Roses

L’arrossada popular rosinca agafa aire fresc i es trasllada al moll pesquer

El canvi d’emplaçament és provisional i permet que aquest àpat, on se serveix arròs a tres mil persones, s’adapti a la normativa

Andreu Rodríguez, el Boque, amb tota la colla d’ajudants i voluntaris al voltant d’una de les quatre peroles on es cuina l’arrossada de Carnaval

Andreu Rodríguez, el Boque, amb tota la colla d’ajudants i voluntaris al voltant d’una de les quatre peroles on es cuina l’arrossada de Carnaval / Gerard Blanché

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Andreu Rodríguez, el Boque, ha tornat a agafar el testimoni i un any més, i ja en seran vuit –l’any passat no es va fer–, capitaneja el vaixell que fa possible l’arrossada popular del Carnaval de Roses, aquest dilluns al migdia. És plenament conscient que aquest any «serà molt especial» per tot allò que s’ha viscut i perquè aquest àpat col·lectiu retorna a un escenari a l’aire lliure, en aquest cas a l’esplanada del moll pesquer. Aquest espai és on les colles carnavalesques reposaran després de cadascuna de les passades.

Preparar un dinar per a tres mil persones no és cosa fàcil. Andreu Rodríguez ho corrobora, però també comparteix el secret de l’èxit: «Pas a pas i anar fent». Ja són molts els anys d’experiència que l’avalen. Quasi fa quatre dècades que va començar a ajudar als caps de cuina que aleshores es responsabilitzaven de les peroles fins que fa uns deu anys va ser convidat ell a agafar-ne la coordinació de tot l’equip. Rodríguez, patró de pesca jubilat, explica que ja acumulava pràctica perquè amb la Confraria sempre cuinaven fideuades, suquets i arrossos col·lectius per sant Pere, el patró dels pescadors, o per actes benèfics.

Per fer l’arrossada de Carnaval cal tenir-ho tot molt ben preparat. Els estris i el material els proveeix l’Ajuntament. «Nosaltres fem una llista i ells encarreguen», explica el coordinador. El mateix dilluns a les 8 del matí els proveïdors porten tot el que cal fins al lloc on es cuina l’arròs. Habitualment, diu Rodríguez, són entre trenta i quaranta voluntaris els que s’encarreguen d’anar tallant i netejant les verdures, el peix i el marisc in situ. La carn ja els hi arriba preparada. «Aleshores ho classifiquem tot per peroles», diu tot explicant que a Roses l’arròs es fa amb foc de llenya i no amb fogons com en altres llocs. «És més complicat, cert, perquè si fa una ratxa de vent t’has d’apartar per no cremar-te», comenta. En total són quatre peroles de grans dimensions les que serveixen per elaborar el preuat aliment. «És impossible saber si et sortirà bo o més bo», somriu el cuiner qui reconeix que sempre en pot fallar alguna.

Un dinar més sostenible

L’hora de l’àpat està fixada per la 1 del migdia, però mai l’inici és exacte del tot. Els assistents van agafant lloc i se’ls porta l’aperitiu. Fa dos anys ja es va prendre la decisió que cada comensal vingués amb els seus coberts. L’objectiu: reduir deixalles. Els voluntaris també reparteixen el pa i la fruita. El canvi d’ubicació fa patir una mica a Rodríguez. «Abans, a la platja de Sant Pere sempre estàvem pendent del temps i aquest any passarà igual», admet. Recorda com en més d’una ocasió havien acabat de fer l’arròs i «havíem de sortir corrents», fos per pluja o vent. «Al pavelló, tot ho tenim més controlat», explica. Allà disposen d’espai a redós del vent.

Andreu Rodríguez comparteix una certa preocupació per qui agafarà el seu relleu quan ell plegui. «És bo que vagi venint gent nova perquè si som sempre els mateixos... Nosaltres, com que no hi ha relleu, anem fent i ens anem sortint, però cal anar pensant-hi», confessa. Ell té ara 70 anys i ja fa anys que va «penjar les botes» de disfressar-se tot i que, com la gran majoria de rosincs, havia estat dels que participava en totes les passades.

El darrer seguici mortuori d’en Carnestoltes | ROBIN TOWNSEND PI-SUNYER

El darrer seguici mortuori d’en Carnestoltes / ROBIN TOWNSEND PI-SUNYER

La crema del Rei Carnestoltes culmina amb sobris focs artificials

El darrer acte del Carnaval de Roses és un clàssic. Dilluns, a dos quarts de set de la tarda, té lloc el seguici mortuori del difunt Rei Carnestoltes a qui es crema a la foguera. Prèviament, però, es llegeix el seu testament i es procedeix a enterrar la sardina. A diferència d’altres anys, no se surt de la plaça Catalunya, sinó del moll pesquer i es va fins a la platja de la Perola. L’acte es tanca amb uns sobris focs artificials.