El mes de febrer passat va ser fred a gran part de Catalunya, especialment a les parts més elevades de la serralada Prelitoral i del Pirineu. En canvi, el mes ha estat normal en relació a les temperatures a les planes de l'interior i punts del sud del país. Així mateix, el febrer va ser força plujós a l'extrem nord-occidental i al terç sud del país, tot i que la distribució de les pluges arreu ha estat irregular i, fins i tot, el mes ha estat molt sec al Prepirineu Central i Occidental. També, els gruixos de neu van ser molt destacats al Pirineu Occidental, amb acumulacions d'entre 4 i 5 metres.

La primera quinzena del mes de febrer va venir marcada pel pas de diversos sistemes frontals procedents d'altes latituds, que van provocar una temperatura baixa a Catalunya i precipitacions abundants o molts abundants al Pirineu, sobretot al seu vessant nord. La cota de neu es va mantenir molt baixa durant aquest període, fet que va produir acumulacions importants a molts sectors de l'extrem nord-occidental del país.

Fins a tres pertorbacions van entrar a Catalunya entre els dies 1 i 15 de febrer. La primera, entre els dies 1 i 3, la segona va creuar el país entre els dies 6 i 9, mentre que la tercera va afectar el principat del dia 10 al 15. Les quantitats de precipitació més importants es van registrar al vessant nord del Pirineu, per exemple els 193,7 litres a Certascan (2.400 m), 158,7 litres al Lac Redon (2.247 m) o els 100,8 a Sasseuva (2.228 m).

Temperatura més baixa de l'habitual

El mes de febrer ha estat fred a gran part de Catalunya, especialment a les parts més elevades de la serralada Prelitoral i del Pirineu. En canvi, el mes ha estat normal a les planes de l'interior i punts del sud del país. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa dels fluxos freds provinents d'altes latituds durant la primera quinzena del mes, o molt freds provinents de l'interior del continent durant la segona. També cal destacar que aquesta configuració no va afavorir la presència de boires a l'interior del país, especialment a les fondalades.

D'aquesta manera, les anomalies tèrmiques en aquests indrets no ha estat tan baixes com a la resta del territori, com a conseqüència del fet que les mitjanes climàtiques estan fortament influenciades per la presència d'aquest fenomen meteorològic durant l'hivern. Per exemple, el Pirineu han estat per sota dels -3,0 ºC, especialment a les parts més elevades. El mes es considera que ha estat molt fred en les contrades d'aquesta zona.

Pluges abundants però irregulars

Pel que fa a la pluviometria, la distribució de les pluges ha estat molt irregular. El febrer ha estat plujós o molt plujós a l'extrem nord-occidental i al terç sud del país. A la resta de Catalunya el mes ha estat sec i, fins i tot, molt sec al Prepirineu Central i Occidental. El pas de diversos fronts durant la primera meitat del mes associats a pertorbacions atlàntiques, amb una trajectòria predominantment del nord-oest, més efectives al vessant nord del Pirineu i arribant molt desgastades a la resta del Principat, juntament amb la configuració sinòptica de la segona meitat del mes amb més presència dels fluxos humits procedents de la Mediterrània, expliquen la distribució espacial de la precipitació durant el mes de febrer.

Destaquen els 221,5 litres de Certascan (Pallars Sobirà), 200,6 a Lac Redon (Val d'Aran), 195,3 a Sasseuva (Val d'Aran) , 136,9 a Ulldecona (montsià), 132,8 a la Bonaigua (Pallars Sobirà), 125,5 a Malniu (Cerdanya) o els 121 a Bas de barberans (Montsià).

Gruixos de neu històrics al Pirineu

Així mateix, els gruixos de neu acumulada van ser molt destacats en aquestes contrades. D'aquesta manera, diverses estacions meteorològiques amb més de 10 anys de dades van superar el gruix màxim del període, com és el cas de Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà, on els 4,11 metres del dia 11 superen l'anterior rècord, del 6 de març de 2005, quan el gruix va assolir 3,60 metres; a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 3,2 metres del dia 12 van superar els 3,04 metres registrats el dia 5 de febrer de 2003, i per últim, els 1,26 metres del dia 10 a Malniu (2.230 m), a la comarca de la Cerdanya, estan per sobre dels 1,16 metres que es van mesurar el dia 5 de febrer de 2003. A causa de la baixada de temperatures, la neu va ser també abundant a les cotes més baixes, tal com mostren els 69 centímetres del dia 10 a Vielha (1.002 m).

A partir del dia 15 es va produir una redistribució dels centres d'acció, com a conseqüència d'un desplaçament de l'anticicló centreeuropeu cap a ponent, ubicant-se a la latitud de la península escandinava. Aquesta nova configuració va provocar que el flux del quart quadrant que ha caracteritzat gran part de l'hivern fos substituït per corrents provinents del primer quadrant, fet que va afavorir, d'una banda, un bloqueig de les pertorbacions atlàntiques i la presència fluxos més humits procedents de la Mediterrània. De l'altra, l'arribada a Catalunya d'una massa d'aire molt freda procedent de l'interior del continent europeu.

La conjunció d'aquests dos factors va provocar entre els dies 22 i 26 precipitacions a la meitat est del país i un episodi de fred que, fins a la data, ha estat el més important de l'hivern. Durant aquest període destaquen els 32,3 litres que van caure de Cunit (el Baix Penedès), els 29,9 de Tarragona o els 28 litres de Torredembarra (el Tarragonès).

Cal remarcar que les precipitacions van de ser de neu a cotes molt baixes. La nevada més important es va registrar durant la matinada del dia 23, afectant especialment al centre i sud del país, tant a les comarques de l'altiplà central com també al litoral i prelitoral. Concretament, la neu va assolir gruixos de fins a més de 15 centímetres als sectors més elevats de comarques com el Priorat, les Garrigues, el Baix Camp, la Conca de Barberà, l'Alt Camp, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat i el Garraf. A les parts més altes de comarques properes es van superat puntualment els 10 centímetres de neu.

A la ciutat de Barcelona es va veure nevar a pràcticament tots els barris, tot i que la neu només va agafar de manera destacable a les parts més altes de la ciutat. Els gruixos mesurats van variar des d'un centímetre al voltant de 100 metres d'altitud fins a 10 centímetres a l'Observatori Fabra, situat a la serra de Collserola, a 410 metres sobre el nivell del mar.

També, el fred va ser intens durant aquestes dies, com a conseqüència de la massa d'aire molt freda provinent de l'interior del continent. D'aquesta manera, entre els dies 23 i 27 es va superar el llindar de situació meteorològica de risc -temperatura mínima diària inferior al percentil 2 de la temperatura mínima d'hivern- a 65 de les 169 estacions meteorològiques gestionades pel Servei Meteorològic. Malgrat aquesta dada, no va ser un episodi de fred excepcional i en cap cas es van produir rècords de temperatura mínima, tot i que la majoria d'estacions van registrar la temperatura més baixa del present hivern. Concretament, el 70% de les estacions van assolir la temperatura més baixa de l'hivern, entre les quals hi ha totes les estacions situades en zones de muntanya i moltes del litoral.

Llevantada al darrer dia de mes

L'últim dia del mes va venir caracteritzat per una llevantada que va deixar precipitacions importants a la meitat oriental de Catalunya, especialment al terç sud del país, on les acumulacions van ser puntualment molt abundants. Les quantitats més importants registrades van ser els 111,4 litres a Ulldecona-els Valentins (el Montsià), 92,4 litres a Alcanar (el Montsià) o els 84,6 litres a Mas de Barberans-Abocador (el Montsià). A causa de l'aire fred present durant aquest dia, la neu va afectar la serralada prelitoral a partir dels 600 o 700 metres, amb una cota de neu que va pujar lleugerament al llarg del dia. Destaquen molt especialment els 69 centímetres de neu registrats fins a última hora del dia 28 als Ports (el Baix Ebre), a 1.055 metres d'altitud.