L'Andreu Rodríguez, El Boquemanté la màxima concentració mentre dura la preparació de l'arrossada popular del Carnaval de Roses, l'acte que culmina tres dies de festa en què els rosincs necessiten menjar un bon arròs per recuperar forces després d'un desgast de tres dies d'intensa activitat. «És una responsabilitat i l'has d'assumir amb seguretat», afirma. Estar al capdavant d'un equip de més de vint persones i cuinar per més de 3.000 comensals «és complicat, has d'estar preparat per tot el que pugui passar i no pots badar ni un moment».
L'Andreu fa més de 35 anys que està vinculat a l'arrossada de Roses, primer com a voluntari, atenent les ordres dels caps de cuina que s'han anat posant al capdavant dels fogons com ara en Ramon Ripoll, i, des de fa més de set anys, com a responsable d'aquest àpat festiu i popular, tenint cura que les quatre peroles cuinin a foc lent un arròs al punt. «Un dia em van demanar des de la Comissió que me'n fes càrrec i vaig assumir el repte, el més important és superar la por escènica i estar convençut que ho tiraràs endavant, perquè hauràs de superar molts entrebancs». Com a bon patró de barca, ofici al qual s'ha dedicat fins que fa deu anys es va jubilar, l'Andreu sap que només prenent les millors decisions arribes a bon port. Cuinar ja ho feia a la barca per a la tripulació quan la feina li permetia, una tradició que s'ha perdut, assenyala. Ser cap de cuina d'una multitudinària arrossada és més complicat: «Aprenem dels errors, però sempre hem pogut menjar l'arrossada». Sigui com sigui, l'Andreu ja ha demostrat que en l'art de cuinar un bon arròs té la mà trencada i ja pot ser per 10, per 100 o per 3.000 persones, que tothom en surt satisfet.
El darrer dia, dilluns, tothom té els ànims més calmats, però les ganes de passar-s'ho bé no han minvat i les colles, així com la resta de la gent del poble i molts turistes, tenen una cita marcada al calendari que no deixen escapar: al pavelló se serveixen més de 3.000 racions que solen servir-se amb puntualitat, «tot i que des que comencem a servir el primer arròs fins que servim les darreres racions pot passar una hora. La gent ja ho sap i fa el vermut mentre espera», diu l'Andreu.
Del passeig al Pavelló
Ara fa sis anys, una pluja matinera va fer prendre la decisió de traslladar l'àpat, que se celebrava tradicionalment al passeig Marítim, a la sala annexa del pavelló d'esports. L'Ajuntament va decidir que el millor seria fer-ho a resguard d'un sostre per prevenir el mal temps. «Ara per a les colles s'habilita l'espai annex al pavelló, però algunes d'elles venen a buscar l'arròs i se l'emporten a la carrossa, allà posen música i allarguen la festa, també som servei de càtering», somriu. «L'avantatge de fer-ho al pavelló és que no has de patir pel temps, encara que no sigui el mateix que fer-ho vora el mar». Antigament, abans d'iniciar la tradició de l'arrossada, es feia una sardinada a l'antiga plaça del Peix, rememora l'Andreu.
Aquest dilluns, últim dia de Carnaval, El Boque i tot l'equip de cuiners es va posar en marxa com cada any a les 8 del matí, que és quan els proveïdors porten les verdures, la carn i el marisc, sense oblidar el fumet dels Pescadors de Roses que aporta un sabor especial a l'arròs. «El primer que fem és el sofregit, després fem un bon esmorzar per agafar forces, perquè no dinaran fins allà les cinc de la tarda, quan tothom hagi estat servit i hagi repetit, si s'escau».
En total, segons l'Andreu, es van posar a les peroles uns 300 quilos d'arròs que donen menjar a les més de 3.000 persones que assisteixen a la trobada, «però entre l'arròs i tots els ingredients cuinem una tona de menjar». Les vint persones que tenen cura de les cassoles formen part d'un equip més ampli, d'unes 40 persones comptant els cambrers així com la resta de voluntaris que participen en l'organització. La brigada de l'Ajuntament se suma per fer de l'arrossada un èxit, assolit un any més de Carnaval.
