Investigadors del Registre del Càncer de Girona han participat en el projecte de recerca més ampli sobre la supervivència del càncer que s'ha fet a Europa. És l'Eurocare, un projecte d'investigació internacional que es va iniciar el 1989 gràcies a l'Institut Nacional del Càncer de Milà i l'Institut Superior de Sanitat de Roma i en què participen més de 22 milions de pacients diagnosticats entre el 78 i el 2007 en 30 països europeus. Recentment se n'ha presentat la cinquena edició, que abraça de l'any 2000 al 2007, i que conclou que hi ha un vincle entre la inversió en salut del país i la supervivència dels seus malalts oncològics.

A més d'aportar les dades del registre de Girona per fer l'anàlisi comparativa dels temps de supervivència al càncer en diferents països, els investigadors gironins han format part del working group que s'ha encarregat de realitzar tots els articles de la monografia i l'epidemiòleg de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Girona, Rafael Marcos-Gragera, és l'autor principal sobre la supervivència dels tumors del tracte urinari a Europa.

La finalitat de l'estudi, que es realitza cada cinc anys, és descriure les diferències entre països pel que fa a la supervivència al càncer, per mesurar la seva prevalença i analitzar els patrons d'atenció als pacients que pateixen la malaltia. "És un bon indicador per a saber on som, què estem fent bé i què hem de millorar", explica Marcos-Gragera, que destaca que els registres poblacionals, així com els mapes comparatius entre països, ajuden a planificar i millorar l'atenció al malalt oncològic.

En aquesta cinquena fase de l'estudi, els autors apunten que les diferències econòmiques entre els països repercuteixen en la inversió en salut i això, de retruc, en la supervivència al càncer. Així, al cap de cinc anys de ser diagnosticat d'un càncer, un pacient del nord o el centre del continent té un 20% més de possibilitats de ?seguir amb vida que un letó o búlgar. Entre els països dels nord i els de l'est hi ha els del sud d'Europa, com l'Estat espanyol, on la mitjana de supervivència al càncer en cinc anys és de 52,9%, en el nivell de la mitjana europea, que és del 52,2%.

Entre les malalties que han experimentat una millora més important en la supervivència durant els anys analitzats hi ha les hematològiques. En el cas del limfoma de Hodgkin, per exemple, els nous tractaments hematològics han permès que la supervivència als cinc anys hagi assolit el 80%.

Pel que fa als tumors amb millor pronòstic, destaquen els de mama -amb una supervivència del 82% als països europeus- i els de pròstata. "Hem notat una millora en tots dos gràcies als cribratges", explica l'epidemiòleg gironí. És el cas, per exemple, del programa de detecció precoç del càncer de mama a Girona, que des que es va començar a desplegar a principis dels 2000 ha permès diagnosticar mil tumors.

Per contra, entre els càncers amb pitjor pronòstic hi ha els de pulmó -amb nivells de supervivència molt baixos a tot Europa i que, en el millor dels casos no supera el 39% en cinc anys- i els que afecten el sistema nerviós central.

El doctor Rafael Marcos-Gragera avança que ja s'està treballant en la sisena edició de l'Eurocare, que recollirà informació d'entre els anys 2008 i 2012. El Registre del Càncer de Girona ja ha enviat les dades per a la nova fase d'anàlisi, on es podrien començar a percebre els resultats del cribratge del càncer colorectal i també els efectes de la crisi econòmica, si bé el metge remarca que "el càncer és una malaltia prioritària i per tant, s'ha intentat que patís poc les retallades".