Gran mortaldat de pins a Catalunya per la sequera de l’any passat

La sequera ofega des de fa més de dos anys part de Catalunya i de la Península. S’han donat petites treves, però, en general, ens trobem en una sequera persistent acompanyada d’onades de calor extrema. Com responen els boscos a aquesta nova situació? Un projecte del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) anomenat Alerta Forestal, destinat a seguir l’estat de salut dels boscos de Catalunya amb l’ajuda de la ciutadania, ha comprovat que els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard.

Davant una forta sequera, les coníferes com els pins o els avets resisteixen durant un temps davant condicions adverses. Si bé això fa que els pins es vegin verds, o pràcticament verds, en realitat estan agonitzant de manera silenciosa en un procés que pot durar mesos i que finalment pot portar-los a la mort en qüestió de pocs dies. Aquest fenomen és el que s’està observant en zones de Catalunya com Osona o el Berguedà aquest estiu, en el qual s’està veient com moltes copes de pins queden totalment marrons en poc temps i de manera sobtada. 

«Quan això passa, els pins són morts: no tenen capacitat de rebrotar i no tenen cap fulla verd que els permeti mantenir les funcions vitals. Aquest ‘col·lapse’ dels pins pot donar-se durant mesos, o fins i tot anys, després d’haver acabat un període de sequera», comenta Mireia Banqué, coordinadora d’Alerta Forestal.

Això explica per què, malgrat que aquesta primavera ha sigut més o menys plujosa a moltes zones, s’ha vist com apareixen pins amb les copes marrons sobretot en zones d’Osona i el Berguedà: són pins que s’estan morint per la sequera de l’estiu passat. 

Mort silenciosa

Mort silenciosa Segons l’informe DeBosCat 2022 (la xarxa de seguiment de l’estat de salut dels boscos de Catalunya), l’any passat va ser el que va registrar més boscos afectats per sequera des que hi ha registres.

D’un total de 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema, 5.993 hectàrees eren coníferes. Aquesta és una dada molt inferior a les hectàrees de planifolis afectats.

Tot i això, tenint en compte que les coníferes mostren l’afectació per sequera amb cert retard, «és possible que aquesta dada sigui una subestimació de les coníferes que realment han sigut perjudicades per aquesta falta d’aigua prolongada. Senzillament, alguns pins pateixen la sequera de manera silenciosa i, lamentablement, no ens permetran saber fins on arriben les conseqüències d’aquest fenomen fins d’aquí un temps», assenyala un comunicat del CREAF.

Tanmateix, el projecte AlertaForestal continuarà amb els ulls al bosc per realitzar un seguiment tan acurat com pugui dels boscos afectats per sequera a Catalunya. 

La resiliència dels roures i alzines

La resiliència dels roures i alzines Els arbres planifolis com els roures, fajos, alzines o alzines sureres, opten per l’estratègia de «renovar-se». És a dir, es desprenen de les fulles durant l’estrès causat per la sequera i rebroten traient-ne d’altres de noves quan torna la pluja, generalment a la tardor.

Això es deu que, davant una forta sequera, els planifolis tanquen els estomes, que són els porus que tenen a la superfície de les fulles i a través dels quals la planta transpira evaporant aigua i on realitza la fotosíntesi. Per tant, al tancar aquests porus, la planta redueix al màxim la pèrdua d’aigua, però alhora també deixa de fer la fotosíntesi. Si aquesta sequera s’allarga en el temps, les fulles d’aquests arbres s’assequen i cauen i l’arbre espera poder rebrotar quan la situació millori.

«Això és el que hem vist en moltes alzines després de les pluges d’aquesta primavera: que han començat a rebrotar. Mentre no tenen fulles verdes, no poden fer la fotosíntesi, per tant, si la situació s’allargués molt en el temps i no poguessin treure’n de noves, es posaria en risc la seva supervivència per inanició», afegeix el CREAF.

A diferència dels roures i les alzines, que davant la sequera opten per deixar caure les fulles i renovar-les quan poden, els pins opten per una estratègia de màxima «resistència» i deixen caure només algunes fulles si la situació és molt severa o de llarga durada per minimitzar els requeriments d’aigua. En aquest cas, prioritzen la pèrdua de les més velles, les que es troben més dintre de les branques, per poder mantenir les més joves a les puntes de les branques realitzant la fotosíntesi i mantenint així les funcions vitals. Això fa que aquesta pèrdua sigui més visible a les zones interiors i baixes de l’arbre, mentre que la copa es manté verda. 

........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es