El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reivindicat aquest dilluns que la unió fa la força i ho ha fet citant les cròniques Ramon Muntaner i assenyalant que són unes paraules que "serveixen per la Catalunya d'avui". Mas ha presidit l'acte inaugural de l'Any Llull, que es commemora des de novembre d´enguany fins al mateix mes de 2016, amb motiu del setè centenari de la mort de qui va ser un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa. En aquest context, el president Mas ha criticat les "agressions" del govern espanyol a la cultura catalana, a la llengua catalana, al sistema d'autogovern i a la possibilitat de Catalunya de projectar-se internacionalment.

En la seva intervenció, Mas ha dit que Catalunya al segle XIX i en bona part del XX "no van tenir un Estat ni favorable ni neutral, sinó contrari durant molt temps i encara en part avui apareix com un estat contrari a la difusió de la cultura i la llengua catalana tot i estar en democràcia".

El president ha fet referència a un article de Josep Massot sobre el sentit de l'exercici de la política per part de Llull, en el qual assenyalava que Llull amb les seves obres "mostra la seva preocupació pel bon govern i critica aquells que en el seu exercici actuen com a llops quan haurien de fer-ho com a pastors". "Quan parlo d'agressions a la cultura i la llengua catalana, al sistema d'autogovern i a la possibilitat de projectar-nos internacionalment, us imagineu que em refereixo a actuacions de gent que veu l'exercici de la política més des del punt de vista de l'exercici de la força i l'abús del poder que no pas de l'exercici del servei que hauria de fer el pastor i no el llop", ha indicat Mas.

En aquest context, el president de la Generalitat ha dit que alguns "en l'exercici de la política exerceixen la condició de lleó que vol dir d'abús de la força i un mal servei allò que hauria de ser un bon exercici de tolerància entre tots plegats".

Mas també s'ha referit a les cròniques de Ramon Muntaner, qui ha indicat que "feia una al·legoria, que serveix per la Catalunya d'avui, de com la unió fa la força. Muntaner feia un cant a la unitat i deia que aquesta dóna lloc a una fortalesa imbatible i inexpugnable".

Per la seva part, la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha manifestat que, ara que se celebra els 700 anys de Llull i que hi ha canvis a les Illes Balears, País Valencià i Aragó, li agradaria que "fos el moment de teixir amb Catalunya per construir una Espanya que volem diferent. Els nous governs som conscients de la necessitat de fer un front comú per un nou finançament, però sobre tot per abordar la transformació cap a un estat federal". "El meu compromís i del meu govern és evident", ha remarcat.

Armengol ha reclamat pensar en Llull per "enfortir els poderosos vincles entre Catalunya i les Illes Balears, vincles entre germans que mai s'haurien de trencar sinó que s'han d'estrènyer davant d'aquest món més globalitzat".

Mas ha dit que espera que l'Any Llull serveixi per "refermar tots els lligams" entre Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i tots els altres territoris de la mediterrània o Europa que formen part de la matriu cultural i lingüística catalana.

L'acte ha començat amb els parlaments del conseller Mascarell i del comissari de l'Any Llull, Joan Santanach. La professora Michela Pereira, membre de la Società Internazionale per lo Studio del Medievo Latino, de Florència, ha pronunciat la conferència 'Ramon Llull, de l'illa al món'.

En la seva intervenció, el conseller Mascarell ha destacat que Llull va ser "un escriptor, un filòsof, un pensador, un místic, un missioner i un incansable viatger entre moltes coses més i va incidir de manera notable en el seu temps i la seva obra ha transitat pels segles i ha fet del seu autor una figura reconeguda universalment". Segons el titular de Cultura, és "un pensador prominent i un dels més grans escriptors de la llengua catalana". "A ningú pot sorprendre que el Govern dediqués el 2016 a aprofundir en la seva personalitat i obra i entendre el perquè la seva significació i a difondre la seva obra entre tots els sectors de la societat", ha assenyalat Mascarell.