitat en les quals l'empresa informàtica preguntava al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregat de la part informàtica del procés, el 4 de novembre mateix, si havien de seguir endavant amb el contracte per la decisió del TC. Tres dies després, el Govern li va respondre mitjançant una carta signada per Homs, com a màxim responsable polític dels serveis jurídics de la Generalitat, on es deia a l'empresa que seguís endavant perquè la resolució del TC no l'afectava, i que havien pres la decisió després d'informes jurídics interns i externs. A més, alertava l'empresa de les possibles conseqüències legals si incomplia el contracte. El magistrat instructor del cas va requerir a la Generalitat que els reenviés aquests informes jurídics, però el Govern no els ha aportat. Homs ha assumit la responsabilitat de la carta.
Homs ha acabat la seva intervenció assegurant que no vol ser "ni un màrtir ni un heroi", però: "quant més alta sigui la pena que ens demanen, més gran serà la nostra victòria".
Després de la declaració de l´exconseller, el TSJC hauria de fer un informe raonat i, si veu que hi ha indicis, hauria de traslladar-lo al Tribunal Suprem (TS), juntament amb aquesta part de la causa, o tota sencera, ja que el TS és l'encarregat d'enjudiciar els casos relacionats amb diputats al Congrés.
